Crònica d’un estiu atípic i moltes novetats!

Açò sols acaba de començar!

No cal explicar les ganes que hi havia de recuperar el temps perdut en primavera. Cada dia caminat he sentit la llibertat i sobretot, la felicitat de compartir camí amb persones especials. A través del senderisme interpretatiu tenim l’oportunitat de conèixer el nostre entorn, saber que podem fer per a contribuir a un millor present i aprenem a valorar les característiques fan úniques la nostra terreta. Quan som conscient del que tenim, no cal fer cap d’esforç per a estimar-ho i protegir-ho, aquest sentiment naix sol. El meu objectiu és mostrar allò que tenim i que ens diferència de la resta del món, i no parle sols d’endemismes! Parle de tot el que ens fa únics: les nostres tradicions, costums i sabers.

Un estiu insòlit

Un estiu sense festes dels pobles, fugint de les massificacions… però replet de natura i il·lusions.
A principis d’estiu, quan totes les fases havien acabat i s’instaurava la “nova normalitat” vaig compartir la programació de rutes de senderisme interpretatiu al capvespre amb bona cosa d’il·lusió. Hi havia ganes, moltes ganes de tornar a treballar i de tornar a emocionar-me amb històries i fets que les nostres muntanyes han contemplat.

Tenia ganes de mostrar plantes que tenen tants usos com noms comuns. Tenia moltes ganes de caminar i somiava amb compartir el camí amb vosaltres, totes i tots els que teniu ganes d’aprendre i estimar.

Aquest somni de principis d’estiu, per sort, s’ha complit. I perquè no dir-ho: ha superat totes les expectatives que tenia!

Gràcies de cor

Tenia por! Per la incertesa de viure una situació sense precedents, per si ningú volia sortir a rodar després d’una primavera tancats i preocupats… Però per sort la por va desaparèixer i va ser suplida per la satisfacció de veure que tot anava millor de l’esperat.

Al llarg d’aquest estiu, hem atés a un total de 202 persones en les visites guiades! Seguint sempre les mesures i distància de seguretat establides per a garantir que entre tots frenem al punyeter virus. Gràcies als que han vingut de lluny i als que s’han quedat per a descobrir casa, gràcies als que han vingut en família i als que es van animar en solitari i han acabat fent pinya amb la resta de participants. Gràcies als que han dit que havien aprés curiositats i sendes noves, i també als que han compartit coneixements i anècdotes. Gràcies a totes i tots, de cor, perquè sense vosaltres…res d’açò seria possible.

Des d’on ens visiten? Rutes de senderisme interpretatiu al capvespre. Juliol i agost 2020

Què hem fet entre juliol i agost?

· Activitats pròpies: des de les rutes de senderisme interpretatiu al capvespre i visites guiades privades al primer taller de sabons naturals amb Escuma Sabons. També moltes famílies i grups d’amics han escapat de l’Albarda convertits en moriscos i bandolers, si vols més informació et deixe l’enllaç a l’Escape Garden de Pedreguer. 

· I a més… Rutes guiades gratuïtes per a l’Ajuntament i la Tourist Info de Pego i Les Valls. Estic encantada per haver mostrat el patrimoni natural del terme, des de les muntanyes a la costa, passant pel poble i la marjal. Per a tardor hi han 4 rutes més programades, on visitarem les Valls de Pego (Ebo i Alcalà). Consulta el calendari o envia’m un missatge per a més informació!

A la galeria fotogràfica deixe una mostra de les experiències que resumeixen l’estiu:

Cada visita ha estat única i irrepetible.
Al llarg de l’estiu hem viscut moltes experiències: hem observat com el sol s’amagava darrere del Montgó, com es camufla una Empussa pennata, com sortia des del mar el doble arc de Sant Martí, com podríem sobreviure en zones urbanes gràcies a les plantes mengívoles que trobem pels carrers… També hem aprés quins usos tenen moltes plantes, quines històries amaguen algunes muntanyes i curiositats que fan úniques cada poble, com el parlar de Gata.

I ara què?

