infusionsendemica

Tisanes de muntanya i bancal

Infusió, tisana i te. Quina és la diferència?

Mentre els bars continuen tancats no podrem anar a demanar una infusió de timonet, ni un herberet… així que de moment ens toca preparar-ho a casa!
Això si, per favor, si no estàs segur/a de tindre alguna intolerància o al·lèrgia a les plantes que tot seguit et presente, millor no t’arrisques que el sistema sanitari ja està prou col·lapsat estes setmanes.
Anem al l’embolic:

És el mateix una infusió que una tisana? No, ara t’explique el perquè:

Utilitzem la paraula infusió de forma genèrica per referir-nos a diferents processos d’extracció que poden semblar similars però que aporten resultats diferents.

Una tisana és la preparació de la mescla d’herbes medicinals per prendre-les de forma líquida i poder aprofitar els beneficis curatius.

Respecte a formes de preparació se’n diferencien varies:

Infusió per ebullició: es fa bullir l’aigua i després s’afegeixen les herbes mentre bull un temps mínim d’un parell de minuts. Es deixa reposar 5 minuts abans de filtrar. Convé ingerir-ho calent. Aquesta tècnica és bona per a les fulles i flors.

Decocció: s’afegeixen les herbes completes a l’aigua freda i esperem que comence a bullir. Es deixa a foc baix entre 20 i 30 minuts. Després es deixa reposar uns minuts més abans de filtrar. Convé ingerir-ho calent.

Maceració: s’afegeixen les parts mucilaginoses com llavors, corfes o arrels a l’aigua freda dins d’un recipient opac. Segons la necessitat es deixa més o menys hores a remulla; el temps pot variar entre les 12 hores i 24 hores per a les corfes o arrels més resistents.

Existeixen altres tècniques d’aplicació com els emplastres, que consisteix en picar parts de la planta fresca o després d’haver-la decuit. Per exemple, la malvera (Malva sylvestris) va genial contra les irritacions de pell, picades d’insectes o lesions dèrmiques, grans… Utilitzarem flors i fulles fresques per fer la pasta que aplicarem directament a la pell. Per a picar-ho, sempre millor en un morter, però si ens trobem fora de casa, un parell de pedres poden salvar-nos.

La tisana és la forma de preparació més bàsica i popular. Senzillament s’obté quan introduïm determinades herbes seques a l’aigua bullint. Les tisanes, al contrari que el té, no contenen teïna. Les tisanes s’obtenen amb combinació de diferents plantes silvestres. Per garantir que les virtuts de les plantes emprades per a la tisana no es perden, convé deixar la beguda reposar uns 15 minuts per garantir que es desprenen tots els aromes i qualitats medicinals.

Algunes plantes les trobarem a les muntanyes (mai recol·lectar si ens trobem a un espai protegit) i altres les trobem fàcilment als bancals. La tradició dicta preparar les tisanes en recipients de terracota esmaltada o porcellana, mai amb alumini o altres metalls, però actualment amb tanta vitroceràmica està més complicat.

A l’entrada de hui t’anime a preparar tisanes amb algunes d’aquestes plantes que segurament has vist més d’un parell de vegades! No cal tindre cap malaltia o molèstia per a gaudir-les, sempre que siga en moderació i coneixement.

Recorda, per a preparar la tisana posem a bullir aigua i quan alça el bull afegim les herbes seques o fresques. Algunes tenen sabor amarg, però això també és beneficiós per al nostre cos, ja que l’amargor activa la producció d’una hormona anomenada gastrina que millora la digestió, i també és necessària per al correcte funcionament del fetge i prevenir problemes amb l’anèmia. Així que si tens digestions pesades, falta de ferro, estrenyiment o tendència a les pedres de ronyó, millor no afegir edulcorants com estèvia o mel. Que l’amargor també és bona! I si no t’ha convençut cap dels motius anteriors… ací tens l’argument definitiu: ajuda a mantenir el pes ideal perquè afavoreix la sensació de sacietat i evita la retenció de matèria grassa.

