Recepta del raïm de pastor (Sedum sediforme)

2 agosto 202110 julio 2021 por Endèmica

Què és el raïm de pastor? Com puc consumir-lo?

El raïm de pastor és un dels endemismes més apreciats per les virtuts que té i els beneficis que aporta. Descobreix curiositats, usos i quins passos cal seguir per a aconseguir la recepta perfecta.

El raïm de pastor és una xicoteta planta silvestre abundant a les terres diàniques, el nom científic és Sedum sediforme. En aquest cas, el raïmet és fàcil de trobar i no corre perill, per això cap figura de protecció específica el contempla i la UICN la considera poc preocupant. Es cria per molts llocs amb característiques similars: marges de pedra, clavills, parets, teulades, zones pedregoses, zones de secà i fins i tot matollars. Per a recol·lectar-lo segueix les instruccions que indique més avall!

Sedum prové del llatí, però saps que significa? Literalment: sentat. I es que al raïmet li agrada estar ben acomodat i no moure’s d’allí on s’instal·la. Hi ha estudiosos de la matèria que defenen l’existencia d’una subespècie: Sedum sediforme sub. dianium, que es diferenciaria del convencional per tindre les fulles més amples i xafades i la flor d’un color groc més intens. A simple vista és complicat afirmar-ho perquè cal observar al mateix temps els dos exemplars per analitzar-los, el que està clar és que a les nostre

s terres és abundant i que amb coneixement podem seguir aprofitant, com s’ha fet tradicionalment, tots els beneficis que aquesta suculenta ens pot oferir una vegada la coneixem i hem aprés la recepta del raïmet de pastor heretada per tradició oral fins als nostres temps on internet és la clau en la difusió.

Per què es conegut pel nom raïm de pastor?

No massa anys enrere, quan els pastors rodaven per les muntanyes buscant pastos per a les seues bestioles, aprofitaven la temporada primaveral per a anar recol·lectant el raïmet i algunes herbes aromàtiques. Al capvespre, en arribar a casa l’escaldaven i preparaven la conserva que els acompanyaria tot l’any per pegar un mosset abans dels menjars.
És una tradició que s’ha anat perdent a poc a poc i que posa en relleu el valor de la saviesa popular, que no hem de deixar que es caiga en l’oblit, és part de la nostra herència cultural gastronòmica.

Quines propietats i usos té el raïm de pastor?

Les virtuts del raïmet són conegudes per la gent més major però també cal que els més joves les aprenem; mai es sap quan pot fer falta desinfectar una ferida o tractar una irritació de pell produïda per la picada d’un insecte, però si la situació et pilla per les nostres muntanyes, convé saber que amb un emplastre de raïmet podrem desinfectar ferides o talls i afavorir la cicatrització. Aquest cas pot resultar menys probable que quedar-nos sense aigua quan encara no hem acabat la ruta. Com podem aprofitar el raïmet per a combatre la set? Ben fàcil: pessiguem un parell de fulles i les pressionem fins a extreure-li l’aigua emmagatzemada a l’interior directament a la boca. Si estàs segur que ningun animalet l’ha pixat, pots mastegar-lo directament.

Respecte a les propietats alimentàries, és ben sabut que es tracta d’un aliment que se serveix com a aperitiu. Però t’has parat mai a pensar perquè es diu aperitiu? Per què obri l’apetit! Les propietats amargues d’aquesta planta afavoreixen la segregació d’àcids estomacals que contribueixen a millorar les digestions i combatre problemes de cremor. Així que si, ens trobem davant l’Almax silvestre. Si ens hem passat amb un menjar copiós el millor que podem fer per reduir la sensació d’excés és beure l’aigua on l’hem bullit o en defecte, mastegar alguna fulleta sense ingerir, però prèviament rentada.

No s’ha de confondre amb altres Sedums de la zona

Éspècies y tipus de sedum sediforme o raÏm de pastor

Totes aquestes espècies del gènere Sedum pertanyen a la mateixa familia (Crassulaceae) per això són tan semblants entre elles però sols ens interesa culinariament una. Vaig a explicar de forma clara les característiques de cadascuna per a què resulten fàcils de diferenciar i d’identificar quan les observem. És ben probable que a la teulada de ta casa tingues alguna d’aquestes quatre:

1 Sedum dasyphyllum Crespinell, arròs de bruixa (Pampajarito, pan de cuco)

És diminut, creix als mateixos indrets que el raïmet de pastor, moltes vegades els trobem un al costat de l’altre, literalment pegats. “No és el raïmet bebé”, en més d’una excursió m’ho han preguntat. És fàcil pensar que es tracta de la mateixa espècie però en diferent fase de creixement, però la realitat és que són ben diferents des que naixen fins que arriben al punt de floració.
Aquest xicotet sedum s’anomena arròs perquè les fulles ho semblen. Quan s’espiga fa flors blanques amb generalment cinc pètals.

2 Sedum rubens Crespinell rogenc (Pampajarito litoral)

Aquest Sedum és completament diferent. Sempre l’he vist creixent directament de terra i és una planta anual caducifòlia, és a dir, que a diferència del raïmet de pastor, l’espècie rubens mor, desapareix en acabar el seu cicle; al raïmet en canvi el podem observar tot l’any i rebrota sobre si mateixa com ho fan els arbustos i arbres. El sedum rubens es torna de color roig a la tardor i les flors les fa de color rosa clar.

3 Sedum album Crespinell blanc, arròs de pardalet (Arrocetas, uva de gato)

Se l’anomena també raïm de pastor bord i és tòxic per a ingerir-lo. Com podem diferenciar-lo del raïmet bo? Per la mida, la forma i el color.
Té les fulles més allargades i redones, d’un color verd clar i viu. Quan espiga fa moltes flors de color blanc.

4 Sedum sediforme Raïm de pastor, Crespinell gros (Uva de pastor, uña de gato, arroz de moro, hierba puntera)

És el més gran i la forma de les fulles ens ajuda a no dubtar davant quina espècie ens trobem. Les fulles són molt amples i de color més gris o apagat. Acaben en punta i poden arribar a punxar un poc. Aquesta és l’espècie protagonista d’aquest post.
Les flors són de color groc i crea un ramellet que s’eleva més que cap altra espècie del gènere.

“Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt de les teulades, raïmet de pastor”

Imatges de raïm de pastor en la montaña

Consells per a recol·lectar el raïmet de pastor

Convé seguir els consells que t’indique tot seguit per a no alterar els hàbitats:

Amb un cabasset i falçó es van recol·lectant algunes rametes, preferentment a les zones d’ombria on estarà molt més tendre i verd. A pesar de ser vegetació adaptada a la secà i a les zones de solana, allí viu més castigat i és més dur. Sempre convé utilitzar el sentit comú; si ens trobem a una zona on tenim permís i observem diferents llocs on hi ha raïmet, primer cal escollir el que està a més altura per evitar possibles visites de mamífers que hagen fet les seues necessitats a prop. En cap cas hem de recol·lectar la planta completa amb arrels ni agafar les llavors de les inflorescències. I recorda, de dalt del marge millor que baix.

En segon lloc és molt important tindre en compte: d’un exemplar no ens hem d’endur mai la totalitat de la planta. Agafarem aproximadament sols un 10% de la mida total. Garantirem no fer malbé l’exemplar i tallarem amb cura la rama que desitgem per la part tendra. Hi ha voltes que la planta té les arrels tan superficials que amb un mínim moviment ja s’arranca… pot passar, i si passa hem de tornar a deixar-la on estava procurant soterrar suaument les arrels.

El moment ideal per a recol·lectar-los és a la primavera quan té els brots més tendres, estan compactes, ben tancats i encara no han espigat. A principis d’estiu comença a florir i al llarg dels mesos més càlids ens regala les vares florals que delaten la seua ubicació.

Aquest any, si no en tenim a casa, està complicat poder accedir als llocs on creix, però per sort l’any passat vaig documentar tot el procés de preparació i enguany puc compartir-lo per ací.

Som els nostàlgics i els cuiners més conscienciats els que promovem la recuperació de les tradicions mitjançant l’ús d’aquestes plantes que generalment passen desapercebudes però que han format part de la gastronomia de la nostra terra i hem de procurar que no caiguen en l’oblit.

Recepta del raïmet de pastor

A continuació t’explique els passos que m’agrada seguir per fer la que considere “la recepta perfecta del raïmet de pastor”. Com bé sabem, cada maestrillo tiene su librillo i he sentit i llegit tantes versions de com cuinar-lo que finalment he adaptat el que més m’agrada de cadascuna i ha funcionat de categoria.

En arribar a casa, primer s’ha de seleccionar i llevar si és necessari alguna llagrimeta (fulla) que estiga picada per algun insecte o tinga mal aspecte i tot seguit rentem el raïmet que anem a cuinar.

Quins ingredients fan falta?

400gr de raïmet
1 litre d’aigua de baixa duresa
75gr de sal
150ml de vinagre
2-3 alls segons la mida
2 llimes
herbes aromàtiques segons el que t’agrade o tingues disponible (timonet/sejoliva/pebrella/romer)

Pots adaptar les mides segons la quantitat recol·lectada per fer la teua recepta del raïmet de pastor.

La bullició. Quin és el moment indicat per treure’l de l’aigua?

Posem aigua a bullir i quan estiga al punt màxim d’ebullició introduirem el raïm per a escaldar-lo. Podem ajudar-nos d’una escumadora per a repartir-lo amb delicadesa mentre esperem que canvie de color i es torne groguenc. El punt perfecte no és fàcil de trobar. Segons lo tendre que estiga i la duresa de l’aigua són factors que poden afectar al temps d’ebullició i al resultat final. Si el deixem massa temps bullint es desfarà tot, quedarà blanet i no valdrà res. Si el deixem poc temps es quedarà més aspre i no serà tan gustós de menjar. Generalment s’escalda menys d’un parell de minuts.

Ràpidament cal retirar el raïmet i introduir-lo en aigua freda, d’aquesta forma trenquem la cocció i no quedarà massa blanet.

Preparar la salmorra

Al litre d’aigua li afegirem els 75gr sal i es removem fins que l’aigua estiga més transparent. Afegim els 150ml de vinagre i removem un poc més.

Al recipient on anem a guardar la salmorra li agreguem una part de la mescla líquida i unes quantes rametes d’herbes aromàtiques, alguns trossets de llima i els alls.

Introduïm el raïmet escaldat al recipient. Afegim la resta de la mescla de la salmorra i acomodem el raïmet amb cura perquè quede tot ben tapat. A continuació afegirem més llima i la resta d’herbes fins a cobrir la superfície, d’aquesta forma garantim que el raïmet estiga sempre cobert.

Consumir el raïmet

Esperarem com a mínim una setmana. Es recomana 15 dies però segons la quantitat que hem preparat potser estiga bo abans.
El podem prendre com a aperitiu amb olives xafades o altres verdures en salmorra, a plats de peix o ensalades amb tomaca. A la Jornada de Plantes Mengívoles el servirem damunt les coques d’herbes, de forma que aportaven un toc crunch i refrescant a cada coqueta.

M’interessa saber…

L’has tastat alguna volta?
T’han servit els consells per a diferenciar les diferents espècies?
Penses seguir aquesta recepta quan tingues accés a raïmet de pastor?

Ànims, que això del “desconfinament progressiu” sona molt bé i ja estem més a prop de recuperar la preciada llibertat!!