Com bé anuncia el títol d’aquesta publicació, açò sols acaba de començar! Ens queda per davant una excel·lent temporada per a fer rutes de senderisme interpretatiu! A la tardor trobem fruits, plantes silvestres mengívoles i flors que esperen tot l’any per a mostrar-se al llarg de la seua estació.

Quan l’estiu acaba, les fulles, colors, olors, sabors, sorolls…tot canvia; i és preciós ser conscient del pas del temps gràcies als xicotets canvis en l’entorn.
Per a esta tardor estem preparant una programació ben especial. Cada cap de setmana visitarem pobles i racons de la Marina Alta que són poc coneguts. 

Totes les rutes d’estiu al capvespre tenien una duració aproximada de 3 hores i les férem de vesprada per a no patir molta calor.

De cara a la tardor, però, les rutes de senderisme interpretatiu seran pels matins i amb major duració, el que ens permetrà recórrer més distancia i compartir més temps i emocions junts.

Si encara no segueixes a Endèmica per xarxes socials, ara és el moment! Al llarg d’aquesta setmana compartirem el cartell amb la programació de tardor. Instagram: @endemicanatura  · Facebook: /endemicanatura

No deixes de consultar els stories on publique moltes curiositats i enquestes!

Però açò no és tot….

Estrenem un nou apartat a la web!!

Endèmica creix i sumem experiències amb l’objectiu d’honrar el saber tradicional i dignificar la feina dels nostres agricultors.

Et presente el Riurau de la Seniola, un espai únic on es combina la tradició agrícola amb l’educació ambiental als peus del Montgó.

portada fb seniola riurau endemicanaturaDes del programa Terra Viva d’ A Punt ens van vindre a visitar per a veure que portem entre mans. A partir del minut 9:26 parlem de les plantes que podem agafar del bancal i posar directament al plat.

Aquesta no és l’única intervenció en mitjans de comunicació d’aquest estiu. Sabies que també m’han entrevistat per la ràdio? Al programa Territori Sonor parle d’una de les rutes més demandades, la Vall de Laguar; i al cap d’un parell de setmanes vaig tornar a parlar per a veure tot el que es pot fer al Jardí de l’Albarda, des de les visites guiades a l’escape room! Si vols escoltar les entrevistes accedeix ací per a veure tots els enllaços a notícies de televisió, ràdio i premsa que he fet els últims anys.

https://endemicanatura.com/riurau-seniola/

I si no vols perdre’t cap activitat pots enviar un whatsapp i t’afegiré al llistat d’interessats en les experiències que més t’agraden. Resulta interessant ja que rebràs per privat la programació abans de compartir-la per xarxes socials. Les places estan limitades a un grup reduït de participants per cada sortida.

Amb la situació actual les empreses de Turisme Actiu i Ecoturisme podem atendre a grups de fins a 30 persones però des d’Endèmica preferim les rutes en petit comité!

Pròximament compartiré més detalls de les #RutesDeTardor

Salut i natura!!

Rutes al capvespre · Estiu 2020

Amb l’arribada del solstici d’estiu i l’establiment de la que sembla la “nova normalitat” ha arribat el moment d’anunciar les rutes al capvespre per a aquesta temporada!

Quan estava confinada a casa, tenia taaaantes ganes de taantes coses que vaig escriure el que em va sortir del cor. Aquelles il·lusions de tornar a rodar i mostrar el territori que m’enamora cada dia més han estat creixent fase a fase fins aquest moment.

covid 19 endemicanatura
El 30 d’abril de 2020, en ple confinament, vaig compartir a Facebook i Instagram “Quan tot passe”.

Tot seguit et conte detalls de les activitats de senderisme interpretatiu programades per als mesos de juliol i agost. Són rutes per la comarca de la Marina Alta ben peculiars on es fa èmfasi en curiositats poc conegudes dels llocs visitats gràcies a les diferents parades interpretatives.

