Interpretació del Vell Montgó de Paco Muñoz

Música amb interpretació ambiental

Aquesta setmana m’he dedicat a recopilar informació sobre les plantes i animals que al·ludeix la cançó “El Vell Montgó” de Paco Muñoz, un tema inclòs dins l’àlbum “D’una terra dins la mar” de l’any 1990.

Potser tu també has escoltat aquesta cançó considerada un himne diànic. O potser no havies sentit mai abans parlar d’ella. Siga com siga… ací tens la cançó i més avall la lletra amb les imatges relacionades de cada espècie mencionada pel cantant valencià enamorat d’esta terra.

Per a mi, aquesta cançó és pura poesia al ritme de la natura.  No cal que imagines com és d’emocionant escoltar el tema del Vell Montgó des d’allí mateix, millor és viure-ho! Si tens ganes de fer una excursió on descobrim les cares del Montgó, endemismes diànics, flora, fauna i història del massís declarat Parc Natural, posa’t en contacte, que ja estem en Fase 1 i això significa que en petit comité podem anar de ruta seguint totes les mesures que Sanitat ha pautat per a les empreses dedicades a l’ecoturisme i per als guies oficials 🙂

Qui és qui a la cançó?

El tema és tot un homenatge al Parc Natural, que exalta la flora i fauna peculiar del massís; P.Muñoz cita fins a 17 espècies diferents que conviuen al Montgó i comparteixen l’ecosistema amb nosaltres. De vegades no prestem prou atenció a l’entorn, però si sabem que és el que volem buscar, probablement ho acabarem trobant. Des d’aus a xicotets insectes, flors i mamífers comparteixen protagonisme a partir del minut 1:44 de la cançó.

Algunes de les plantes i animals els coneixia, però altres poden donar a peu a la confusió, ja que els noms comuns varien molt per tot el territori i pot resultar escabrós desxifrar la cançó. Herba de les llunetes, la llengua de cavall… són algunes de les plantes que coneixia però no per aquest nom comú.

Quan acabes de llegir la lletra desxifrada m’agradaria saber si coneixies les 17 espècies a les quals es fa referència o si t’ha servit d’ajuda haver interpretat la preciosa i emotiva cançó.

EL VELL MONTGÓ de Paco Muñoz – LLETRA AMB INTERPRETACIÓ AMBIENTAL 

El vell Montgó es desperta
el sol badalla per dalt La Plana,
com un peix d’argent 
va penetrant Segaria endins,
la llum dibuixa l’Aitana.

La mar es torna daurada,
les barques pentinen l’alba,
és el millor regal dels deus,
etern vigilant del meu país
acaronat pel mar.

Juguen els eriçons 
amb els escarabats 
per enmig del fenoll marí.
L‘aranya de la creu 
espanta un alacrà
corrent per l’herba de Sant Blai.

La llengua de cavall 
creix entre els margallons,
s’amaguen les perdius
i la colobra acaça un falciot
a l’ombra d’un llentiscle i un pi bord,
herba de les llunetes, romer,
i un àguila de Bèrnia ve volant…

La mar es torna daurada
és el millor regal dels deus,
etern vigilant del meu país
acaronat pel mar.

Espècies de flora i fauna segons l’ordre d’aparició:

  • Peixet d’argent · Peixet de plata – Pececillo de plata (Lepisma saccharina)

El color brillant de les escames d’aquest insecte invertebrat i els seus moviments semblants als d’un peix han donat pas al seu nom comú.
Són inofensius però es reprodueixen amb molta intensitat.

Peixet d’argent. Font: Nature Picture Library
  • Eriçons – Erizos (Erinaceus europaeus)

Que pocs se’n veuen ja! Els atropellaments són una de les principals causes de mort al costat de la falta d’hàbitat on reproduir-se i viure tranquil·lament en llibertat. Aquest diminut mamífer té hàbits nocturns. De dia s’amaga camuflat baix les fulles i de nit ix i s’alimenta principalment d’insectes, sargantanes, xicotetes aus, cucs o fruits del bosc.

Eriçó comú. Font: llibre Mamífers de la GVA (Autor: V. Rodriguez)
  • Escarabat de les flors – Escarabajo de las flores (Tropinota squalida)

Als mesos de primavera el podem observar pràcticament sobre qualsevol tipus de planta amb flor. El nom científic significa esquena bruta. Els pèls que recobreixen el seu cos els converteixen en els perfectes pol·linitzadors. Al mateix temps que s’alimenten treballen visitant moltes flors.

