rosella endemicanatura

DEL BANCAL AL PLAT II

Floreix on t’han plantat

Primera setmana completa de confinament. Seguim descobrint més plantes silvestres que trobem pels bancals, voreres dels camins, marges i clavills de les parets.

Amb les publicacions Del bancal al plat vull transmetre l’estima cap a les herbes que tots coneixen i han vist alguna vegada però no saben com utilitzar-les. És interessant aprendre a diferenciar algunes plantes que apareixen any rere any al mateix lloc i convé conéixer-les per diferents motius. El principal per a mi és la recuperació d’un saber tradicional que s’ha vist abocat a l’oblit els ultims anys. La nostra societat s’hi ha malacostumat a poder elegir productes de tot el món i en qualsevol temporada, però com bé sabíem eixe ritme de vida no li aporta res bo al nostre planeta. La crisi del Covid19 està demostrant què és el que té i no té futur: la producció de proximitat, ecològica, sostenible, de temporada, açò és el que té futur i perquè és el lògic, el sensat, el que s’ha fet i ha funcionat tota la vida!!

Aquesta setmana passada vaig anar als establiments del poble per comprar. SORPRESA a l’anar a un dels supermercats on no quedava pràcticament res de verdura ni fruita. A les tendes locals, en canvi, hi havia quasi de tot i es respirava un bon ambient dins de la novetat de la situació.

endemicanatura supermercat buit març 2020

Hem de recuperar més que mai la relació amb el nostre entorn. Si eres afortunat/da i tens accés a verdures silvestres gratuïtes aprofita-les ara que estem en temporada. La pluja d’aquesta setmana és necessària i beneficiosa per als nostres camps i muntanyes: amb quatre gotes tot es torna més verd, més tendre, més viu i també més net!

 

Què trobem a març pel bancal?

Algunes de les espècies que també trobem ara pel bancal són: rosella, herba blanca, borratja, melic de Venus… Anem a descobrir quines parts podem aprofitar i com:

herbablanca endemicanatura

HERBA BLANCA (Andryala integrifolia) – Cerraja lanuda

Entre els noms populars destaquen també: pa de conillet o llonguera. Les fulles de la roseta basal són més blancoses/grises i molt suaus. Aquesta característica la converteix en una herba molt coneguda per ser fàcil d’identificar.

Fulles: utilitzarem les més tendres per a bullir i mesclar amb altres verdures silvestres com roselles, dent de lleó, plantatge, espinacs, cama-roja… Amb la mescla podem farcir bollets, tartaletes o coques. Si fem una bona quantitat es pot congelar una vegada les hem bullides i utilitzar quan no és temporada.

roselles endemicanatura

ROSELLA (Papaver rhoeas) – Amapola

Fulles: les roselles abans de treure flor són una verdura molt apreciada al món rural. Es pot utilitzar de moltes maneres: fent un rebolicat,  una truita, una sopa, un arròs caldós o el més típic és ofegar-les a foc lent amb un bon oli i allets.

Flors: Els pètals els podem utilitzar per donar color a les amanides i decorar qualsevol plat.

Llavors: Al caure els pètals la càpsula amb les llavors comença a assecar-se i la “tapa” superior s’obri de forma que amb l’aire o el moviment van caiguen les diminutes llavors. Són una font molt rica de calci i ens aporten a qualsevol plat un toc cruixent. Li queden bé a tot! Les podem utilitzar per a rebosteria, per afegir al iogurt, a una llesca o a les amanides. Per recol·lectar-les t’aconselle agafar un pot de vidre i anar introduint les càpsules; amb el mateix moviment al caminar les llavors van sortint i s’ompli el pot i si l’emmagatzemem a un lloc sec ens duraran una bona temporada.

 

melic de Venus endemicanatura

MELIC (Umblicus rupestris) – Ombligo de Venus

Creix quasi sempre als marges o clavills, de fet el nom científic rupestris significa literalment “que viu a la pedra”. És ric en vitamina E i minerals, es pot consumir cru o el podem preparar en salmorra. Entre els noms comuns també es coneix com a orella de frare o orella de monjo.

Fulles: agafarem dos o tres fulles per planta, d’una mida mitjana per menjar directament en amanides o per afegir al bullit. Es conserven bé fins a tres dies dins la nevera submergides amb aigua i si les volem aprofitar més temps convé preparar salmorra.