A cada activitat s’interpreta tot allò que pot resultar interessant. Des de xicotets i colorits insectes, rèptils o amfibis, a herbes comestibles i usos oblidats de plantes. A les rutes també s’interpreten els rastres d’animals que observem al nostre pas i aprenem curiositats sobre el lloc on ens trobem, les muntanyes que ens rodegen i quin és l’estil de vida dels veïns a cada poble. M’agrada dir que interprete el paisatge i parle tot d’allò que es veu i del que no és visible a primera ullada.

Totes les rutes comencen a les 19:00 h, tenen una duració aproximada 3 hores i són circulars. Si t’interessa inscriure’t contacta’m i compartiré els detalls del punt de trobada i quines són les ofertes gastronòmiques disponibles al municipi on es fa l’activitat.

PREUS:   Adults: 8€   //  Entre 6 i 12 anys: 5€  //   Menors de 6 anys gratis. Inclou IVA i segur d’accidents.

excursiones rutas guiadas rutes trekking marina alta endemicanatura
Descarrega ací el cartell en format .pdf

Breu descripció de les activitats

JULIOL

Dissabte 4 a Jesús Pobre: Margens i camins de Benissadeví

Descobrirem els orígens de Jesús Pobre, un poble que de pobre no té res. Començarem fent una volta pel municipi i descobrirem l’esbarzer més curiós del territori, seguirem fent camí als tres molins des d’on s’observa per complet la silueta del Montgó i la seua peculiar orografia, després coneixerem els diferents cultius que predominen el paisatge local mentre ens dirigim al famós riurau.

5 KM i 90 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 11 a Pego: Ullals, rius i cultius

Pego pràcticament té tots els recursos imaginables: terres de secà i de regadiu, quilòmetres i quilòmetres de muntanyes, rius que desemboquen al mar i altres que naixen a la Marjal.
El Parc Natural és un indret que arrebossa vida per tots els costats i a la ruta descobrirem com gràcies als diversos ullals l’aigua ha donat pas a la vida durant segles. Aprendrem curiositats sobre la vegetació característica dels diferents ecosistemes que allí coexisteixen i tractarem en profunditat temes com la recuperació de les varietats d’arròs autòcton.

6 KM i 60 metres de desnivell positiu acumulat

Dissabte 18 a Xàbia: Allà on el Montgó s’escabussa

El Parc Natural del Montgó amaga moltes sorpreses. Des d’una gran Reserva Marina a microreserves, coves, santes i pirates.  Descobrirem com ha evolucionat la vida a les Planes del Montgó i quina vegetació i fauna habiten entre margallons. Imagina com és de bonica la posta de sol des del Cap de Sant Antoni amb la cançó del Vell Montgó que vaig interpretar fa unes setmanes sonant de fons!

7,5 KM i 290 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 25 a Alcalalí: Segles d’històries en les pedres

Alcalalí em té el cor robat des de fa anys. He passejat per cada camí del terme i escoltat les històries que les pedres conten. Descobrirem elements d’arquitectura de pedra en sec com pous, marges que recorren barranquets, nòries, pedres cantoneres als carrers i una torre d’època medieval situada en mig de la Vall de Pop amb unes vistes panoràmiques insuperables, des d’allà dalt la posta de sol deixa sense paraules! Pis a pis descobrirem històries de presoners que ratllaven parets i els canvis que ha viscut el poble els últims segles fins a arribar a l’actualitat.

7 KM i 124 metres de desnivell positiu acumulat.

AGOST

Dissabte 1 a Sagra: Les fonts sagrades

A Sagra farem la ruta de l’aigua, ja que és un element vertebrador a la subcomarca de La Rectoria. Descobrirem lleis no escrites que regulen l’ordre de reg i visitarem fonts que aporten vida a les muntanyes gràcies al màgic racó del Mortits, on hi ha un barranc on trobarem la planta que ha donat lloc al nom de la Font dels Mortits. Seguirem per una bonica senda fins a la Font de Dalt i acabarem de nou al poble on recorrerem els carrers plens d’històries.