Si prepares raïmet seguint aquesta recepta em farà molt feliç veure el resultat! Pots etiquetar-me a Instagram o Facebook enviar per correu la imatge del teu pot de salmorra 🙂 @endemicanatura

Herba de Sant Joan i la màgia de l’oli d’hipèric

6 junio 202215 mayo 2021 por Endèmica

Mostra de l'oli d'hipèric preparat l'any passat a l'estiu 2019

Hui descobrirem les virtuts màgiques, les propietats, els usos i algunes curiositats relacionades amb l’herba de Sant Joan. Segons dicta la tradició, les flors s’hi han de recol·lectar la nit del solstici d’estiu (23 a 24 de juny) però el canvi climàtic, la nostra ubicació i la lluna són factors a tenir en compte si volem preparar correctament l’oli d’hipèric.

Queda’t per a descobrir tots els detalls sobre la planta més màgica que ens regala la natura.

Quina planta és l’Herba de Sant Joan?

Es tracta de l’Hypericum perforatum. Pot ser que el nom científic no et resulte familiar, però al llarg de tot el territori l’anomenen per molts altres noms que segurament si has escoltat més d’una vegada. Alguns dels noms comuns més habituals són:

Hipèric
Perico / Pericó
Periquet
Herba dels colps
Herba de les ferides
Herba foradada
Herba de Sant Joan

A l’Instagram vaig fer una enquesta per saber quin nom és més freqüent. El resultat va ser pràcticament empat. A cada regió, a cada poble i a cada casa, es parla diferent. La qüestió no és si està ben o mal dit, el que és important és tindre clar a quina planta estem fent referència.

Perico Instagram Endemicanatura — No hi ha res mal dit si està ben entés.

CONSELLS PER A LA IDENTIFICACIÓ

Les flors de l’herba de Sant Joan tenen forma d’estrela de cinc puntes i són d’un color groc tan intens que semblen or. No les hem de confondre amb els botons d’or (Blackstonia perfoliata) que té molts més pètals.
Una altra tècnica per a diferenciar-la i estar ben segurs d’estar davant la planta que busquem és observar amb deteniment les fulles. A la imatge podràs veure uns xicotets punts blanquets sobre elles. Si observem les fulles a contrallum, veurem uns xicotets forats. Són aquestes diminutes perforacions que li donen el nom científic de H. perforatum i un dels noms comuns: herba foradada.
En agafar les flors, si no ens posem guants, s’ens embrutaran els dits de color morat a causa dels olis essencials que es concentren a les summitats florides. Amb un poc d’aigua i sabó tornarem a estar ràpidament ben nets. La podem trobar fàcilment a les vores dels camins.

INSTRUCCIONS ANCESTRALS

La natura ens està fent un regal amb aquesta planta i hem d’estar a l’altura del detall. Saber com i quan s’ha de recol·lectar ha passat de generació en generació fins als nostres temps. Els temps canvien i el clima també, per això a les zones de costaneres al mes de maig ja trobem l’hipèric en flor, mentre que a les valls amb més altura es troba al llarg dels mesos d’estiu. És per aquest motiu que hem de consultar el calendari llunar, ja que les condicions específiques per a recol·lectar-la la nit de Sant Joan no sempre es donen. La raó per la qual es preparava tradicionalment la nit del solstici d’estiu era per la influència de les forces de la terra sobre la sàvia de les plantes. Com que no sempre tenim la possibilitat d’esperar a la màgica nit, el que es recomana és recollir les flors una nit de lluna plena. La força d’atracció de la lluna plena fa que la sàvia puge a les flors, mentre que una nit de lluna nova baixa a les arrels.

Si existeix una forma correcta de recol·lectar les flors de l’herba de Sant Joan, pense que serà semblant a aquestes instruccions:

Quan localitzem alguns exemplars en flor, hem d’estar atents al calendari. Si falta molt per a la nit de Sant Joan podem comprovar la fase llunar i esperar a la nit de lluna plena. Al 2020 no hi ha excusa, cau en dissabte 6 de juny. I estem avisats amb temps!
Anirem al començar a caure la nit amb un pot de vidre amb tapa hermètica. És important el moment, ha de ser quan després d’estar al sol tota la jornada es queden més sequetes i tenen concentrades totes les essències.
És com un ritual: amb cura i tranquil·litat, escollirem algunes flors de manera que no deixem cap exemplar completament sense flors. No volem alterar el cicle vital de la planta. És un procés delicat on cal concentració i paciència per a no fer malbé la resta de summitats florides. Quan aprofitem un regal de la natura hem de donar les gràcies. Ja sabeu, és de ben parit ser agraït; així que sempre hem de dir gràcies, i més quan volem que després la planta ens ajude.
Afegirem un bon oli d’oliva fins a cobrir completament tot el pot, assegurant-nos que no queda cap flor sense submergir. Perquè ha de ser d’oliva? Hi ha persones que fan l’oli d’hipèric amb oli d’ametlles, però la recepta tradicional dicta que s’ha de fer amb oli d’oliva, que a banda de tenir ben reconegudes moltes virtuts medicinals i cosmètiques, és un producte ben nostre, de secà, de la nostra terra. Un bon oli el pot fer el teu veí o un agricultor local, pot ser de la comarca del costat o produït al país, per això considere que el nostre or líquid sempre serà més sostenible que altres olis.
El temps que hi ha de macerar varia segons a qui preguntes. Hi ha qui afirma que amb una setmana és suficient, altres asseguren un mes… Però la tradició diu 40 dies a la serena.
El lloc idoni on el guardarem tot aquest temps ha de rebre llum indirecta del sol. Si ho guardem a un lloc molt fosc, l’oli no es tintarà de color roig ni transferirà tantes propietats.
Comprovarem cada 4/5 dies com evoluciona i cada setmana podem remoure el pot un poc sense obrir-lo ni agitar-lo fort.
Quan siga l’hora comprovarem que l’oli ha canviat: ha de tenir més densitat i un color roig intens.
Podem colar l’oli i guardar-lo en un pot a l’ombra en un ambient fresc i sec. O podem fer cas a les persones majors, que diuen reutilitzar les flors durant dècades i el mateix oli. Cada vegada que utilitzen el remei, li afegeixen més oli a mesura que es gasta, de forma que dura molt de temps.
Per garantir que no es perden les propietats, cal tancar hermèticament el pot i guardar-lo a un lloc ben fosc.

USOS I PROPIETATS DE L’HERBA DE SANT JOAN

De les virtuts de l’herba de Sant Joan s’ha escrit molt i es conten diferents processos de preparació. Igual que en la recepta del raïmet de pastor “cada maestrillo tiene su librillo” i potser tu prepares o has sentit com s’ha de preparar d’una forma diferent de la de hui. Si és així, m’agradaria llegir als comentaris quins són els passos i així podrem provar diferents formes d’obtenir l’oli màgic.

Podem aprofitar els usos de l’oli d’hipèric per via externa o per via interna les flors:

Les flors seques les podem ingerir en infusió a raó de 30gr per litre l’aigua. Ho deixem bullir 3 minuts i ingerim el líquid que té bon gust i aroma. L’infús aporta beneficis estomacals i diürètics al nostre sistema. Les recerques científiques han mostrat la presència de la hipericina, un component que ajuda a millorar els símptomes del cansament i la tristesa, per això es diu que ajuda a millorar l’autoestima.

Flors seques d’*Hypericum perforatum* (Herba de Sant Joan – Hipèric)

L’oli d’hipèric s’empra per via externa amb l’objectiu de cicatritzar cremades o ferides lleus. També per alleujar els dolors provocats pels colps i fins i tot es recomana pels dolors ciàtics. En cas de granets, èczemes o fongs també és un bon remei natural gràcies a les propietats antiinflamatòries i cicatritzants.

ADVERTÈNCIA SOBDE L’OLI D’HIPÈRC

L’oli d’hipèric és fotosensible a la llum i conté principis actius fototòxics que poden ser nocius. En cas de voler aplicar-lo per a hidratar pell seca es deu fer de nit, mai abans d’exposar-nos al sol.
El seu ús es desaconsella a dones embarassades, lactants, o persones que es mediquen contra la depressió o el pàrkinson. Si tens dubte pregunta al teu metge o metgessa abans d’utilitzar-lo com a tractament natural. Sempre s’han de seguir les recomanacions facultatives.

Una altra planta màgica que ara està en flor és la carxofeta de Sant Joan.

Tal volta la coneixes per altre nom: pinyeta de Sant Joan, carxofeta de muntanya, herba almorranera o cullereta de pastor.
El curiós nom d’herba almorranera es deu a un dels usos més estesos: tractar inflamacions hemorroidals amb l’oli (en gelat) on s’han fregit unes poques carxofetes.

Un alltre dels noms pels quals és coneguda, cullereta de pastor, és ben inusual. Potser els pastors utilitzaven les xicotetes membranes seques com a diminutes culleres? La resposta és no, però no està del tot mal encaminada. Suposadament, quan volien beure’s un brou, mullaven la carxofeta com si es tractara d’una esponja. La pinyeta absorbia el líquid i els pastorets la xuplaven.

*Rhaponticum conifera* Carxofeta o pinyeta de Sant Joan – Cullereta de pastor

Ornamentalment és preciosa i queda seca durant molt de temps. Hi ha qui creu que una de les propietats màgiques és evitar l’aparició d’hemorroides amb el simple acte de portar a la butxaca o penjant una carxofeta de Sant Joan, com si es tractara del card panical, que suposadament ajuda a evitar l’aparició de rosadures.

No hem de permetre que caiguen en l’oblit les costums ni els remeis de la natura; siguen màgics o no, són un regal dels nostres avantpassats.

Si vols descobrir tantes altres plantes de la mediterrània i les seues virtuts i usos, anima’t i a contractar una ruta privada o consulta el calendari de la web. A totes les rutes de senderisme interpretatiu parlem d’etnobotànica i usos oblidats de les plantes silvestres. ENGUANY REPETIM LA RUTA NOCTURNA DE SANT JOAN! UNA VETLADA RODEJATS DE POESIA I AMB DEGUSTACIÓ DE PRODUCTES KM0

Bibliografia i bibliografia web consultada:

Juscafresa, B. (1995) Guía de la flora medicinal. Editorial Aedos SA.
Pellicer, J. (2000) Costumari Botànic Volum I. Picanya, València: Edicions del Bullent SL.
www.espores.org/es/es-plantas/el-hiperico-o-hierba-de-san-juan-estrellas-doradas-para-fomentar-la-autoestima
www.monnaturapirineus.net/2016/07/21/herba-de-sant-joan-qui-te-oli-del-perico-no-li-cal-metge-ni-doctor

Descarrega els documents consultats amb informació detallada sobre les interaccions mèdiques de l’Hypericum perforatum:

Interacción Hypericum perforatum

Informació detallada Hypericum perforatum

Crònica d’un estiu atípic i moltes novetats!

13 septiembre 20207 septiembre 2020 por Endèmica

Açò sols acaba de començar!

No cal explicar les ganes que hi havia de recuperar el temps perdut en primavera. Cada dia caminat he sentit la llibertat i sobretot, la felicitat de compartir camí amb persones especials. A través del senderisme interpretatiu tenim l’oportunitat de conèixer el nostre entorn, saber que podem fer per a contribuir a un millor present i aprenem a valorar les característiques fan úniques la nostra terreta. Quan som conscient del que tenim, no cal fer cap d’esforç per a estimar-ho i protegir-ho, aquest sentiment naix sol. El meu objectiu és mostrar allò que tenim i que ens diferència de la resta del món, i no parle sols d’endemismes! Parle de tot el que ens fa únics: les nostres tradicions, costums i sabers.