Escarabat de les flors
  • Fenoll marí – Hinojo marino · Perejil de mar (Crithmum maritimum)

El fenoll marí és una planta que habita a les zones rocoses on arriba a esguitar-li l’aigua salada. Va ser identificat per primera vegada a la cala de la Granadella pel botànic valencià Cavanilles.
Com a curiositat vull contar-te que el meu estimat Miquel Ruiz és un pioner en la recuperació de la tradició més autèntica mesclada amb el concepte modern de cuina, i utilitza esta planta per a elaborar plats únics. Miquel és capaç de combinar el fenoll marí amb moscatell de La Marina, quanta delícia junta!! 

Fenoll o fonoll marí.
  • Aranya de la creu – Araña de la cruz · Araña de jardín europea (Araneus diadematus)

És inofensiva encara que el seu aspecte pot semblar nociu. Les teranyines circulars delaten la seua presència. El seu gran enemic són les aus insectívores. Sabies que… si no les troba cap au, poden arribar a viure dos anys?

Aranya de la creu.
  • Alacrà – Alacrán · Escorpión amarillo (Buthus occitanus)

La seua mida inferior als 10 cm fa que passe desapercebut. Li agrada esperar baix les pedres on troba refugi i una bona temperatura fins a la nit quan solen sortir a caçar insectes, aranyes, papallones… L’agulló de la cua l’ha fet guanyar la fama de poder matar persones. En el nostre cas, la picadura de l’alacrà europeu pot resultar molt dolorosa i molesta, però sols pot suposar un perill per a la vida en casos extrems com xiquets molt menuts o ancians amb problemes crònics. Per estalviar-nos una picada d’alacrà millor no alçar ni apilar pedres. Recorda: cada pedra és un ecosistema propi. 

Alacrà
  • Herba de Sant Blai · Betònica – Santónica (Stachis heraclea)

No he aconseguit localitzar en flor cap exemplar de l’Herba de Sant Blai a temps per a la publicació! Però per sort, Santiago (www.apatita.com) m’ha donat permís per a publicar la seua fotografia extreta de la fantàstica web que tanta ajuda m’ha brindat els darrers anys. Al peu de pàgina de la fotografia pots consultar més imatges de la xicoteta herba que creix al Montgó.

Herba de Sant Blai. Font: http://www.apatita.com/herbario/especie.php?id=Stachys_heraclea
  • Llengua de cavall · Murteta borda – Rusco · Laurel de Alejandría (Ruscus hipophyllum)

Una de les sorpreses de la cançó. Clar que sé quina planta és el Ruscus hipophyllum. Com no fer-ho? És una raresa a les nostres terres i sols es coneix una població dins del Montgó! Creix a un indret molt específic de la muntanya on hi ha bona ombria i degut a la seua reduïda població ha estat declarada espècie vulnerable segons el Catàleg d’Espècies de Flora Amenaçada. De segur que et sona haver-la vist! El seu ús està molt estés en la jardineria; a moltes casetes de camp ompli testos i acompanya amb la seua verdor tot l’any. 

Llengua de cavall. Font: Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada.
  • Margallons – Palmitos (Chamaerops humilis)

Es tracta de l’única palmera originària d’Europa continental, així que podem dir amb el cap ben alt que és la palmera endèmica mediterrània. Si ens allunyem, uns 50 km de la costa, ens resultarà complicat trobar margallons. Aquesta planta està adaptada al nostre clima càlid i és capaç de suportar incendis; rebrota com ho faria una au fènix. El margalló està protegit. Tradicionalment s’ha explotat l’ús del seu ull més tendre -conegut com a margalló o palmito- i actualment ja no es pot tallar. Se sacrificava tot un exemplar per poder fer un mosset de la ‘delicatessen’. (Els cors de palmito que podem comprar als supermercats tenen origen a països com Costa Rica, per aquest motiu no són gens sostenibles!)
D’altres usos destaca la confecció de cabassos, barxes… Tot fet a partir de les fulles de la palma, l’anomenada llata, que tant de treball va donar a la comarca. El seu fruit, conegut com a dàtil o panet de rabosa, és mengívol. Té un gust aspre però és el “Fortasec” que ens ofereix la natura; és a dir, té propietats astringents. Des de finals d’agost fins a la tardor és el moment idoni per a recol·lectar els dàtils madurs quan tenen color taronja/marró.

Margalló als peus del Montgó.
  • Perdius – Perdices (Alectoris rufa)

Sabies que les perdius fan els nius a terra? Encara que tenen la capacitat de volar, prefereixen córrer si es veuen en perill. Els seus vols són curts i baixos i s’amaguen entre els matolls per a criar.