6 KM i 150 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 8 a la Vall de Laguar: Sendes de ferradura i aigua pura

Camins tradicionals, vegetació mediterrània exuberant, fonts i llavadors amb aigua fresca… Ai Laguar! Té tantes coses que m’encanten que sols puc dir-te que te’n vingues per a descobrir-la! La setmana passada vaig fer una entrada on interpretava la cançó del Ball de jaguar del grup Lilit i Dionís gravada i inspirada en la preciosa vall. A la ruta descobrirem dos dels pobles que formen aquest paradís d’interior amb vistes al mar i una muntanya que posa els pèls de punta en conéixer les versions de la història que allí s’ha viscut.

5,5 KM i 231 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 15 a La Xara: Benimàquia, l’enoturisme original

I si et dic que fa més de dos mil anys ja hi havia persones fent vi als peus del Montgó? I si et dic que a dia d’avui encara es fa?! Aprendrem com era i és possible aquest procés on de forma artesanal el raïm acaba en una copa. I qui sap si hi haurà alguna sorpresa!

8 KM i 225 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 22 a Gata de Gorgos: Una font que no mata

El paratge natural de la Font de la Mata es troba a una zona de plena tranquil·litat amb molts racons per a descobrir. La mata o llentiscle que li dóna nom al racó és impressionant. Descobrirem un exemplar tan sorprenent com la serra que l’envolta i com viuen els veïns al voltant d’un riu que els dóna nom al poble. I si tenim fortuna, tal volta ens trobem algun veí o veïna que ens done el gust d’escoltar com de bonic i peculiar és el parlar d’aquest poble.

7 KM i 185 metres de desnivell positiu acumulat.

El primer dia de treball als peus del Montgó!

Espere que t’agrade la programació estival d’activitats senderistes interpretades per la comarca!!

Seguirem els consells pautats per sanitat per a garantir que tot continue evolucionant favorablement i no tindre que tornar a quedar-nos tancats a casa. A cada participant se li envien les mesures de seguretat establides al sector dies abans de cada activitat.

Si alguna de les rutes al capvespre per la Marina Alta t’ha semblat interessant però no et ve bé assistir, posa’t en contacte per a comprovar la disponibilitat i poder quadrar altre dia. També pots consultar l’oferta d’excursions personalitzades

Per a més detalls, dubtes, propostes, suggerències… info@endemicanatura.com
o envia’m un whatsapp!

 

 

Interpretant ·EL BALL DEL JAGUAR· de Lilit i Dionís.

La música és la millor manera de posar-li ritme a la vida. 

No imagine una vida sense música, ni cançons sense vida.

Hi ha un grup que em té el cor robat. No sols a mi, també a tot el grup d’amics i molta més gent des de fa anys. Els seguim per tot el territori i ens plantem a primera fila als concerts, cada vegada amb més ganes. Enguany esperem tornar a tindre l’oportunitat de gaudir en directe de l’art dels wareros! 

Qui és Lilit i Dionís? O més bé, qui són?

El grup Lilit i Dionís, està format per amics apassionats que a cada actuació es deixen l’ànima gaudint. Són capaços de posar ritme al sentiment de la nostra terra i transmetre’l a cada tema bé siga de manera reivindicativa, crítica, còmica o poètica. Juguen amb els ritmes i creen cançons divertides dignes d’analitzar.

El grup va nàixer l’any 1992 i actualment el formen Clàudia i Joan Ortolà (piano i veu), JuanFran (baix), Pau Perelló (bateria), Marc (trombó), Blai (guitarra) Pau Puchol (tuba), Lionel Rocheaux (guitarra) i Pau Estruch (trompeta). El videoclip del Ball del Jaguar, està dedicat a Jose Julio Sendra, jove guitarrista del grup que va perdre la vida però que està sempre present i a qui rendeixen homenatges cada any celebrant Sant Juli.

El seu local d’assaig, punt neuràlgic d’operacions i creacions ha estat a cavall entre Mostalla a Pego, d’on són part dels integrants del grup i a la Vall de Laguar.