Un estiu insòlit

Un estiu sense festes dels pobles, fugint de les massificacions… però replet de natura i il·lusions.
A principis d’estiu, quan totes les fases havien acabat i s’instaurava la “nova normalitat” vaig compartir la programació de rutes de senderisme interpretatiu al capvespre amb bona cosa d’il·lusió. Hi havia ganes, moltes ganes de tornar a treballar i de tornar a emocionar-me amb històries i fets que les nostres muntanyes han contemplat.

Tenia ganes de mostrar plantes que tenen tants usos com noms comuns. Tenia moltes ganes de caminar i somiava amb compartir el camí amb vosaltres, totes i tots els que teniu ganes d’aprendre i estimar.

Aquest somni de principis d’estiu, per sort, s’ha complit. I perquè no dir-ho: ha superat totes les expectatives que tenia!

Gràcies de cor

Tenia por! Per la incertesa de viure una situació sense precedents, per si ningú volia sortir a rodar després d’una primavera tancats i preocupats… Però per sort la por va desaparèixer i va ser suplida per la satisfacció de veure que tot anava millor de l’esperat.

Al llarg d’aquest estiu, hem atés a un total de 202 persones en les visites guiades! Seguint sempre les mesures i distància de seguretat establides per a garantir que entre tots frenem al punyeter virus. Gràcies als que han vingut de lluny i als que s’han quedat per a descobrir casa, gràcies als que han vingut en família i als que es van animar en solitari i han acabat fent pinya amb la resta de participants. Gràcies als que han dit que havien aprés curiositats i sendes noves, i també als que han compartit coneixements i anècdotes. Gràcies a totes i tots, de cor, perquè sense vosaltres…res d’açò seria possible.

Des d’on ens visiten? Rutes de senderisme interpretatiu al capvespre. Juliol i agost 2020

Què hem fet entre juliol i agost?

· Activitats pròpies: des de les rutes de senderisme interpretatiu al capvespre i visites guiades privades al primer taller de sabons naturals amb Escuma Sabons. També moltes famílies i grups d’amics han escapat de l’Albarda convertits en moriscos i bandolers, si vols més informació et deixe l’enllaç a l’Escape Garden de Pedreguer.

· I a més… Rutes guiades gratuïtes per a l’Ajuntament i la Tourist Info de Pego i Les Valls. Estic encantada per haver mostrat el patrimoni natural del terme, des de les muntanyes a la costa, passant pel poble i la marjal. Per a tardor hi han 4 rutes més programades, on visitarem les Valls de Pego (Ebo i Alcalà). Consulta el calendari o envia’m un missatge per a més informació!

A la galeria fotogràfica deixe una mostra de les experiències que resumeixen l’estiu:

A la vora del riu Gorgos. Gata i la Font de la Mata.

Explicació prèvia a l’inici del sender de ferradura. Vall de Laguar.

Des del racó dels Mortits. La Rectoria, Sagra.

Ecosistema dunar i vida costanera. La mar de Pego.

Lluna plena per acabar la ruta al Riurau de Benissadeví. Jesús Pobre.

Capvespre a les Planes del Parc Natural del Montgó. Xàbia

Detallets per als participants. Polseretes de card panical (Eryngium campestre)

Introducció de l’àguila pescadora i camps de cultiu d’àrros al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva.

Pujant al Castell d’Ambra parlavem de Sorolla i les sorolles. Pego.

Descobrint la història i la flora urbana a Pego.

Taller de sabons amb productes naturals al Riurau de la Seniola.

Cada visita ha estat única i irrepetible.
Al llarg de l’estiu hem viscut moltes experiències: hem observat com el sol s’amagava darrere del Montgó, com es camufla una Empussa pennata, com sortia des del mar el doble arc de Sant Martí, com podríem sobreviure en zones urbanes gràcies a les plantes mengívoles que trobem pels carrers… També hem aprés quins usos tenen moltes plantes, quines històries amaguen algunes muntanyes i curiositats que fan úniques cada poble, com el parlar de Gata.

I ara què?

Com bé anuncia el títol d’aquesta publicació, açò sols acaba de començar! Ens queda per davant una excel·lent temporada per a fer rutes de senderisme interpretatiu! A la tardor trobem fruits, plantes silvestres mengívoles i flors que esperen tot l’any per a mostrar-se al llarg de la seua estació.

Quan l’estiu acaba, les fulles, colors, olors, sabors, sorolls…tot canvia; i és preciós ser conscient del pas del temps gràcies als xicotets canvis en l’entorn.
Per a esta tardor estem preparant una programació ben especial. Cada cap de setmana visitarem pobles i racons de la Marina Alta que són poc coneguts.

Totes les rutes d’estiu al capvespre tenien una duració aproximada de 3 hores i les férem de vesprada per a no patir molta calor.

De cara a la tardor, però, les rutes de senderisme interpretatiu seran pels matins i amb major duració, el que ens permetrà recórrer més distancia i compartir més temps i emocions junts.

Si encara no segueixes a Endèmica per xarxes socials, ara és el moment! Al llarg d’aquesta setmana compartirem el cartell amb la programació de tardor. Instagram: @endemicanatura · Facebook: /endemicanatura

No deixes de consultar els stories on publique moltes curiositats i enquestes!

Però açò no és tot….

Estrenem un nou apartat a la web!!

Endèmica creix i sumem experiències amb l’objectiu d’honrar el saber tradicional i dignificar la feina dels nostres agricultors.

Et presente el Riurau de la Seniola, un espai únic on es combina la tradició agrícola amb l’educació ambiental als peus del Montgó.

Des del programa Terra Viva d’ A Punt ens van vindre a visitar per a veure que portem entre mans. A partir del minut 9:26 parlem de les plantes que podem agafar del bancal i posar directament al plat.

Aquesta no és l’única intervenció en mitjans de comunicació d’aquest estiu. Sabies que també m’han entrevistat per la ràdio? Al programa Territori Sonor parle d’una de les rutes més demandades, la Vall de Laguar; i al cap d’un parell de setmanes vaig tornar a parlar per a veure tot el que es pot fer al Jardí de l’Albarda, des de les visites guiades a l’escape room! Si vols escoltar les entrevistes accedeix ací per a veure tots els enllaços a notícies de televisió, ràdio i premsa que he fet els últims anys.

https://endemicanatura.com/riurau-seniola/

I si no vols perdre’t cap activitat pots enviar un whatsapp i t’afegiré al llistat d’interessats en les experiències que més t’agraden. Resulta interessant ja que rebràs per privat la programació abans de compartir-la per xarxes socials. Les places estan limitades a un grup reduït de participants per cada sortida.

Amb la situació actual les empreses de Turisme Actiu i Ecoturisme podem atendre a grups de fins a 30 persones però des d’Endèmica preferim les rutes en petit comité!

Pròximament compartiré més detalls de les #RutesDeTardor

Salut i natura!!

Rutes al capvespre · Estiu 2020

22 junio 202021 junio 2020 por Endèmica

Amb l’arribada del solstici d’estiu i l’establiment de la que sembla la “nova normalitat” ha arribat el moment d’anunciar les rutes al capvespre per a aquesta temporada!

Quan estava confinada a casa, tenia taaaantes ganes de taantes coses que vaig escriure el que em va sortir del cor. Aquelles il·lusions de tornar a rodar i mostrar el territori que m’enamora cada dia més han estat creixent fase a fase fins aquest moment.

covid 19 endemicanatura — El 30 d’abril de 2020, en ple confinament, vaig compartir a Facebook i Instagram “Quan tot passe”.

Tot seguit et conte detalls de les activitats de senderisme interpretatiu programades per als mesos de juliol i agost. Són rutes per la comarca de la Marina Alta ben peculiars on es fa èmfasi en curiositats poc conegudes dels llocs visitats gràcies a les diferents parades interpretatives.

A cada activitat s’interpreta tot allò que pot resultar interessant. Des de xicotets i colorits insectes, rèptils o amfibis, a herbes comestibles i usos oblidats de plantes. A les rutes també s’interpreten els rastres d’animals que observem al nostre pas i aprenem curiositats sobre el lloc on ens trobem, les muntanyes que ens rodegen i quin és l’estil de vida dels veïns a cada poble. M’agrada dir que interprete el paisatge i parle tot d’allò que es veu i del que no és visible a primera ullada.

Totes les rutes comencen a les 19:00 h, tenen una duració aproximada 3 hores i són circulars. Si t’interessa inscriure’t contacta’m i compartiré els detalls del punt de trobada i quines són les ofertes gastronòmiques disponibles al municipi on es fa l’activitat.

PREUS: Adults: 8€ // Entre 6 i 12 anys: 5€ // Menors de 6 anys gratis. Inclou IVA i segur d’accidents.

excursiones rutas guiadas rutes trekking marina alta endemicanatura — **Descarrega ací el cartell en format .pdf**

Breu descripció de les activitats

JULIOL

Dissabte 4 a Jesús Pobre: Margens i camins de Benissadeví

Descobrirem els orígens de Jesús Pobre, un poble que de pobre no té res. Començarem fent una volta pel municipi i descobrirem l’esbarzer més curiós del territori, seguirem fent camí als tres molins des d’on s’observa per complet la silueta del Montgó i la seua peculiar orografia, després coneixerem els diferents cultius que predominen el paisatge local mentre ens dirigim al famós riurau.

5 KM i 90 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 11 a Pego: Ullals, rius i cultius

Pego pràcticament té tots els recursos imaginables: terres de secà i de regadiu, quilòmetres i quilòmetres de muntanyes, rius que desemboquen al mar i altres que naixen a la Marjal.
El Parc Natural és un indret que arrebossa vida per tots els costats i a la ruta descobrirem com gràcies als diversos ullals l’aigua ha donat pas a la vida durant segles. Aprendrem curiositats sobre la vegetació característica dels diferents ecosistemes que allí coexisteixen i tractarem en profunditat temes com la recuperació de les varietats d’arròs autòcton.

6 KM i 60 metres de desnivell positiu acumulat

Dissabte 18 a Xàbia: Allà on el Montgó s’escabussa

El Parc Natural del Montgó amaga moltes sorpreses. Des d’una gran Reserva Marina a microreserves, coves, santes i pirates. Descobrirem com ha evolucionat la vida a les Planes del Montgó i quina vegetació i fauna habiten entre margallons. Imagina com és de bonica la posta de sol des del Cap de Sant Antoni amb la cançó del Vell Montgó que vaig interpretar fa unes setmanes sonant de fons!

7,5 KM i 290 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 25 a Alcalalí: Segles d’històries en les pedres

Alcalalí em té el cor robat des de fa anys. He passejat per cada camí del terme i escoltat les històries que les pedres conten. Descobrirem elements d’arquitectura de pedra en sec com pous, marges que recorren barranquets, nòries, pedres cantoneres als carrers i una torre d’època medieval situada en mig de la Vall de Pop amb unes vistes panoràmiques insuperables, des d’allà dalt la posta de sol deixa sense paraules! Pis a pis descobrirem històries de presoners que ratllaven parets i els canvis que ha viscut el poble els últims segles fins a arribar a l’actualitat.

7 KM i 124 metres de desnivell positiu acumulat.

AGOST

Dissabte 1 a Sagra: Les fonts sagrades

A Sagra farem la ruta de l’aigua, ja que és un element vertebrador a la subcomarca de La Rectoria. Descobrirem lleis no escrites que regulen l’ordre de reg i visitarem fonts que aporten vida a les muntanyes gràcies al màgic racó del Mortits, on hi ha un barranc on trobarem la planta que ha donat lloc al nom de la Font dels Mortits. Seguirem per una bonica senda fins a la Font de Dalt i acabarem de nou al poble on recorrerem els carrers plens d’històries.