Algunes plantes de la muntanya que podem mesclar per fer tisanes:

Rabet de gat – Rabo de gato (Sideritis angustifolia)

rabetdegat

Com que és digestiva resulta bon remei contra les inflamacions i mals de panxa, ajuda a fer una bona digestió i talla les diarrees.

Contribueix a la correcta circulació de la sang i també als ronyons en cas de còlic, en aquest cas convé prendre’l en dejú.

Altres usos:

Si es vol netejar i guarir una ferida es deu utilitzar aigua amb poca quantitat de rabet (30gr per litre) i es tracta la pell amb una gassa banyada per tal d’afavorir la cicatrització de llagues o ferides. També serveix per a curar els ulls com la camamil·la.

Timonet, timó, frigola, farigola – Tomillo (Thymus vulgaris)

frigola

És una de les infusions més conegudes i apreciades, però coneixes totes les virtuts que té i els beneficis que aporta? Fem un repàs:

Aquesta infusió és bona per obrir la gana si es pren abans de menjar.

És antimicrobià, resulta estimulant per a la panxa i també és un bon remei contra els símptomes dels refredats: tos, mocs i mal estar gràcies a les virtuts antisèptiques.

Sabies que Thymus significa coratge en llatí? I és que, en cal de molt per a créixer als indrets on ho fa esta mateta. Són normalment llocs pedregosos on hi ha alguna ombria. La seua mida no és comparable al seu valor. El timonet, com també altres plantes amb perfums han adoptat l’estratègia de contenir essències i olis aromàtics a les fulles que afavoreixen el comportament piròfil dels nostres boscos.

Altres usos:

Ideal per adobar les olives, encara que realment li va bé a tots els plats: coques, amanides, sopes i guisos, o com més m’agrada: mesclat amb la massa del pà/coques/pizza. A casa mai en falta mesclat amb sal i l’utilitzem pràcticament cada dia.

La sopa de ceba i timonet és fàcil de preparar i està molt saborosa. A la Jornada de Plantes Mengívoles de la Seniola, Vince Veggie i jo la vam servir després dels entrants i va ser un èxit, tots els participants van repetir!

Sempreviva, perpètua, camamirla borda, floreta de Pasqua, salpassa – Siempreviva (Helichrysum stoechas)

sempreviva

D’usos en té un fum, es tracta d’una infusió fantàstica per guarir diferents mals, ja que és antiinflamatòria i ajuda contra els problemes respiratoris i dolors bucals.

En arribar la primavera, les al·lèrgies es disparen, i aquest remei és perfecte per alleujar les dificultats respiratòries i la conjuntivitis associada.

A la panxa també li senta rebé, és digestiva com la camamil·la.

Altres usos:

Segur que la coneixes, però sabies que es tracta del curri valencià? De segur l’has olorat i recordes la seua fragància, és de les que més intensament destaca a la muntanya després d’un poc de pluja.

És coneguda com a perpètua per la llarga vida que presenten les flors i les fulles després de tallar les rametes i altra qualitat ben peculiar és que anys després d’haver-la tallat, si es conserva en bones condicions, encara desprendrà olor (de veritat, ho tinc ben comprovat!).

Als pobles del voltant de la Serrella es diu que una rameta de sempreviva a la butxaca garanteix que no apareixeran hemorroides.

Si la utilitzem per decorar podem gaudir tot l’any del color groc viu que aporta tanta alegria.

Mentera, calamenta, poleomenta, te de camp o poliol bord – Menta (Calamintha sylvatica)

calamenta

Aquesta va ser tot un descobriment per a mi. L’anomene el xiclet de la muntanya perquè si la trobes estàs de sort, una fulla a la boca i ja tens un xiclet de menta tot el camí.

Tallem una tija, sense extreure l’arrel, per assecar. Amb un pessic (10gr per litre d’aigua) és suficient per a sentir l’intens sabor al conegut “poleomenta”.

Està indicada per afavorir les digestions i fer fam. Si es mescla amb altres plantes, deu posar-se molt poca quantitat o eclipsarà amb el seu fort gust i olor.

Altres usos:

Les fulles picades i aplicades com a emplastre són calmants.