Perdiu.
  • Colobra · Culebra viperina (Natrix maura)

Aquesta serp té tants noms com mala reputació: colobra escurçonera, escurçó d’aigua, serp d’aigua, colobra d’aigua, colobra viperina o serp pudenta… perquè si l’agafem el més probable és que ens demostre que no li agrada ser molestada expulsant tot el que té dins per la cloaca. No és verinosa així que com a molt ens pot embrutar. Per si t’interessa el món de l’herpetologia et deixe l’enllaç per a accedir a la publicació que vaig fer sobre els rèptils i amfibis de la nostra comunitat.

Colobra escurçonera escalfant-se sobre una pedra.
  • Falciot · Falzia – Vencejo común (Apus apus)

Els falciots volen per damunt de les oronetes (Hirundo rustica) o els avions (Delichon urbicum). Són de color marró però com sempre estan ben alts podem pensar que són negres. El tret més característic és el soroll que emeten: chi-chi-chii, molt agut i fort. Igual que l’oroneta, el falciot té la cua en forqueta (V) però el podem diferenciar per ser prou més gran i per volar sempre molt més alt. Són insecticides naturals amb capacitat d’ingerir 4 kg d’insectes per dia i està penalitzat per la llei destruir els seus nius (de qualsevol de les tres espècies citades).

Falciot
  • Llentiscle · Mata – Lentisco (Pistacia lentiscus)

Al llentiscle li podríem dedicar una entrada pròpia a causa de la quantitat d’usos i curiositats que presenta la planta. A prop del massís del Montgó, dins de la zona d’amortització d’impactes del PORN del Parc Natural, es localitza un impressionant exemplar de llentiscle centenari.
Quan deixem a aquesta mata créixer lliurement pot arribar a assolir dimensions tan grans com el llentiscle de la Font de la Mata a Gata de Gorgos. Sembla un garrofer de gegant que és el tronc.

Llentiscle o mata.
  • Pi bord · Pi blanc – Pino carrasco (Pinus halepensis)

El més freqüent al nostre territori. Ha estat utilitzat massivament per a les repoblacions forestals però l’estat d’abandonament, i davant la prohibició d’aprofitament dels recursos forestals, han provocat una situació nociva per als actuals boscos de pins, que són un polvorí. Pensant en el futur de l’ecosistema, els experts en la matèria recomanen que s’hauria de recuperar la vegetació autòctona: els boscos de carrasques. 

Pi bord o pi blanc al Parc Natural del Montgó.
  • Herba de les llunetes · Ulleretes – Anteojos (Biscutella laevigata)

És una planteta prou habitual però que pot passar desapercebuda per la xicoteta mida que presenta. El que sí que ens cridarà l’atenció són les llavors i les flors de color groc. Les llavors, completament circulars, han provocat que siga coneguda com l’herba de les llunetes o ulleretes.

Herba de les llunetes.
  • Romer · Romaní – Romero (Salvia rosmarinus)

A la publicació Tisanes de muntanya i bancal vaig parlar de les propietats del romer, dóna-li una ullada si vols descobrir diferents usos i virtuts medicinals d’aquesta planta aromàtica tan abundant al nostre territori.

Romer.

i un àguila de Bèrnia ve volant…

  •   Àguila de panxa blanca · Àguila cuabarrada  – Águila perdicera · Águila de Bonelli (Aquila fasciata)

Potser el temps que hem passat confinats és el motiu, o potser no és més que una casualitat, però aquesta setmana he llegit una notícia de les bones de veritat: Una àguila està a Bèrnia criant tres aguilons. Pot haver millor forma d’acabar que amb aquest fet tan rellevant? En vint anys, aquesta és la segona vegada que es veu a una àguila nidificar i criar a tres cries a la Comunitat.

 

Àguila de panxa blanca, perdiguera o cuabarrada.

El Montgó hui torna a ser un poc més com el Vell Montgó que Paco Muñoz va conéixer als anys 90. Esperem veure moltes àguiles volar des de Bèrnia!!!!! 

Tant de bo la salut t’acompanye per gaudir de la natura, que maig és el mes de les flors i la primavera ens espera!!

www.endemicanatura.com 

 

6 comentarios en “Interpretació del Vell Montgó de Paco Muñoz”

Deja un comentario

Translate »

“Quan anem al camp hem de procurar no deixar cap rastre, més enllà de les nostres pròpies petjades”.

visites guiades xabia montgó denia marina alta endemicanatura diània
Obrir el xat
Tens algún dubte?