6 KM i 150 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 8 a la Vall de Laguar: Sendes de ferradura i aigua pura

Camins tradicionals, vegetació mediterrània exuberant, fonts i llavadors amb aigua fresca… Ai Laguar! Té tantes coses que m’encanten que sols puc dir-te que te’n vingues per a descobrir-la! La setmana passada vaig fer una entrada on interpretava la cançó del Ball de jaguar del grup Lilit i Dionís gravada i inspirada en la preciosa vall. A la ruta descobrirem dos dels pobles que formen aquest paradís d’interior amb vistes al mar i una muntanya que posa els pèls de punta en conéixer les versions de la història que allí s’ha viscut.

5,5 KM i 231 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 15 a La Xara: Benimàquia, l’enoturisme original

I si et dic que fa més de dos mil anys ja hi havia persones fent vi als peus del Montgó? I si et dic que a dia d’avui encara es fa?! Aprendrem com era i és possible aquest procés on de forma artesanal el raïm acaba en una copa. I qui sap si hi haurà alguna sorpresa!

8 KM i 225 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 22 a Gata de Gorgos: Una font que no mata

El paratge natural de la Font de la Mata es troba a una zona de plena tranquil·litat amb molts racons per a descobrir. La mata o llentiscle que li dóna nom al racó és impressionant. Descobrirem un exemplar tan sorprenent com la serra que l’envolta i com viuen els veïns al voltant d’un riu que els dóna nom al poble. I si tenim fortuna, tal volta ens trobem algun veí o veïna que ens done el gust d’escoltar com de bonic i peculiar és el parlar d’aquest poble.

7 KM i 185 metres de desnivell positiu acumulat.

El primer dia de treball als peus del Montgó!

Espere que t’agrade la programació estival d’activitats senderistes interpretades per la comarca!!

Seguirem els consells pautats per sanitat per a garantir que tot continue evolucionant favorablement i no tindre que tornar a quedar-nos tancats a casa. A cada participant se li envien les mesures de seguretat establides al sector dies abans de cada activitat.

Si alguna de les rutes al capvespre per la Marina Alta t’ha semblat interessant però no et ve bé assistir, posa’t en contacte per a comprovar la disponibilitat i poder quadrar altre dia. També pots consultar l’oferta d’excursions personalitzades!

Per a més detalls, dubtes, propostes, suggerències… info@endemicanatura.com
o envia’m un whatsapp!

DEL BANCAL AL PLAT A L’ESTIU

7 junio 20207 junio 2020 por Endèmica

No vull que perdes la connexió creada amb la natura aquesta quarantena. Probablement ta casa és ben bonica, però estic segura que durant els quasi tres mesos de confinament, t’ha donat la vida eixir al bancal, a la terrassa, al balcó o a la finestra. Mirar a l’horitzó i descobrir detalls que mai haviem vist. Mirar a terra i al voltant i prestar atenció a les flors, insectes i aus com si fóra la primera vegada que sortim de casa en anys. Necessitem la naturalesa, necessitem sortir a l’exterior i gaudir de l’aire més pur que mai abans hem tingut ocasió de respirar.

Ara que ja podem moure’ns per la província i s’ha establit la “nova normalitat”, sembla que tot va més de pressa que abans. És com si algú haguera pres el botó de pausa i ara tot va més accelerat per a recuperar el temps perdut.

Jo tenia l’esperança que aquest món canviaria, que la societat es donaria conte del què realment importa: l’entorn i la nostra relació amb ell. No vull perdre aquesta il·lusió, no vull permetre que se’ns oblide el que ha passat, ni vull que ens done igual veure com algú tira a terra una mascareta o guants. Quan veig una persona actuar d’aquesta forma, li dic educadament: perdona, crec que t’ha caigut. Xicotets actes que ens beneficien a tots, aquest és l’objectiu.

No podem canviar el món però podem canviar el nostre voltant.

Quins xicotets actes podem fer nosaltres?

Si comencem a valorar les propietats i usos de les plantes silvestres, estarem iniciant un moviment que cada vegada té més sentit: hem de consumir productes de proximitat, de temporada, lliures de químics. Tenint accés a menjar de qualitat i gratuït, quin sentit té gastar diners en productes fitosanitaris (amb l’etiqueta eco o no) per a desfer-nos de les plantes que tenen més propietats per a nosaltres?

Per què hem d’anar al supermercat a comprar una lletuga si la lletuga original creix per tot arreu? Si eres capaç d’identificar les plantes silvestres que t’envolten et sorprendràs de veure la quantitat d’elles que són aptes per al consum i que tenen presents altes concentracions de vitamines que les verdures actuals han perdut.

PLANTES I PARTS QUE PODEM APROFITAR DE CARA A L’ESTIU

Juny és un dels mesos més bonics de l’any: els dies són més llargs i s’aprofiten més les hores de llum, encara no fa molta calor i podem localitzar vegetació de primavera, moltes flors i també plantes silvestres d’estiu, que comencen a créixer de cara a la seua temporada.

Verdolaga · Verdolaga (Portulaca oleracea)

Una de les plantes que ens recorda l’inici de l’estiu és la verdolaga. Des de fa un parell de setmanes per la Marina Alta ja se’n veu als bancals, sobretot creix a gust pròxima al reg. És una excel·lent font de vitamines (B1, B2, C, calci, magnesi), també és bona per a la circulació i té propietats diürètiques. Per a gaudir de totes les propietats convé ingerir els aliments en cru. D’usos també en té de reconeguts a banda dels culinaris: podem fer un emplastre amb les fulles i aplicar-lo directament a colps i ferides per les seues propietats antiinflamatòries i bactericides.

verdolaga endemicanatura — Brots tendres de verdolaga. La tija és de color terra (roig-marró) i les fulles són de color verd lluent.

Com es pot consumir?

Per a tallar les fulles i brots més tendres anirem amb cura, preferiblement convé utilitzar un falçonet o navalla, ja que les arrels són molt superficials i amb un lleuger moviment podem desenterrar-la. No volem alterar la totalitat de planta, així que sols agafarem unes rametes de cada exemplar.

Les fulles i brots tendres es poden menjar (abans de la floració i després de rentar-se bé amb aigua) en amanida o podem preparar un saltejat si apliquem un colpet de calor i un bon oli.
Les fulles i brots més grans poden conservar-se amb salmorra i fer un adobat, com amb les olives. D’aquesta manera podrem consumir la verdolaga tot l’any, sempre que tanquem el pot hermèticament.
Amb les fulles també es pot preparar menestra de verdures, o si les bullim i triturem es pot fer una sopa o crema.

Morera negra · Moral negro (Morus nigra)

Al llarg del territori trobem molts indrets on hi ha plantades grans moreres. Hi ha dos espècies, la morera negra i la morera blanca (Morus alba). Les dos espècies estan en temporada ara, en juny. Les móres, que poden ser negres (M. nigra) o blanques (M. alba) són fruits deliciosos i són una llepolia difícil de resistir si estem a prop. Tenen vitamines C, E i són antioxidants. Tradicionalment també s’ha utilitzat en cosmètica pels principis regeneradors que se li atribueixen.

T'animes a fer-te una màscara detox per a la cara?

morera endemicanatura — Fruits de *Morus nigra* en diferents punts de maduració. Com més negres, més dolces són.

Com es pot consumir?

Amb cura de no arrancar cap rama, agafem una a una les móres que volem menjar directament, o també podem guardar-les per a dur a casa i preparar una melmelada o reducció de fruits del bosc. A la nevera aguanten uns dies, però convé posar alguna protecció baix si no volem embrutar l’electrodomèstic.

mores endemicanatura morus nigra alba — La prova del delit! Les mores negres tenyeixen les mans, però amb un poc d’aigua ens quedarem nets de nou.

Salsifí groc / Cabreta · Salsifí amarillo o barba cabruna (Tragopogon dubius)

Sembla un dent de lleó gegant però és altra espècie que no està relacionada amb l’espècie coneguda pel nom esmentat, Taraxacum officinale. El salsifí groc és fàcil de localitzar ja que, destaca molt per la seua mida descomunal.

salsafí endemicanatura — Les llavors d’aquesta planta s’agrupen formant un cap (*seedhead*). Estan dissenyades per a desplaçar-se per l’aire i garantir la reproducció de l’espècie en caure a terra a un lloc on les condicions li permeten créixer i seguir el cicle.

Vaig compartir aquesta imatge per Instagram i gràcies a Jesús de l’ @asociacion_naturalizarte, company guia i educador ambiental cordovés, vaig descobrir que l’arrel és mengívola, com altres espècies del gènere Tragopogon.

arrels plantes comestibles raices endemicanatura — Arrels del salsifí groc *(T. dabius). Es diu groc pel color de la flor, semblant a un dent de lleó però molt més gran.*

Com es pot consumir?

“És una mescla entre carlota i creïlla, no t’espantes si veus els punts blancs, es pot menjar. Si ja ha espigat pot estar més dura, convé trobar-li el punt en bullir-la perquè estovi (estar blaneta) i després de bullida es pot saltejar amb all, oli i sal”. Els exemplars que vaig localitzar ja estaven espigats però el bo de no arrancar-les és que ja sé on trobar-ne l’any que ve. Prestant atenció als camps de cultiu abandonats pròxims a la caseta he aconseguit localitzar un grapat d’exemplars, i alguns d’ells encara estaven tendres, així que vaig fer la prova per comprovar el que Jesús em va contar. Efectivament, igual que la lletuga, els llicsons i altres plantes silvestres que podem portar del bancal al plat, el salsifí conté làtex. Vaig rentar ben bé les arrels i seguir els passos, després de 20 minuts de bullir les arrels ja estaven més toves i es podien tallar sense problema. No vaig poder fer foto, l’aperitiu va volar en un tres i no res!

Llavors de rosella · Semillas de amapola (Papaver rhoeas)

Càpsules seques on s’emmagatzemen les llavors de rosella.

A l’entrada Del bancal al plat II vaig tractar les diferents parts de la planta que es poden utilitzar, i també les llavors, però per aquell temps totes les roselles de la zona encara estaven en flor i no podia fer foto d’aquesta bonica càpsula on s’amaguen les diminutes llavors que tant de joc donen als plats. Acompanyant a iogurts, postres, amanides… Les llavors són una excel·lent font de calci, vitamina A i ferro.

Pastanaga / Safanòria borda / carlota silvestre · Zanahoria silvestre (Daucus carota sp. carota)

L’origen de les carlotes que comprem al supermercat és aquesta planta que pot superar el metre d’altura. Les flors, tan cridaneres per la seua mida i forma semblant a un paraigües, són utilitzades pels insectes per a obtenir una visió de 360º i aprofiten per a decidir cap a on volaran.

Si volem aprofitar l’arrel per a cuinar, es pot extreure fent força i estirant, però si la terra està seca, pot resultar complicat i també potser es trenca per la mitat, així que millor si es banya un poc la terra al voltant abans d’arrancar-la. Les arrels penetren molt el sòl i solen ser prou profundes (anomenades arrels pivotants). Si utilitzem aixà potser la partim sense voler, és millor amb determinació i un moviment sec.

pastanaga o safanòria borda endemicanatura — Flors de la carlota silvestre / pastanaga / safanòria borda *(Daucus carota sp. carota)*

arrels comestibles endemicanatura — Arrels de la carlota silvestre (*Daucus carota sp. carota)*

Com es pot consumir?