Camamirla, camamil·la, camomirla, guarda-roba, mançanilla  – Santolina (Santolina chamaecyparissus)

camamirla

És coneguda per tots i una de les més esteses per fer tisanes barrejada amb altres de les protagonistes d’aquesta entrada.

Altres usos:

L’ús que li ha donat la reputació és com a desinfectant d’ulls. Segons la tradició cal introduir a l’aigua bullint un grapadet de cabotes (6/8 flors) i amb una gassa es renten els ulls. Hi ha llocs on també s’afegeixen unes gotes de llima.

Es poden fer ambientadors per a l’armari que a banda de l’aroma també eviten a les palometes.

Te de roca, de penya o de muntanya, àrnica – Té de árnica. (Jasonia glutinosa)

te de roca

És digestiva, antiinflamatòria, afavoreix el bon funcionament del sistema cardiovascular. Té un sabor intens, així que en afegir un parell de càpsules és suficient. Convé recol·lectar-ho abans que la flor s’haja obert.

Altres usos:

L’emplastre directament aplicat sobre una ferida. Primer es prepara en decuit i després es pica fins a obtenir la pasta. Una vegada s’asseca sobre la pell es renta amb l’aigua bullida. Serveix tant per a curar animals de quatre com als dos pates!

Va genial tindre a casa preparat alcohol d’àrnica si volem desinfectar algun pelat, mesclant alcohol de 90º i rametes del te de roca dins d’un pot o botella. Aquesta tècnica de preparació on les plantes es mesclen amb alcohol és coneguda com a tintura; convé deixar entre 14 i 21 dies el preparat abans de filtrar i fer servir el contingut.

Sejoliva Sajolida sejolina serjolina, herba d’olives – Ajedrea (Satureja obovata)

sajolida

És digestiva i una bona ajuda contra els problemes intestinals i la inapetència. Mesclada amb camamil·la és molt beneficiosa per a la panxa. També efectiva contra els constipats i si es glopeja va genial contra el mal de queixals.

Altres usos:

Excel·lent adob per a les olives xafades o mescla per a la sal d’herbes.

Romer, romaní – Romero (Salvia rosmarinus)

Si, si… que li han canviat el nom recentment, ja no és coneguda al món científic com a Rosmarinus officinalis.

salviaromarinus

Independentment del nom, el que tots tenen ben clar és que aquesta planta posseeix tantes virtuts que sembla màgica; i de fet, hi ha llocs on es considerada una planta sagrada. Té tantes propietats beneficioses que pense que hauria de ser obligat el seu consum.

Descobrim les virtuts per parts:

Mesclant un pessic de fulles seques amb 150ml d’aigua bullint obtindrem una saborosa beguda que facilita la digestió; es pot consumir després de dinar i sopar.

Les summitats florides seques en decocció (uns 30gr per litre) resulten un tònic estimulant per a l’estómac i contra les afeccions de cor, fetge, pulmons o febres. Afavoreix la circulació i el sistema nerviós; té efecte diürètic i és antibacterià.

Altres usos:

Algunes rametes, amb flors i tot si es possible, les podem introduir en alcohol per fer una tintura que afavoreix la circulació i les fregues calmen els dolors articulars.

L’aigua on s’ha bullit el romer ha servit tradicionalment per a rentar els cabells, és una alternativa sostenible al xampú actual que estimula el cuir capil·lar.

Gastronòmicament podem treure tant de profit al romer i les seues flors com imaginació tinguem. Des de la tradicional rameta de romer sobre la paella fins a treballades postres. El romer li diu a tot!

Fenoll, fonoll, anisets – Hinojo (Foeniculum vulgare)

fenoll

Si l’has tastat sabràs que el seu sabor és ben particular.

S’infusionen les llavors (també anomenades anisets) que es recol·lecten a finals d’estiu. Les llavors apareixen al lloc de les flors i són aperitives i diürètiques, un bon remei contra l’ardor o problemes intestinals. Està indicat per combatre problemes pulmonars com bronquitis i dolors menstruals.

Altres usos:

Les llavors fan gust de cassalla! S’utilitzen en postres pel sabor dolç que desprenen; de fet, l’anetol, present a l’anís és considerat tretze vegades més dolç que el sucre.

