DEL BANCAL AL PLAT

Estem en quarantena

La situació ha evolucionat molt de pressa i les conseqüències són visibles a tots els nivells. El Coronavirus ha afectat directament i indirectament a tots els sectors de la societat.

Una pandèmia que ens ha obligat a parar el món. Hem frenat en sec, i ara tenim temps a reflexionar i afrontar el dia a dia sent la millor versió d’un mateix. Vull que d’aquest procés la societat obtinga més beneficis que pèrdues i que el canvi que genere siga transcendental.

Sempre he sigut conscient de la sort que tinc per tindre la caseta amb bancal, però des de fa uns dies que ho valore més que mai.

Donant una volta pel bancal trobem moltes herbes que a primera vista poden semblar similars però que tenen un sabor ben diferent. Algunes les podem menjar directament després de rentar-les, altres convé cuinar-les amb diferents tècniques per gaudir de tants plats com imaginació tenim; però altres poden ser tòxiques i cal tindre ben clar quines són quines.

Hui mentre agafava faves tendres he aprofitat per a recol·lectar diferents plantes mengívoles que vaig aprendre a identificar amb l’Herbari Mengívol d’Antoni Orengo.
Hi ha qui diu que són males herbes, però el que no saben és que es tracta de menjar de qualitat, ple de vitamines i nutrients i a més és gratuït! No cal fer res, sols deixar-les créixer sense utilitzar pesticides ni productes fitosanitaris, són plantes autòctones i no necessiten la nostra ajuda per a reproduir-se.

Aquesta entrada és la primera de la sèrie que titularem Del bancal al plat.

Què hi ha ara al bancal?

He seleccionat algunes plantes mengívoles i flors que són prou fàcils de trobar i d’identificar.

MALVA Malva sylvestris 

Té molts usos, tants que es diu que la terra que cria malva ni es ven ni es barata. És rica en vitamines A, B, C i E.

Fulles: seleccionem i escollim les més sanes i boniques, també podem utilitzar els brots i fulles tendres. Podem bullir-les i fer per exemple una crema o saltejat.

Flors: podem menjar-les en amanida, i ofereixen un toc de color a banda del gust agradable. Li va bé a qualsevol plat. Les flors si les deixem assecar també es poden guardar per fer infusions que ajuden amb els problemes respiratoris.

Fruit: el sabor recorda a les favetes i es pot menjar directament o es pot afegir a la salmorra del raïmet de pastor (Sedum sediforme).

Té més usos medicinals però aquest tema el reservem de moment 😉

ENCISAMET Lactuca serriola

També rep el nom de lletuga silvestre o lletuga borda. Té vitamina C i calci, no convé abusar ni menjar grans quantitats.

Fulles: les seleccionem quan encara presenta roseta basal, és a dir, quan encara no ha tret la tija i no està espigada. Les fulles són aserrades i pel revers mostra una filera de punxetes que no notarem al menjar-les crues en amanida. També es pot mesclar amb altres (llicsó, rosella, llengua de bou…) per fer el farcit de coquetes o pastissets.

LLICSÓ DE PARDALET  Sonchus tenerrimus

El nom pot variar segons el territori, els més estesos per ací són: llicsó de paret, de perdiu, llicsó tendre, llicsó estret, llicsó menut… Ajuda a reduir l’acidesa estomacal.

Fulles: escollim les més tendres. Té un sabor peculiar, per menjar cru en amanida es recomana adreçar amb oli i sal i si volem un poc de pebre negre, llima o vinagre.

Flors: li queden bé a qualsevol plat: peix, carn, arrossos, amanides, i perquè no, postres.

endemicanatura lobularia maritimaCAPS BLANCS Lobularia maritima

Aquesta floreta té moltíssims noms comuns: escopinyà de monja, pixallits, pixagossos, sempreenflor, xuplamel… És diürètica, bona per evitar la retenció de líquids.

Flors: utilitzarem la part superior per decorar qualsevol plat i donar-li un sutil aroma a mel.

El nom científic deixa veure que aquesta planta sols creix als indrets on arriba la humitat marítima, si anem cap a l’interior deixarem d’observar-la.

 

allium endemicanaturaALL SILVESTRE Allium roseum  

També conegut per altres noms com: all bord, all de bruixa o all de moro. No confondre amb l’all porro (Allium ampeloprasum) que fa la flor molt més gran. Vitamines B, C, fòsfor i calci entre altres.

Flors: a banda de decorar els plats aporten un sabor intens i refrescant molt agradable.

Arrels: el bulb es pot menjar cru o acompanyar en qualsevol plat i guarnició.

 

Si t’interessa el món de gastronomia amb plantes silvestres, t’anime a donar-li una ullada a la web www.gastronomiasaltvatge.com  on trobem moltes idees i curiositats sobre les plantes que podem trobar al nostre voltant.

També et convide a participar en el concurs de receptes amb plantes silvestres que promou el Col·lectiu Eixarcolant (s’ha ampliat el termini fins al 31 de maig). Ofereixen molt de contingut relacionat i organitzen unes jornades que són un somni per als que ens interessa la recuperació del saber tradicional i són una font d’inspiració per a innovar a la cuina. Enguany m’he fet amb el seu calendari del bon consumidor, és una passada!

Sabies que…? 

Es diu que les faves enguany que és any bixest, creixen al revés. La resta d’anys ho fan sempre de la mateixa manera.

faves endemicanatura

 

…Si tu també ho has sentit pots estar tranquil/a, no eres l’únic/a que ha viscut enganyat. És veritat que les faves (Vicia faba) segons l’any creixen mirant a un costat, però pel que he estat llegint, no depén de si és un any bixest. D’un any a l’altre oblidem cap a quin costat miren i ahí sorgeix el dubte, però és poc lògic ja que els anys i calendaris són cosa nostra; la natura es governa amb temps propis. Les llavors tendres de la favera tenen alts continguts en proteïnes, fibra, vitamina B1, B2 i calci.

 

 

A la pròxima entrada parlaré de la rosella, l’ortiga, la llengua de bou, i altres bones herbes que creixen lliures pel bancal al costat dels fruiters i l’hortalissa.

Aprofite aquests dies per aprendre, organitzar, observar, valorar i agrair!!

 

Ja queda menys per tornar a gaudir de caminar lliures pels nostre territori i valorar més que mai les simplicitats que ens aporten tanta felicitat!!

 

 

 

1 comentari a “DEL BANCAL AL PLAT”

Deixa un comentari

Translate »
Abrir chat
Powered by