Crua si la ratllem després de netejar-la i pelar-la (amb l’ajuda d’una cullera per exemple) o també es pot bullir, hi ha zones on s’afegeix als putxeros.

Ara que arriba l’estiu està complicat trobar els brots de fulles tendres. És a l’hivern quan comença a créixer la planta i podem aprofitar els brots tendres per a barrejar amb altres verdures silvestres i fer coques o diferents farcits.

No s’ha de confondre amb altra planta semblant, Torilis arvensis, coneguda com a julivert bord (sense usos reconeguts) que també és umbel·lífera però amb les flors més menudes i escampades, no forma un paraigües com la pastanaga.

*Torilis arvensis –* Juliverd bord. No s’ha de confondre amb *Fumaria capreolata / officinalis.*

M’agradaria saber si has tastat alguna vegada la verdolaga o alguna de les plantes que he tractat a les entrades del blog DEL BANCAL AL PLAT I i DEL BANCAL AL PLAT II i quines receptes has seguit per a cuinar aquestes delícies que ens regala la terra!

Per cert, que tenim la lluna plena! Has preparat l’oli d’hipèric? Jo si!!

Vaig seguir les instruccions ancestrals compartides a la publicació dedicada a l’Herba de Sant Joan.

Em va fer molt feliç rebre al llarg del dia diferents imatges de seguidors i seguidores que enguany s’han animat a seguir les pautes per a fer el seu propi oli d’hipèric, un excel·lent remei que convé tindre sempre a mà.

Bibliografia consultada:

Pellicer, J. (2000) Costumari Botànic Volums I, II i III. Picanya, València: Edicions del Bullent SL.

Orengo, T. (2016) Herbari Mengívol. Gandia, València: Edicions Tívoli.

Morera, A. (2008) Cocina salvaje. València: Mandala Ediciones i SadhanaValencia.

El Jardí de l’Albarda és un paradís

30 mayo 202030 mayo 2020 por Endèmica

Aquesta setmana he tornat a travessar les portes del paradís després d’una primavera insòlita.

Què és l’Albarda?

És un regal per als sentits. El jardí de l’Albarda és un referent de jardí ecològic on les protagonistes són les espècies característiques del Mediterrani. Es tracta d’un terreny de 50.000m2 on l’art i la natura es fusionen. A l’Albarda trobem més de 700 espècies diferents de plantes que han atret la vida fins a crear un ecosistema propi dins la muntanya de la Sella, ubicada a Pedreguer. El jardí està dividit en zones clarament diferenciades: bosc mediterrani, bosc de ribera, jardí àrab valencià, jardí renaixentista… A cada zona trobarem plantes associades als diferents ecosistemes que hi ha representats al clima mediterrani.

Durant el temps de confinament el jardí ha estat tancat al públic, però en cap moment ha estat buit. La flora i fauna omplin cada racó.

Als rierols, fonts i estanys podem localitzar insectes vinculats a l’aigua.

Ja ha començat l’espectacle de les libèl·lules i els cavallets del diable, també coneguts popularment per damisel·les, que volen sobre l’aigua, tractant de no ser menjades per cap pardal o per les granotes que descansen a les fulles del nenúfar blanc. Quan comença a fer més calor es troben diferents gèneres i amb un poc de paciència es pot fotografiar l’àmplia variabilitat de colors i mides dels dragons voladors. En anglés libèl·lula es diu Dragonfly, és un nom ben bonic!

Estany de la garça, on trobem el nenúfar blanc (*Nymphaea alba*) granotes i libèl·lules.

Exemplar de libèl·lula roig: *Crocothemis erythreaea //* Exemplar de libèl·lula blau: *Orthetrum julia*

**Cavallet del dimoni o damisel·la** *(Ischnura elegans)*

El món s’ha parat amb motiu del Covid19 i la gran majoria vam frenar en sec, però no la primavera. La primavera ha seguit fent el seu camí i ja està preparant-se per a donar-li pas a l’estiu. A l’interior del jardí ha estat necessari continuar amb diferents feines: treballs de poda, alimentació dels animals, regar les plantes dels testos i el manteniment general.

Si em dónes a elegir una estació, et diré que la primavera és el meu moment preferit de l’any, perquè és quan més vida hi ha al camp i quan més agradables són les temperatures, quan més insectes visiten flors i quan més animals es reprodueixen. Però si em preguntes quina és la meua estació preferida al jardí, em costaria molt decidir-me; cada temporada al jardí és única: colors, olors i sorolls canvien diàriament.

Dilluns passat, 25 de maig, les portes del paradís es tornaren a obrir al públic.

La televisió es va fer ressò de la notícia i des del programa TERRA VIVA van voler estar presents l’esperat dia. Acompanya’m a veure quines mesures s’han aplicat per afrontar la nova normalitat i descobrir diferents espècies que hi ha en flor a partir del minut 46:15 https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/terra-viva/25052020-terra-viva

Em sent afortunada per haver tornat i poder comprovar amb els ulls i amb la resta dels sentits, que el jardí està més viu que mai.

El Jardí de l’Albarda és el resultat d’un somni

El somni d’Enrique Montoliu és una realitat des de fa trenta anys, quan va trobar a Pedreguer una muntanya amb vistes al Montgó. El jardí està gestionat per FUNDEM , la fundació que Enrique va crear l’any 1996 inspirat per la National Trust d’Anglaterra. Els socis de FUNDEM amb l’aportació anual col·laborem amb la compra de terrenys en l’àmbit nacional per a la seua custòdia. Les terres són escollides pel seu valor ambiental i patrimonial; amb la seua protecció i gestió sostenible es garanteix la conservació. A més, els socis tenen l’entrada gratuïta al jardí, que està obert cada dia l’any (excepte per pandèmies com ha estat el cas!) i a l’estiu obri tan de matí com de vesprades.

L’horari és de 10 a 14h de dilluns a diumenge, i a partir del 15 de juny també obri totes les vesprades, de 18h a 21h. L’entrada a l’Albarda té un preu de 6€, si tens pensat anar a visitar el jardí et recomane fer-ho sense pressa, és gran i cada racó paga la pena. Hi ha un itinerari accessible per a visitar el jardí amb cadira de rodes o carret per als més menuts. Les mascotes poden accedir amb corretja.

Què fer a l’Albarda

A l’Albarda pots llegir, pintar, passejar i gaudir observant qualsevol racó ple de vida. És el lloc perfecte per a inspirar-se i agafar idees per a crear racons únics amb plantes d’ací. I també és un lloc on es pot aprendre! A l’enllaç et conte els tallers sobre educació ambiental i les visites guiades que permeten als participants descobrir tots els secrets del jardí i les seues plantes i animals. També es realitzen cursos d’introducció a la jardineria mediterrània i a l’estiu hi ha concerts de guitarra en directe.

Rusc envidrat del jardí situat a l’aula d’educació ambiental.

També es realitzen diversos concerts a l’any, de forma que es pot gaudir del seu encant a cada estació acompanyats per música en directe i un magnífic ambient. Si vols més informació sobre els concerts, consulta la web del jardí i dóna-li m’agrada al Facebook i l’Instagram.

Des de fa un parell d’anys també hi ha la possibilitat de participar en les Jornades de plantes mengívoles. Els assistents tenen l’ocasió de conèixer una a una les espècies silvestres, consells per a identificar-les i aprendre a diferenciar-les segons el tipus de fulla o flor i en acabar se’ls envia un document amb receptes silvestres! Si tens molt d’interès a aprendre sobre aquest tema també pots contactar-me per a organitzar una visita personalitzada.

Visita personalitzada sobre plantes mengívoles. Febrer 2020.

Jornada de Plantes mengívoles. Gener 2020.

M’agrada tant el jardí….

Que m’he inventat dos jocs per a poder tornar de vesprades quan està tancat al públic! Has sentit parlar de l’Escape Garden? És la versió del joc mundialment conegut Escape Room, però a l’aire lliure i en un marc insuperable com és l’Albarda. Visita l’apartat de la web on explique les dos temàtiques disponibles: Moriscos 1275 o Bandolers 1874.

josep de la tona pedreguer bandolers marina alta endemicanatura

Al-Azraq i el tresor d'Aixa escaperoom albarda endemicanatura

Si encara no has tingut ocasió de visitar aquest paradís, ara és el moment!

Et deixe una xicoteta galeria fotogràfica amb algunes imatges que he fet al llarg dels últims anys 🙂

escaperoom escape garden albarda pedreguer marina alta endemicanatura fundem — Escape Garden. Maig 2019

jardin albarda pedreguer escape garden endemicanatura — L’entrada del paradís. Gener 2020

Interpretació del Vell Montgó de Paco Muñoz

18 mayo 202016 mayo 2020 por Endèmica

Música amb interpretació ambiental

Aquesta setmana m’he dedicat a recopilar informació sobre les plantes i animals que al·ludeix la cançó “El Vell Montgó” de Paco Muñoz, un tema inclòs dins l’àlbum “D’una terra dins la mar” de l’any 1990.

Potser tu també has escoltat aquesta cançó considerada un himne diànic. O potser no havies sentit mai abans parlar d’ella. Siga com siga… ací tens la cançó i més avall la lletra amb les imatges relacionades de cada espècie mencionada pel cantant valencià enamorat d’esta terra.

Per a mi, aquesta cançó és pura poesia al ritme de la natura. No cal que imagines com és d’emocionant escoltar el tema del Vell Montgó des d’allí mateix, millor és viure-ho! Si tens ganes de fer una excursió on descobrim les cares del Montgó, endemismes diànics, flora, fauna i història del massís declarat Parc Natural, posa’t en contacte, que ja estem en Fase 1 i això significa que en petit comité podem anar de ruta seguint totes les mesures que Sanitat ha pautat per a les empreses dedicades a l’ecoturisme i per als guies oficials 🙂

Qui és qui a la cançó?

El tema és tot un homenatge al Parc Natural, que exalta la flora i fauna peculiar del massís; P.Muñoz cita fins a 17 espècies diferents que conviuen al Montgó i comparteixen l’ecosistema amb nosaltres. De vegades no prestem prou atenció a l’entorn, però si sabem que és el que volem buscar, probablement ho acabarem trobant. Des d’aus a xicotets insectes, flors i mamífers comparteixen protagonisme a partir del minut 1:44 de la cançó.

Algunes de les plantes i animals els coneixia, però altres poden donar a peu a la confusió, ja que els noms comuns varien molt per tot el territori i pot resultar escabrós desxifrar la cançó. Herba de les llunetes, la llengua de cavall… són algunes de les plantes que coneixia però no per aquest nom comú.

Quan acabes de llegir la lletra desxifrada m’agradaria saber si coneixies les 17 espècies a les quals es fa referència o si t’ha servit d’ajuda haver interpretat la preciosa i emotiva cançó.

EL VELL MONTGÓ de Paco Muñoz – LLETRA AMB INTERPRETACIÓ AMBIENTAL

El vell Montgó es desperta
el sol badalla per dalt La Plana,
com un peix d’argent
va penetrant Segaria endins,
la llum dibuixa l’Aitana.

La mar es torna daurada,
les barques pentinen l’alba,
és el millor regal dels deus,
etern vigilant del meu país
acaronat pel mar.

Juguen els eriçons
amb els escarabats
per enmig del fenoll marí.
L‘aranya de la creu
espanta un alacrà
corrent per l’herba de Sant Blai.

La llengua de cavall
creix entre els margallons,
s’amaguen les perdius
i la colobra acaça un falciot
a l’ombra d’un llentiscle i un pi bord,
herba de les llunetes, romer,
i un àguila de Bèrnia ve volant…

La mar es torna daurada
és el millor regal dels deus,
etern vigilant del meu país
acaronat pel mar.

