llavors rosella amapola endemicanatura

DEL BANCAL AL PLAT A L’ESTIU

No vull que perdes la connexió creada amb la natura aquesta quarantena. Probablement ta casa és ben bonica, però estic segura que durant els quasi tres mesos de confinament, t’ha donat la vida eixir al bancal, a la terrassa, al balcó o a la finestra. Mirar a l’horitzó i descobrir detalls que mai haviem vist. Mirar a terra i al voltant i prestar atenció a les flors, insectes i aus com si fóra la primera vegada que sortim de casa en anys. Necessitem la naturalesa, necessitem sortir a l’exterior i gaudir de l’aire més pur que mai abans hem tingut ocasió de respirar.

Ara que ja podem moure’ns per la província i s’ha establit la “nova normalitat”, sembla que tot va més de pressa que abans. És com si algú haguera pres el botó de pausa i ara tot va més accelerat per a recuperar el temps perdut.

Jo tenia l’esperança que aquest món canviaria, que la societat es donaria conte del què realment importa: l’entorn i la nostra relació amb ell. No vull perdre aquesta il·lusió, no vull permetre que se’ns oblide el que ha passat, ni vull que ens done igual veure com algú tira a terra una mascareta o guants. Quan veig una persona actuar d’aquesta forma, li dic educadament: perdona, crec que t’ha caigut. Xicotets actes que ens beneficien a tots, aquest és l’objectiu.

No podem canviar el món però podem canviar el nostre voltant.

Quins xicotets actes podem fer nosaltres?

Si comencem a valorar les propietats i usos de les plantes silvestres, estarem iniciant un moviment que cada vegada té més sentit: hem de consumir productes de proximitat, de temporada, lliures de químics. Tenint accés a menjar de qualitat i gratuït, quin sentit té gastar diners en productes fitosanitaris (amb l’etiqueta eco o no) per a desfer-nos de les plantes que tenen més propietats per a nosaltres?

Per què hem d’anar al supermercat a comprar una lletuga si la lletuga original creix per tot arreu? Si eres capaç d’identificar les plantes silvestres que t’envolten et sorprendràs de veure la quantitat d’elles que són aptes per al consum i que tenen presents altes concentracions de vitamines que les verdures actuals han perdut.

PLANTES I PARTS QUE PODEM APROFITAR DE CARA A L’ESTIU

Juny és un dels mesos més bonics de l’any: els dies són més llargs i s’aprofiten més les hores de llum, encara no fa molta calor i podem localitzar vegetació de primavera, moltes flors i també plantes silvestres d’estiu, que comencen a créixer de cara a la seua temporada.

Verdolaga · Verdolaga (Portulaca oleracea)

Una de les plantes que ens recorda l’inici de l’estiu és la verdolaga. Des de fa un parell de setmanes per la Marina Alta ja se’n veu als bancals, sobretot creix a gust pròxima al reg. És una excel·lent font de vitamines (B1, B2, C, calci, magnesi), també és bona per a la circulació i té propietats diürètiques. Per a gaudir de totes les propietats convé ingerir els aliments en cru. D’usos també en té de reconeguts a banda dels culinaris: podem fer un emplastre amb les fulles i aplicar-lo directament a colps i ferides per les seues propietats antiinflamatòries i bactericides.

verdolaga endemicanatura
Brots tendres de verdolaga. La tija és de color terra (roig-marró) i les fulles són de color verd lluent.

Com es pot consumir?

Per a tallar les fulles i brots més tendres anirem amb cura, preferiblement convé utilitzar un falçonet o navalla, ja que les arrels són molt superficials i amb un lleuger moviment podem desenterrar-la. No volem alterar la totalitat de planta, així que sols agafarem unes rametes de cada exemplar.

Les fulles i brots tendres es poden menjar (abans de la floració i després de rentar-se bé amb aigua) en amanida o podem preparar un saltejat si apliquem un colpet de calor i un bon oli.
Les fulles i brots més grans poden conservar-se amb salmorra i fer un adobat, com amb les olives. D’aquesta manera podrem consumir la verdolaga tot l’any, sempre que tanquem el pot hermèticament.
Amb les fulles també es pot preparar menestra de verdures, o si les bullim i triturem es pot fer una sopa o crema.

Morera negra · Moral negro (Morus nigra)

Al llarg del territori trobem molts indrets on hi ha plantades grans moreres. Hi ha dos espècies, la morera negra i la morera blanca (Morus alba). Les dos espècies estan en temporada ara, en juny. Les móres, que poden ser negres (M. nigra) o blanques (M. alba) són fruits deliciosos i són una llepolia difícil de resistir si estem a prop. Tenen vitamines C, E i són antioxidants. Tradicionalment també s’ha utilitzat en cosmètica pels principis regeneradors que se li atribueixen.

T'animes a fer-te una màscara detox per a la cara?
morera endemicanatura
Fruits de Morus nigra en diferents punts de maduració. Com més negres, més dolces són.

Com es pot consumir?

Amb cura de no arrancar cap rama, agafem una a una les móres que volem menjar directament, o també podem guardar-les per a dur a casa i preparar una melmelada o reducció de fruits del bosc. A la nevera aguanten uns dies, però convé posar alguna protecció baix si no volem embrutar l’electrodomèstic.

mores endemicanatura morus nigra alba
La prova del delit! Les mores negres tenyeixen les mans, però amb un poc d’aigua ens quedarem nets de nou.