Les fulles crues en amanida o per acompanyar plats d’arròs o caragols, també són bones com a verdura bullida juntament amb altres més conegudes i per adobar olives. El bulb subterrani es comercialitza i és molt apreciat.

 

Algunes plantes del bancal:

Ortiga, picapato, picamato, picopaco (Urtica dioica / U. membranacea / U. urens)

ortiga endemicanatura

Sabem que al tocar-la podem veure les estreles, degut a l’efecte urticant que activa la nostra circulació. Però té molts usos més enllà dels gastronòmics i agrícoles que ja hem vist a l’entrada titulada Del bancal al plat. 

Si tens accés a les ortigues, agafa’n un bon grapat i deixa-les eixugar, sempre va bé tindre’n a mà.

L’aigua on s’ha bullit l’ortiga amb les flors seques ha estat utilitzada des de l’antiguitat com a remei per a la tos i per afavorir la neteja i purificació de la sang.

Però té altres usos com a planta detox que contribueix a eliminar toxines i com a reconstituent anímic.

Altres usos:

L’emplastre per a eliminar morats d’algun colp previ. Es deixa tapat amb una tela tantes hores com siga possible.

Rosella – Amapola (Papaver rhoeas)

roselles

Tal com vaig contar a l’entrada Del bancal al plat, els brots tendres, és a dir, les fulles primerenques, són una excel·lent verdura. No són aquestes, però, totes les virtuts d’aquesta planta que ens alegra la vista i l’ànima en observar-la en flor.

Els pètals, de color roig i fràgils semblen trossets de paper arrugat. Els podem utilitzar en poquíssima quantitat. Tradicionalment han estat emprats per a reduir l’estrès i l’insomni perquè aquesta beguda és un magnífic calmant natural.

S’utilitzen les flors seques (5gr per a ½ litre) amb l’objectiu de calmar la tos, el cos i els nervis.

 

El te i el cafè, diferents però pareguts.

El te prové de la fulla de la planta del Te (Camellia sinensis) i conté teïna. La teïna actua com la cafeïna i estimulen el sistema nerviós central, és a dir, alteren a l’individu en major o menor mesura. Existeixen diferents varietats te: roig, negre, ¡ verd… Encara que tots els tes són d’origen xinés, el consum s’ha estès per tot el món i des del S. XV és apreciat al nostre continent.

Per altra banda, el cafè prové de les llavors del gènere Coffea, natiu dels països més tropicals. Les piquen i torren per arribar als supermercats tal com coneixem al cafè. El costum de beure cafè és més recent però arrelat des del S. XVIII.

Parlant de cafeïna… Sabies que ací tenim un substitut del cafè ben bo que s’ha utilitzat tradicionalment? L’arrel de la cama-roja de flor blava (Cichorium intybus) és una planta comú i fàcilment identificable, sobretot quan té les rames seques ben altes. Una vegada extreta l’arrel es tritura i torra un poc i el resultat es manipula com si prepararem cafè. És una alternativa sense cafeïna que pot ajudar a disminuir el consum del cafè, que en realitat és poc sostenible, ja que no es produeix per la zona.

 

Ara que tenim temps és un moment perfecte per llegir i aprendre sobre les plantes del nostre entorn. La informació d’aquesta publicació està basada en informació de diferents llibres*, però si tu que has arribat fins ací (moltes moltes moltes gràcies) coneixes altres usos o formes d’aprofitar alguna d’aquestes plantes, estaré encantada de llegir-ho als comentaris.

Molts ànims i salut, que és el principal!!!

Un abraçada virtual!

 

*Bibliografia:

Juscafresa, B. (1995) Guía de la flora medicinal. Editorial Aedos SA.

Pellicer, J. (2000) Costumari Botànic Volums I, II i III. Picanya, València: Edicions del Bullent SL.

Orengo, T. (2016) Herbari Mengívol. Gandia, València: Edicions Tívoli.

Morera, A. (2008) Cocina salvaje. València: Mandala Ediciones i SadhanaValencia.

Deixa un comentari

Translate »
Abrir chat
Powered by