Espècies de flora i fauna segons l’ordre d’aparició:

Peixet d’argent · Peixet de plata – Pececillo de plata (Lepisma saccharina)

El color brillant de les escames d’aquest insecte invertebrat i els seus moviments semblants als d’un peix han donat pas al seu nom comú.
Són inofensius però es reprodueixen amb molta intensitat.

Peixet d’argent. Font: Nature Picture Library

Eriçons – Erizos (Erinaceus europaeus)

Que pocs se’n veuen ja! Els atropellaments són una de les principals causes de mort al costat de la falta d’hàbitat on reproduir-se i viure tranquil·lament en llibertat. Aquest diminut mamífer té hàbits nocturns. De dia s’amaga camuflat baix les fulles i de nit ix i s’alimenta principalment d’insectes, sargantanes, xicotetes aus, cucs o fruits del bosc.

Eriçó comú. Font: llibre Mamífers de la GVA (Autor: V. Rodriguez)

Escarabat de les flors – Escarabajo de las flores (Tropinota squalida)

Als mesos de primavera el podem observar pràcticament sobre qualsevol tipus de planta amb flor. El nom científic significa esquena bruta. Els pèls que recobreixen el seu cos els converteixen en els perfectes pol·linitzadors. Al mateix temps que s’alimenten treballen visitant moltes flors.

Fenoll marí – Hinojo marino · Perejil de mar (Crithmum maritimum)

El fenoll marí és una planta que habita a les zones rocoses on arriba a esguitar-li l’aigua salada. Va ser identificat per primera vegada a la cala de la Granadella pel botànic valencià Cavanilles.
Com a curiositat vull contar-te que el meu estimat Miquel Ruiz és un pioner en la recuperació de la tradició més autèntica mesclada amb el concepte modern de cuina, i utilitza esta planta per a elaborar plats únics. Miquel és capaç de combinar el fenoll marí amb moscatell de La Marina, quanta delícia junta!!

Aranya de la creu – Araña de la cruz · Araña de jardín europea (Araneus diadematus)

És inofensiva encara que el seu aspecte pot semblar nociu. Les teranyines circulars delaten la seua presència. El seu gran enemic són les aus insectívores. Sabies que… si no les troba cap au, poden arribar a viure dos anys?

Alacrà – Alacrán · Escorpión amarillo (Buthus occitanus)

La seua mida inferior als 10 cm fa que passe desapercebut. Li agrada esperar baix les pedres on troba refugi i una bona temperatura fins a la nit quan solen sortir a caçar insectes, aranyes, papallones… L’agulló de la cua l’ha fet guanyar la fama de poder matar persones. En el nostre cas, la picadura de l’alacrà europeu pot resultar molt dolorosa i molesta, però sols pot suposar un perill per a la vida en casos extrems com xiquets molt menuts o ancians amb problemes crònics. Per estalviar-nos una picada d’alacrà millor no alçar ni apilar pedres. Recorda: cada pedra és un ecosistema propi.

Herba de Sant Blai · Betònica – Santónica (Stachis heraclea)

No he aconseguit localitzar en flor cap exemplar de l’Herba de Sant Blai a temps per a la publicació! Però per sort, Santiago (www.apatita.com) m’ha donat permís per a publicar la seua fotografia extreta de la fantàstica web que tanta ajuda m’ha brindat els darrers anys. Al peu de pàgina de la fotografia pots consultar més imatges de la xicoteta herba que creix al Montgó.

Herba de Sant Blai. Font: http://www.apatita.com/herbario/especie.php?id=Stachys_heraclea

Llengua de cavall · Murteta borda – Rusco · Laurel de Alejandría (Ruscus hipophyllum)

Una de les sorpreses de la cançó. Clar que sé quina planta és el Ruscus hipophyllum. Com no fer-ho? És una raresa a les nostres terres i sols es coneix una població dins del Montgó! Creix a un indret molt específic de la muntanya on hi ha bona ombria i degut a la seua reduïda població ha estat declarada espècie vulnerable segons el Catàleg d’Espècies de Flora Amenaçada. De segur que et sona haver-la vist! El seu ús està molt estés en la jardineria; a moltes casetes de camp ompli testos i acompanya amb la seua verdor tot l’any.

Llengua de cavall. Font: Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada.

Margallons – Palmitos (Chamaerops humilis)

Es tracta de l’única palmera originària d’Europa continental, així que podem dir amb el cap ben alt que és la palmera endèmica mediterrània. Si ens allunyem, uns 50 km de la costa, ens resultarà complicat trobar margallons. Aquesta planta està adaptada al nostre clima càlid i és capaç de suportar incendis; rebrota com ho faria una au fènix. El margalló està protegit. Tradicionalment s’ha explotat l’ús del seu ull més tendre -conegut com a margalló o palmito- i actualment ja no es pot tallar. Se sacrificava tot un exemplar per poder fer un mosset de la ‘delicatessen’. (Els cors de palmito que podem comprar als supermercats tenen origen a països com Costa Rica, per aquest motiu no són gens sostenibles!)
D’altres usos destaca la confecció de cabassos, barxes… Tot fet a partir de les fulles de la palma, l’anomenada llata, que tant de treball va donar a la comarca. El seu fruit, conegut com a dàtil o panet de rabosa, és mengívol. Té un gust aspre però és el “Fortasec” que ens ofereix la natura; és a dir, té propietats astringents. Des de finals d’agost fins a la tardor és el moment idoni per a recol·lectar els dàtils madurs quan tenen color taronja/marró.

Perdius – Perdices (Alectoris rufa)

Sabies que les perdius fan els nius a terra? Encara que tenen la capacitat de volar, prefereixen córrer si es veuen en perill. Els seus vols són curts i baixos i s’amaguen entre els matolls per a criar.

Colobra · Culebra viperina (Natrix maura)

Aquesta serp té tants noms com mala reputació: colobra escurçonera, escurçó d’aigua, serp d’aigua, colobra d’aigua, colobra viperina o serp pudenta… perquè si l’agafem el més probable és que ens demostre que no li agrada ser molestada expulsant tot el que té dins per la cloaca. No és verinosa així que com a molt ens pot embrutar. Per si t’interessa el món de l’herpetologia et deixe l’enllaç per a accedir a la publicació que vaig fer sobre els rèptils i amfibis de la nostra comunitat.

Colobra escurçonera escalfant-se sobre una pedra.

Falciot · Falzia – Vencejo común (Apus apus)

Els falciots volen per damunt de les oronetes (Hirundo rustica) o els avions (Delichon urbicum). Són de color marró però com sempre estan ben alts podem pensar que són negres. El tret més característic és el soroll que emeten: chi-chi-chii, molt agut i fort. Igual que l’oroneta, el falciot té la cua en forqueta (V) però el podem diferenciar per ser prou més gran i per volar sempre molt més alt. Són insecticides naturals amb capacitat d’ingerir 4 kg d’insectes per dia i està penalitzat per la llei destruir els seus nius (de qualsevol de les tres espècies citades).

Llentiscle · Mata – Lentisco (Pistacia lentiscus)

Al llentiscle li podríem dedicar una entrada pròpia a causa de la quantitat d’usos i curiositats que presenta la planta. A prop del massís del Montgó, dins de la zona d’amortització d’impactes del PORN del Parc Natural, es localitza un impressionant exemplar de llentiscle centenari.
Quan deixem a aquesta mata créixer lliurement pot arribar a assolir dimensions tan grans com el llentiscle de la Font de la Mata a Gata de Gorgos. Sembla un garrofer de gegant que és el tronc.

Pi bord · Pi blanc – Pino carrasco (Pinus halepensis)

El més freqüent al nostre territori. Ha estat utilitzat massivament per a les repoblacions forestals però l’estat d’abandonament, i davant la prohibició d’aprofitament dels recursos forestals, han provocat una situació nociva per als actuals boscos de pins, que són un polvorí. Pensant en el futur de l’ecosistema, els experts en la matèria recomanen que s’hauria de recuperar la vegetació autòctona: els boscos de carrasques.

Pi bord o pi blanc al Parc Natural del Montgó.

Herba de les llunetes · Ulleretes – Anteojos (Biscutella laevigata)

És una planteta prou habitual però que pot passar desapercebuda per la xicoteta mida que presenta. El que sí que ens cridarà l’atenció són les llavors i les flors de color groc. Les llavors, completament circulars, han provocat que siga coneguda com l’herba de les llunetes o ulleretes.

Romer · Romaní – Romero (Salvia rosmarinus)

A la publicació Tisanes de muntanya i bancal vaig parlar de les propietats del romer, dóna-li una ullada si vols descobrir diferents usos i virtuts medicinals d’aquesta planta aromàtica tan abundant al nostre territori.

i un àguila de Bèrnia ve volant…

Àguila de panxa blanca · Àguila cuabarrada – Águila perdicera · Águila de Bonelli (Aquila fasciata)

Potser el temps que hem passat confinats és el motiu, o potser no és més que una casualitat, però aquesta setmana he llegit una notícia de les bones de veritat: Una àguila està a Bèrnia criant tres aguilons. Pot haver millor forma d’acabar que amb aquest fet tan rellevant? En vint anys, aquesta és la segona vegada que es veu a una àguila nidificar i criar a tres cries a la Comunitat.

Àguila de panxa blanca, perdiguera o cuabarrada.

El Montgó hui torna a ser un poc més com el Vell Montgó que Paco Muñoz va conéixer als anys 90. Esperem veure moltes àguiles volar des de Bèrnia!!!!!

Tant de bo la salut t’acompanye per gaudir de la natura, que maig és el mes de les flors i la primavera ens espera!!

www.endemicanatura.com

L’Ocaive, sendes i llegendes.

11 mayo 20208 mayo 2020 por Endèmica

Pedres amb història

Al meu poble tenim pedres; moltes pedres. Pedres tan grans que les anomenem cantals, zones de pedreres, lloses, marges de pedra en sec, muntanyes pedregoses, camins empedrats, sendes de ferradura…. No és gaire complicat endevinar el nom del poble: Pedreguer. Un pedreguer o pedregar és un indret ple de pedres.

A Pedreguer no tenim mar, però al Mediterrani el vegem des de qualsevol racó.
Des de la costa, si mirem cap al poble, observarem una gran paret de pedra que s’alça en punta i destaca de la resta de Muntanya Gran: aquest cingle és l’Ocaive.

Quan camine per l’Ocaive em trasllade segles arrere i no puc parar d’imaginar. Perquè encara que no ho he viscut, puc sentir parts de la història quan observe el paisatge.

Després dels dos mesos de confinament humà, tota la màgia de la muntanya acompanya a qui la recorre. Quines són les sendes? Per arribar a l’Ocaive tenim diverses sendes que conformen el sender PR CV-53, homologat i inaugurat l’any 1996. Actualment està en procés de rehabilitació com també el Castell de l’Ocaive, que està sent restaurat des de l’any passat. La pausa forçada d’aquesta primavera ha frenat ambdues actuacions, però es reprendran ben aviat!
D’ací a poc temps tindrem accés al plànol actualitzat, però mentrestant pots descarregar ací el plànol del SENDER PR-53.

La vegetació de l’Ocaive: una joia botànica

Les pluges de març i abril han estat un regal per a la vegetació, que llueix immensa i grandiosa.

No és gaire fàcil trobar tanta vegetació autòctona a un mateix racó. Encara que el Jardí de l’Albarda és l’excepció jejeje. I quina sort que l’Ocaive i l’Albarda estiguen a Pedreguer!!