Salsifí groc / Cabreta · Salsifí amarillo o barba cabruna (Tragopogon dubius)

Sembla un dent de lleó gegant però és altra espècie que no està relacionada amb l’espècie coneguda pel nom esmentat, Taraxacum officinale. El salsifí groc és fàcil de localitzar ja que, destaca molt per la seua mida descomunal.

salsafí endemicanatura
Les llavors d’aquesta planta s’agrupen formant un cap (seedhead). Estan dissenyades per a desplaçar-se per l’aire i garantir la reproducció de l’espècie en caure a terra a un lloc on les condicions li permeten créixer i seguir el cicle.

Vaig compartir aquesta imatge per Instagram i gràcies a Jesús de l’ @asociacion_naturalizarte, company guia i educador ambiental cordovés, vaig descobrir que l’arrel és mengívola, com altres espècies del gènere Tragopogon.

arrels plantes comestibles raices endemicanatura
Arrels del salsifí groc (T. dabius). Es diu groc pel color de la flor, semblant a un dent de lleó però molt més gran.

Com es pot consumir?

“És una mescla entre carlota i creïlla, no t’espantes si veus els punts blancs, es pot menjar. Si ja ha espigat pot estar més dura, convé trobar-li el punt en bullir-la perquè estovi (estar blaneta) i després de bullida es pot saltejar amb all, oli i sal”. Els exemplars que vaig localitzar ja estaven espigats però el bo de no arrancar-les és que ja sé on trobar-ne l’any que ve. Prestant atenció als camps de cultiu abandonats pròxims a la caseta he aconseguit localitzar un grapat d’exemplars, i alguns d’ells encara estaven tendres, així que vaig fer la prova per comprovar el que Jesús em va contar. Efectivament, igual que la lletuga, els llicsons i altres plantes silvestres que podem portar del bancal al plat, el salsifí conté làtex. Vaig rentar ben bé les arrels i seguir els passos, després de 20 minuts de bullir les arrels ja estaven més toves i es podien tallar sense problema. No vaig poder fer foto, l’aperitiu va volar en un tres i no res!

Llavors de rosella · Semillas de amapola (Papaver rhoeas)

Càpsules seques on s’emmagatzemen les llavors de rosella.

A l’entrada Del bancal al plat II vaig tractar les diferents parts de la planta que es poden utilitzar, i també les llavors, però per aquell temps totes les roselles de la zona encara estaven en flor i no podia fer foto d’aquesta bonica càpsula on s’amaguen les diminutes llavors que tant de joc donen als plats. Acompanyant a iogurts, postres, amanides… Les llavors són una excel·lent font de calci, vitamina A i ferro.

Llavors extretes d’una única càpsula.

Pastanaga / Safanòria borda / carlota silvestre · Zanahoria silvestre (Daucus carota sp. carota)

L’origen de les carlotes que comprem al supermercat és aquesta planta que pot superar el metre d’altura. Les flors, tan cridaneres per la seua mida i forma semblant a un paraigües, són utilitzades pels insectes per a obtenir una visió de 360º i aprofiten per a decidir cap a on volaran.

Si volem aprofitar l’arrel per a cuinar, es pot extreure fent força i estirant, però si la terra està seca, pot resultar complicat i també potser es trenca per la mitat, així que millor si es banya un poc la terra al voltant abans d’arrancar-la. Les arrels penetren molt el sòl i solen ser prou profundes (anomenades arrels pivotants). Si utilitzem aixà potser la partim sense voler, és millor amb determinació i un moviment sec.

pastanaga o safanòria borda endemicanatura
Flors de la carlota silvestre / pastanaga / safanòria borda (Daucus carota sp. carota)
arrels comestibles endemicanatura
Arrels de la carlota silvestre (Daucus carota sp. carota)

Com es pot consumir?

Crua si la ratllem després de netejar-la i pelar-la (amb l’ajuda d’una cullera per exemple) o també es pot bullir, hi ha zones on s’afegeix als putxeros.

Ara que arriba l’estiu està complicat trobar els brots de fulles tendres. És a l’hivern quan comença a créixer la planta i podem aprofitar els brots tendres per a barrejar amb altres verdures silvestres i fer coques o diferents farcits.

No s’ha de confondre amb altra planta semblant, Torilis arvensis, coneguda com a julivert bord (sense usos reconeguts) que també és umbel·lífera però amb les flors més menudes i escampades, no forma un paraigües com la pastanaga.

Torilis arvensis – Juliverd bord. No s’ha de confondre amb Fumaria capreolata / officinalis. 

M’agradaria saber si has tastat alguna vegada la verdolaga o alguna de les plantes que he tractat a les entrades del blog DEL BANCAL AL PLAT I i DEL BANCAL AL PLAT II  i quines receptes has seguit per a cuinar aquestes delícies que ens regala la terra!

Per cert, que tenim la lluna plena! Has preparat l’oli d’hipèric? Jo si!!

Vaig seguir les instruccions ancestrals compartides a la publicació dedicada a l’Herba de Sant Joan.

Em va fer molt feliç rebre al llarg del dia diferents imatges de seguidors i seguidores que enguany s’han animat a seguir les pautes per a fer el seu propi oli d’hipèric, un excel·lent remei que convé tindre sempre a mà.

oli hiperic endemicanatura pedreguer

Bibliografia consultada: 

Pellicer, J. (2000) Costumari Botànic Volums I, II i III. Picanya, València: Edicions del Bullent SL.

Orengo, T. (2016) Herbari Mengívol. Gandia, València: Edicions Tívoli.

Morera, A. (2008) Cocina salvaje. València: Mandala Ediciones i SadhanaValencia.

Deixa un comentari

Translate »
Abrir chat