Un altre ús tradicional és per curar la pell quan tenim algun granet, llaga o berruga, llevant el tel del revers i aplicant-se la fulla directament a la pell on s’apega i esperarem que caiga.

borago endemicanaturaborraja endemicanatura

BORRATJA (Borago officinialis) – Borraja

Hi ha zones on l’anomenen borraina, però el nom més estés és el de borratja. Aprofitarem les fulles i flors per al nostre consum. Són riques en vitamines A i C i una font natural de magnesi, ferro (més que els espinacs!) i mucílags. El nom científic Borago ve acompanyat d’offinialis per la gran quantitat de virtuts que aporta al cos. L’alta concentració de mucílags fan de la borratja una excel·lent verdura laxant i diürètica. A més també és bona depurativa, expectorant i les flors són sudorífiques si preparem un infús amb poca quantitat.

Fulles: perfecta verdura per utilitzar de diverses maneres però no en cru, ja que els pèls poden ser urticants. Com cal preparar les fulles de borratja? Les podem bullir i triturar junt amb malves o ortigues per preparar una crema o puré. També podem sofregir-les amb allet per mesclar i farcir plats de carn, peix, pastissets… I la forma més ràpida i sorprenent és utilitzar-les una vegada rentades per fregir en tempura sense ou (aigua i farina de blat o de llegums); quan l’oli està ben calent s’introduiexen les fulles arrebossades i amb l’ajuda d’unes pinses li peguem la volta per aconseguir que es dore pels dos costats. Pot servir-se com aperitiu salat o com a postres si s’acompanya de melmelada o mel.

Flors: també poden servir-se arrebossades en tempura i no cal ni llevar la tija. Les flors de color blau intens tenen forma d’estrela i decoren qualsevol amanida, sopa o postres. Encara que no fan molt de sabor si que aporten un efecte visual ben especial i curiós als nostres plats. Fa unes poques setmanes vaig aprofitar un bancal abandonat que estava ple de borratges per recol·lectar algunes flors i en arribar a casa vaig fer l’experiment de submmergir-les a l’aigua i congelar-ho. Funciona! Ja tenim flors de borratja per decorar tot l’any!

ortiga endemicanatura

ORTIGA (Urtica dioica) Altres varietats (Urtica membranacea i Urtica urens) són també mengívoles.

Té molts noms populars: picapatos o picamatos són els més habituals a banda d’ortiga. Efectivament, com el seu revela, és una planta urticant i els seus pèls en contacte amb la nostra pell són irritants. Segur que tu també t’has trobat amb ella alguna volta i la recordes perfectament… El preu de tindre una excel·lent defensa és que provoca rebuig i per aquest motiu és una de les més característiques “males herbes” dels nostres bancals, però el que molts no saben és que és una planta comestible molt bona i en aplicar calor les seues propietats irritants desapareixen per complet. Utilitzarem guants per recollir-les, a mi això de “si no respires no piquen” no m’ha funcionat mai, la veritat! Això si, un parell d’hores després de tallar-les ja no piquen.

Fulles: es llaven i posen a bullir. Les separem de l’aigua i existeixen infinites opcions per a cuinar -són semblants als espinacs- des de crema o puré a guisos, sopes, pizza, truita, mesclades amb altres herbes per fer bollets… L’aigua on s’han bullit té moltíssims beneficis, algus mals per a les que està recomanada són la falta de calci i ferro, la diabetis, el reumatisme o les fastigoses pedres de ronyó. Si en trobem en quantitat podem aprofitar-les tot l’any, ja que després de rentar-les i assecar-les les podem guardar per consumir en infusió detox, per eliminar toxines i depurar la sang.

Vull també compartir un parell de curiositats i beneficis alternatius a la gastronomia sobre les ortigues:

  • L’agricultura ecològica és la tradicional, la que utilitza tècniques de cultiu sostenibles sense l’ús de productes que alteren la terra i l’aigua dels nostres ecosistemes. Amb les fulles de l’ortiga podem preparar un plaguicida natural si les deixem fermentar en una marraixa d’aigua i després es polvoritzen sobre l’hortalissa, funciona genial com repel·lent de visitants no desitjats.
  • Hi ha persones (valentes) que per activar la circulació sanguínia agafen la planta completa, deixant l’arrel, i es colpegen la pell. Si t’animes, conta’m que tal l’experiència!

 

Esta segona entrada temàtica li la dedique a la primavera, la meua estació preferida 🙂 Fa poc vaig llegir un refrany que diu “Floreix on t’han plantat” i no pot agradar-me més!! És moment de quedar-se on ens han plantat i donar el millor que podem oferir.

T’agradaria que diumenge que ve seguira amb Del bancal al plat, o tractem altres temes com per exemple parlar d’endemismes del territori diànic? 

1 comentari a “DEL BANCAL AL PLAT II”

Deixa un comentari

Translate »
Abrir chat