Quines ganes de tornar a oferir excursions on remarquem el valor del patrimoni de la pedra en sec, la nostra història i la flora!

Què és allò que fa única aquesta zona?

A continuació trobaràs un llistat i una galeria fotogràfica amb les plantes, arbusts i arbres més característics del nostre clima i que per sort es troben per aquesta zona de Pedreguer.

No debades, l’Ocaive era un dels llocs preferits de Joan Pellicer, tal com afirmava en un dels programes de “Les nostres plantes” que s’emetia per Canal 9 i que els més joves podem gaudir gràcies al mestre etnobotànic Daniel Climent, que els ha recopilat i compartit a la plataforma Youtube.

Carrasca · Encina (Quercus ilex spp. rotundifolia)
Om · Olmo (Ulmus minor)
Coscoll · coscoja (Quercus coccifera)
Marfull · Durillo (Viburnum tinus)
Arborçer · Madroño (Arbutus unedo)
Llidoner · Almez (Celtis australis)
Càdec/Ginebre · Enebro (Juniperus oxycedrus)
Soflaina/Aladern · Aladierno (Rhamnus alaternus)
Espí negre · Espino negro (Rhamnus lycioides)
Espí negre de peña · Espino negro (Rhamnus lycioides ssp. borgiae)
Espí blanc · Majuelo (Crataegus monogyna)
Murta · Mirto (Myrtus communis)
Espantallops · Espantalobos (Colutea arborescens)
Rusc · Rusco (Ruscus aculeatus)
Falaguera · Helecho (Pteridium aquilinum)
Falzia pouera · Culantrillo de pozo(Adiantum capillus-veneris)
Dauradella · Doradilla (Ceterach officinarum)
Polipodi · Polipodio de roca (Polypodium vulgare)
Falaguereta · Falguerilla (Cheilanthes acrostica
Herba escurçonera · Teucro amarillo (Teucrium flavum ssp. glaucum)
Calamenta/Mentera · Té de campo (Calamintha sylvatica)
Te de roca · Té de roca (Jasonia glutinosa)
Sajolida/Herba d’olives · Ajedrea (Satureja obovata ssp. levantina)
Espígol · Alhucema (Lavandula multifida)
Hedrera · Hiedra (Hedera helix)
Arítjol · Zarzaparrilla (Smilax aspera)
Mareselva · Madreselva (Locinera implexa)
Margarida fina · Margarita (Leucanthemum gracilicaule)

Orquídies a l’Ocaive

Probablement hi ha més espècies, però de moment aquestes són les que tinc localitzades:

Neotinea conica*, Orchis antropophora, Ophrys scolopax, Ophrys apifera, Ophrys fusca, Ophrys speculum, Anacamptis pyramidalis, Himantoglossum robertianum.

*Abans coneguda com a Orchis conica, està en perill d’extinció i cada any es vigila i censa la població.

anacamptis orquiruta endemica marina alta — A. pyramidalis

L’origen de la paraula

Amb el pas dels anys tot canvia, i les paraules també. Segons l’autor trobem diferents referències als noms que ha rebut aquesta penya que destaca escarpada amb 300 metres d’altura. Els autors sí que estan d’acord amb l’origen de la paraula: diminutiu de l’àrab d’Uqab, traduït com a lloc elevat, altura. Anem a veure com ha evolucionat el topònim fins a l’actualitat:

Al-Ochaybi -> Al-Uqayba -> Olocayba -> Olocaybe -> Castell d’Olocaiba -> Castell de l’Ocaive

Si penses que aquest és l’únic castell de la zona, vas mal encaminat/da. Si seguim uns 5km en direcció a la Llosa de Camatxo, arribem al Castell d’Aixa, un castell en ruïnes on tan sols podrem apreciar restes de la base i parts de muralla del Segle XII. No hi ha massa documentació ni referències d’aquest castell, però sí que hi ha llegendes, com la que diu que Aixa era l’estimada del visir Al-Azraq, o la llegenda de l’esfinx.

Les llegendes tenen part de veritat i part de fantasia, quina part és quina ha de ser valorat i jutjat per un mateix.

Segons conten els savis del poble, a la zona treballaven els millors picapedrers del món. Per aquest motiu, van viatjar des d’Egipci els mestres i arquitectes encarregats de construir les piràmides. Es van quedar bocabadats al veure l’obra d’art creada pels pedreguers: una esfinx gegant penjada d’un penya-segat. Després de moltes hores d’aprenentatge els artistes locals van donar el vistiplau als estrangers, que van tornar a la seua terra per meravellar al món amb una grandiosa rèplica de l’esfinx:

Serà veritat?

Quan Al-Azraq el blau (1208-1276) va estar per aquestes terres una tempesta el va obligar a fer nit al Castell d’Al-Uqayba. L’endemà, quan va anar a refrescar-se a les basses del castell, es va enamorar d’una preciosa jove anomenada Aixa.

El visir va manar construir un castell per a la seua estimada, un exuberant jardí i li va regalar joies precioses.
Era una història d’amor perfecta, però van arribar les tropes de Jaume I i tot va canviar. Si vols saber com continua aquesta història consulta l’enllaç, vine a jugar alguna vesprada a l’ESCAPE GARDEN i tracta de trobar el tresor perdut! Traslladat al Segle XIII amb l’Escape Room d’Al-Azraq i el tresor d’Aixa. Sentiràs l’emoció en escapar de les mans de les tropes cristianes i si eres astut/a i aconsegueixes trobar el tresor, podràs decidir si utilitzar-lo per pagar un vaixell i fugir de les terres que t’han vist néixer, o si prefereixes comprar armes per fer front als que et volen fer fora de casa.

Segons la situació actual de desescalada, la Marina Alta passa a FASE 1 i fa un parell de dies el Jardí de l’Albarda ha comunicat que obrin les portes a partir del dia 25 de maig!

D’ací dos setmanes ja torna a estar disponible l’ESCAPE GARDEN!!

Vols reservar una data o més informació? Envia’m un correu a info@endemicanatura.com o posa’t en contacte per Whatsapp 🙂

Orquídies silvestres des de casa

11 abril 20205 abril 2020 por Endèmica

Maquetes d’orquídies descarregables

Et propose conéixer en deteniment quatre de les espècies més boniques d’orquídies silvestres que creixen entre altres llocs a la comarca de la Marina Alta.
Aquesta és una manera didàctica i entretinguda d’aprofitar una vesprada de confinament. Tot seguit t’explique els passos a seguir per a realitzar el muntatge de la teua pròpia orquídia des de casa.

Aquesta primavera, alienes a la situació mundial, les nostres orquídies silvestres estaran sent pol·linitzades per diferents espècies d’insectes voladors. La pseudocòpula entre insecte i flor és tot un espectacle: les orquídies atreuen amb tècniques d’engany als seus pol·linitzadors que confosos per diferents factors creuen estar perpetuant el seu llinatge. Quines són aquestes tècniques que utilitzen les orquídies? La més clara i cridanera és la semblança amb mosques i vespes, però existeixen altres formes d’engany per engalipar als visitants que les pol·linitzen; les flors poden canviar la temperatura respecte a l’ambient i per ser ben localitzables desprenen oloroses feromones que viatgen per l’aire i atreuen des de ben lluny a mascles voladors amb ganes de repartir molt d’amor.

Els aficionats i apassionats hem gaudit aquesta breu temporada de la floració de diferents espècies. Enguany sóc afortunada perquè he trobat diferents gèneres i espècies en flor des de finals de gener fins a la primera setmana de març: Himantoglossum, Ophrys i Orchis són les més primerenques. Altres orquídies silvestres dels gèneres Serapias, Anacamptis o Neotinea són de floració més tardana i enguany mostraran la seua bellesa sols als insectes i als xicotets mamífers que ocasionalment poden alimentar-se de les seues flors, com els conills de camp.

Per sort, des de casa encara ens podem entretenir amb les orquídies.

Com és possible? Gràcies a les maquetes descarregables de la web d’Agroambient de la GVA.

Pots descarregar-les directament ací. Les he ordenat de menor a major dificultat:

Descarrega l’Ophrys speculum

Descarrega l’Ophrys lutea

Descarrega l’Anacamptis papilionacea

Descarrega l’Ophrys tenthredinifera

Què és necessari?

Impressora amb tinta de color cal imprimir per les dos cares.

4 Cartolines*

1 llapis o bolígraf per ajudar a corbar les diferents parts com fulles, pètals, sèpals i labels.

1 cúter*

Cola líquida

*Si no tens cartolines pot servir paper blanc, recomane en aquest cas utilitzar pegament de barra. La cola líquida blanca és millor per a les cartolines.

*Si no tens cúter poden servir unes tisores però s’aconsella cúter, ja que és més precís, facilita retallar i evita que es doble més del necessari el material.

NOTA: El format original és en A3, però si no tens l’opció a l’hora d’imprimir-lo també es pot imprimir en A4, la mida del foli estàndard. La impressora, en teoria, deu ajustar l’escala automàticament.

RECOMANACIONS I CONSELLS

Utilitzar paper, cartó o alguna superfície per a protegir la taula on tallarem amb el cúter.
Preparar abans els materials: cartolina impresa a doble cara, el cúter, un llapis i la cola.
L’ordre que cal seguir per permetre que s’assequen les parts és: A, B, C, D… Baix de cada figura està la lletra de color roig.
Tallar amb el cúter les línies contínues. Les discontinues i els punts són per a doblar en forma de muntanya i en forma de vall respectivament.
Detall ampliat del PDF
Quan s’acaba de tallar la part A, que en les 4 espècies és la base amb el nom científic, començar a doblar; després pegar la base i reservar.
Tallar la B, C… i la resta de peces en ordre i anar muntant-les. Recorda que convé passar a la següent peça quan està acabada l’anterior, així permetem que s’asseque. L’ordre d’apegat és seguint els números.
Cada espècie de les quatre descarregables presenta diferents tècniques de muntatge, per això les he ordenat segons la dificultat.

Les instruccions de muntatge es troben a cada PDF i en ser visuals són ben fàcils de seguir, resulta intuïtiu i dona igual llengua que parles, segur que les entens! De totes maneres, per si és d’ajuda, deixe com a exemple les instruccions pas a pas de l’Orquídia Espill de Venus:

Detall ampliat del PDF *Ophrys speculum*

Interpretació de la imatge:

-Una vegada retallada i doblada cada part (A,B,C,D i E) el primer que cal és unir la base amb la tija (A i B). Primer es claven les solapes de la B pel triangle de la base i després s’apaguen per baix seguint sempre l’ordre dels números.

-Tot seguit es preparen les flors: les fletxes de color taronja indiquen el costat per corbar el cartó amb l’ajuda d’un llapis o bolígraf.

-Les fletxes verdes indiquen com unir les parts C i D sense necessitat de cola.

-Quan tens les tres flors acabades, és hora d’apegar-les com indiquen les fletxes blaves a la tija (C+D a la B).

[A mi m’agrada utilitzar un tros de paper doblegat per escampar la cola, ja que tinc un format gran de pot i em resulta més complicat anar al detall]

-L’últim pas és pegar la fulla (E) al costat de la tija, sobre la base, i ja està la nostra orquídia Espill de Venus preparada!

Mira que boniques han quedat!!! A banda d’entretenir-me, també he sentit emoció en convertir un tros de paper llis en una maqueta! La més sincera enhorabona a l’equip de la GVA que l’any 2017 va tindre aquesta genial idea per apropar la natura a les nostres cases, al Jardí Botànic de València, Fundem i en particular a Benjamin Albiach qui ha dissenyat perfectament les quatre espècies d’orquídies, tant de bo s’animen a ampliar aquest projecte en un futur pròxim!

Si t’animes a muntar-ne alguna o totes m’encantarà veure el resultat. Si tens algun dubte pots posar-te en contacte i t’ajudaré encantada!

A l’instagram pots trobar una carpeta destacada amb fotografies d’orquídies d’enguany. Tinc més ganes que mai de fer difusió de tots els coneixements que tinc sobre les orquídies i de mostrar la passió i emocions que desperten aquestes delicades plantes. Necessite seguir promovent l’estima i conservació cap aquest patrimoni viu. De moment les OrquiRutes han d’esperar, però almenys podem aprofitar el temps per a enamorar-nos des de casa d’aquestes preciositats.

Cada dia és únic i no torna, aprofitem el temps per a fer tot el pendent i per a pensar, descobrir noves passions i aprendre molt!

Ànims i salut!

Fruits del bosc mediterrani: gavarrons

11 abril 202029 marzo 2020 por Endèmica

gavarrons tapaculs endemicanatura escaramujos

VITAMINA C contra els virus

Aquesta setmana passada ha fet dies de fred i pluja i amb l’objectiu de tindre el cos ben carregat de vitamines vaig aprofitar per a preparar infusions naturals. Plaers per als quals abans gaire teníem temps, ara són un passatemps del més entretingut. Al llarg de l’hivern he recol·lectat plantes i fruits que finalment he trobat el moment d’aprofitar.

Hui vull parlar d’una planta que m’ha sorprés per les infinites qualitats que he descobert els últims anys. Si la coneixes per altre nom o has vist altres usos i receptes, m’encantaria que ho compartires als comentaris.

Gavarrera, gavarnera, tapaculs, grataculs, grapaculs, roser salvatge, rosal silvestre, escaramujo… Molts noms per referir-nos a un únic “mannà”: la Rosa canina. Es tracta d’un fruit del bosc digne de rècord Guinness, ja que de fet és un dels aliments més rics del món en vitamina C, amb un color roig lluent que permet identificar-lo des de la distància. D’aquesta qualitat també se’n beneficia la fauna: les aus i xicotets mamífers com les ginetes, les raboses, les fagines i altres animals que als boscos troben una rica despensa els mesos de menys abundància. És família dels esbarzers, però les móres a diferència dels gavarrons, sols estan disponibles un breu període de temps si es comparen amb els protagonistes d’avui, que es troben al llarg de la tardor i l’hivern.

Usos

Té un fum de propietats, a banda de la reconeguda vitamina C, també aporta A, D, E i té poders antioxidants. És molt bon remei per a l’aparell digestiu i respiratori, sobretot és ideal per a prevenir els refredats.

Té un sabor dolç però àcid, sembla una llepolia; però no hem d’abusar de menjar-ne, perquè és astringent… De fet, el nom tapaculs es deu al fet de ser una bona solució antidiarreica. És curiós perquè els pètals de les flors, en canvi, tenen efecte laxant en infusió.

Els rosers silvestres floreixen normalment de maig fins a finals de juliol, depén de la zona, però sempre a finals de l’estiu i principis de tardor produeixen els apreciats fruits. Els primers brots més tendres es poden menjar en amanides, i els pètals de les seues flors, de color blanc o rosa, poden decorar postres o per fer melmelades. Si es fa la melmelada del fruit i no dels pètals, obtindrem un resultat més àcid però també deliciós.

Com aprofitar els gavarrons?

Primer cal recol·lectar-los, i per això et recomane guants. Creu-me que el nom científic de canina ve directament relacionat amb les espines que té corbades cap avall i que recorden a les dents dels gossos. Aquestes espines punxen molt i si t’enganxen costa més d’un arrap soltar-les. Així que després de posar-nos els guants i tindre una bossa de tela a mà, caldrà anar d’un en un agafant-los.

Hem de tindre en compte que a l’interior del fruit es troben les llavors recobertes d’uns pelets finíssims i urticants que recorden a les punxes d’alguns cactus. No es recomanen ingerir directament.

Podem preparar melmelada, primer cal tallar la part superior i la inferior, bullir-los amb aigua i sucre i un xorret de suc de llima per activar la pectina i obtenir la textura espessa. Després cal passar-los per un passa-purés i emmagatzemar-se en pots de vidre. A l’enllaç pots veure un vídeo de com preparar la melmelada de gavarrons realitzat per les companyes del Departament de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV.

Una altra forma de consum és la infusió. Per això cal buidar els gavarrons. Necessitarem els guants, un ganivet i dos safes i ens armarem de paciència.

Després de rentar-los cal llevar la part superior més dura i es fa un tall per obrir i deixar caure les llavors a una de les safes. Amb l’ajuda del dit (amb guants sempre) rascarem l’interior per desprendre la major quantitat de pinyols peluts i separem la pell roja exterior a l’altra safa. Quan acabem amb el procés podem guardar les llavors a un pot de vidre i utilitzar-les més avant per fer planter.
Passarem uns segons els fruits pelats per aigua a pressió i amb l’ajuda de paper els deixem assecar mentre anem separant-los.
Una vegada secs els guardem en un pot de vidre i cada vegada que desitgem una infusió podem afegir tres o quatre trossos a l’aigua ben calenta. Esperarem fins que es torne de color taronja-roig i si volem podem colar-ho abans d’ingerir.

La Rosa canina té una parenta, la Rosa eglanteria, autòctona de les serralades andines. A l’interior del seu fruit també anomenat gavarró –escaramujo- es troben les llavors de les quals s’extreu l’oli de rosa mosqueta, mundialment conegut.

Pense que sent família les dos compartiran algun percentatge les propietats beneficioses per a la cosmètica, així que he posat a macerar en oli d’oliva un grapat de gavarrons. Ja informaré del resultat!

Sabies què…?

Durant la II Guerra Mundial, els gavarrons van esdevenir un aliment clau a diferents països: mentre que a Alemanya, Hitler va ordenar als soldats alimentar als veïns dels pobles amb aquest fruit, a Anglaterra i davant la impossibilitat d’importar cítrics pel bloqueig naval, va haver-hi professors que durant les classes animaven als alumnes a replegar gavarrons per preparar xarops rics en vitamina C i així poder prevenir grips i constipats.

Altres plantes silvestres que tinc per casa per preparar infusions són: sempreviva o perpètua, timonet, rabet de gat, calamenta i té de roca. T’agradaria saber les propietats de cada una d’elles? Deixa un comentari i prepare una publicació sobre les infusions d’anar per casa.

Salut i paciència!

Què és el raïm de pastor? Com puc consumir-lo?

Per què es conegut pel nom raïm de pastor?

Quines propietats i usos té el raïm de pastor?

Éspècies y tipus de sedum sediforme o raÏm de pastor

1 Sedum dasyphyllum Crespinell, arròs de bruixa (Pampajarito, pan de cuco)

2 Sedum rubens Crespinell rogenc (Pampajarito litoral)

3 Sedum album Crespinell blanc, arròs de pardalet (Arrocetas, uva de gato)

4 Sedum sediforme Raïm de pastor, Crespinell gros (Uva de pastor, uña de gato, arroz de moro, hierba puntera)

Imatges de raïm de pastor en la montaña

Consells per a recol·lectar el raïmet de pastor

Recepta del raïmet de pastor

Quins ingredients fan falta?

La bullició. Quin és el moment indicat per treure’l de l’aigua?

Preparar la salmorra

Consumir el raïmet

Quina planta és l’Herba de Sant Joan?

CONSELLS PER A LA IDENTIFICACIÓ

INSTRUCCIONS ANCESTRALS

Si existeix una forma correcta de recol·lectar les flors de l’herba de Sant Joan, pense que serà semblant a aquestes instruccions:

USOS I PROPIETATS DE L’HERBA DE SANT JOAN

ADVERTÈNCIA SOBDE L’OLI D’HIPÈRC

Una altra planta màgica que ara està en flor és la carxofeta de Sant Joan.

Açò sols acaba de començar!

Un estiu insòlit

Gràcies de cor

Què hem fet entre juliol i agost?

I ara què?

De cara a la tardor, però, les rutes de senderisme interpretatiu seran pels matins i amb major duració, el que ens permetrà recórrer més distancia i compartir més temps i emocions junts.

Però açò no és tot….

Estrenem un nou apartat a la web!!

Totes les rutes comencen a les 19:00 h, tenen una duració aproximada 3 hores i són circulars. Si t’interessa inscriure’t contacta’m i compartiré els detalls del punt de trobada i quines són les ofertes gastronòmiques disponibles al municipi on es fa l’activitat.

Breu descripció de les activitats

JULIOL

Dissabte 4 a Jesús Pobre: Margens i camins de Benissadeví

Dissabte 11 a Pego: Ullals, rius i cultius

Dissabte 18 a Xàbia: Allà on el Montgó s’escabussa

Dissabte 25 a Alcalalí: Segles d’històries en les pedres

AGOST

Dissabte 1 a Sagra: Les fonts sagrades

Dissabte 8 a la Vall de Laguar: Sendes de ferradura i aigua pura

Dissabte 15 a La Xara: Benimàquia, l’enoturisme original

Dissabte 22 a Gata de Gorgos: Una font que no mata

Quins xicotets actes podem fer nosaltres?

PLANTES I PARTS QUE PODEM APROFITAR DE CARA A L’ESTIU

Verdolaga · Verdolaga (Portulaca oleracea)

Morera negra · Moral negro (Morus nigra)

Salsifí groc / Cabreta · Salsifí amarillo o barba cabruna (Tragopogon dubius)

Llavors de rosella · Semillas de amapola (Papaver rhoeas)

Pastanaga / Safanòria borda / carlota silvestre · Zanahoria silvestre (Daucus carota sp. carota)

Per cert, que tenim la lluna plena! Has preparat l’oli d’hipèric? Jo si!!

Aquesta setmana he tornat a travessar les portes del paradís després d’una primavera insòlita.

Què és l’Albarda?

Als rierols, fonts i estanys podem localitzar insectes vinculats a l’aigua.

Dilluns passat, 25 de maig, les portes del paradís es tornaren a obrir al públic.

El Jardí de l’Albarda és el resultat d’un somni

Què fer a l’Albarda

M’agrada tant el jardí….

Si encara no has tingut ocasió de visitar aquest paradís, ara és el moment!

Música amb interpretació ambiental

Qui és qui a la cançó?

EL VELL MONTGÓ de Paco Muñoz – LLETRA AMB INTERPRETACIÓ AMBIENTAL

Espècies de flora i fauna segons l’ordre d’aparició:

i un àguila de Bèrnia ve volant…

Tant de bo la salut t’acompanye per gaudir de la natura, que maig és el mes de les flors i la primavera ens espera!!

Pedres amb història

La vegetació de l’Ocaive: una joia botànica

Què és allò que fa única aquesta zona?

Orquídies a l’Ocaive

L’origen de la paraula

Serà veritat?

Maquetes d’orquídies descarregables

Per sort, des de casa encara ens podem entretenir amb les orquídies.

Què és necessari?

RECOMANACIONS I CONSELLS

VITAMINA C contra els virus

Usos

Com aprofitar els gavarrons?

Sabies què…?

Altres plantes silvestres que tinc per casa per preparar infusions són: sempreviva o perpètua, timonet, rabet de gat, calamenta i té de roca. T’agradaria saber les propietats de cada una d’elles? Deixa un comentari i prepare una publicació sobre les infusions d’anar per casa.

Turisme d'autor