“La vall, eixa caixa de ressonància del meu cor… la vall, s’obri a la mar com el meu pit, amb el seu crit mediterrani.
No hi ha doctrina que arrele a Laguar, som tres genets a lloms del Cavall Verd, sempre cavalcant cap al sol que naix, la llibertat ací ha arrelat!
I no diré cap mentida i és que al País Valencià, no hi ha perla més bonica que fer arrel a la vall.”

Fragment del tema La Vall, del disc Sense permís de la N.A.S.A. 2012. 

D’entre totes les cançons que tenen, és complicat escollir-ne sols una, per això a banda d’aquest pessiguet de La Vall, al final del blog he deixat més enllaços a cançons precioses que et recomene gratament escoltar!

La cançó protagonista d’aquesta entrada, es titula El ball del jaguar i és de l’últim disc El temps dels pobles (2016). En ella es fa referència a diferents animals i indrets de la zona que hui anem a descobrir detingudament.

Videoclip oficial a YouTube:

A continuació, la lletra seguida de la interpretació ambiental

Muntanya poderosa canta´m la cançó,
que vinga la gineta, el jabalí i el tord.
Que vinga la rabosa que arriben els corbs,
que cante el rossinyol fins que isca el sol.

La mare selva vinga i ho pinte tot de verd,
que vole el guacamai i que cresca el julivert.
Que arribe la tribu amb tots els meus germans,
que toquen les campanes i traguen als sants.

La selva s’apoderarà d’Ibèria.
La selva s’apoderarà d’Ibèria.
Tornarà a pastar el jaguar a la Vall de Laguar.

Els rius són les venes i están ben connectats,
qui enverina aquesta aigua enverinada té la sang
El cor és la muntanya on l’aigua neta naix ,
mantín clara la vida que ha d’arribar a la mar.

El Gorgos i el Girona, afluents de l’Amazonas.
El poble de dalt el Teotihuacan.
Jo vinc de la frontera del tarquim de la marjal,
de la Muntanyeta Verda, del Xillibre i del Xical

Convoque a l’esperit ancestre i gran,
que torne la cordura i al poble humanitat.
Alcem les mans obertes mirant a cel,
la sang per dins les venes enamorada va.

Ja s’escolten les ranxeres al Poble de Dalt.
Txitximeques i mexiques del poble valencià,
la germanor arriba com un àguila volant,
i jo l’espere igual que un inca amb el cor a la mà.

······························································································

  • Gineta · geneta / Gineta (Genetta genetta)

Aquest fascinant animal és d’hàbits nocturns i molt complicat d’observar. Fa poc temps al bloc sobre foto trampeig es va tractar detingudament a la gineta (amb vídeo a YouTube i tot!) on també s’explicà el possible origen del nom.

  • Jabalí · Porc Senglar / Jabalí (Sus scrofa)
Porc senglar captat amb la càmera de foto trampeig mentre es refrescava l’estiu passat.

Els porcs salvatges fan vida de maquis. Passen els dies amagats a les zones de matollar, preferentment a l’ombra i de nit es tornen més actius convertint-se en llauradors de bancals. En conseqüència són un problema per als agricultors, que moltes vegades es veuen obligats a tancar les seues parcel·les per a evitar aquestes visites i provoquen al mateix temps altra desafortunada i perillosa conseqüència: els atropellaments per falta d’hàbitat i superpoblació dels porcs senglars.

  • Tord · tord comú / Zorzal común (Turdus philomelos)
Tord. Font: SEO BIRDLIFE.

El tord comú és resident, és a dir, que el trobem tot l’any al territori. Si alguna vegada has vist un pardalet colpejant contra una pedra un caragol per a trencar-li la closca, probablement seria un tord.

  • Rabosa / Zorro (Vulpes vulpes)
Rabosa captada aquest hivern amb la càmera de foto trampeig.

Les raboses són intel·ligents i esquives. No fan fàstics a cap presa, mengen del que hi ha quan abunda (bé siguen conills de camp o gallines d’un veí) i poden menjar sense necessitat de mastegar; la seua estratègia de supervivència: ser ràpides i fugisseres, moure’s de nit i marcar el territori descaradament. Tendeixen a fer les seues necessitats a llocs ben visibles per a cridar l’atenció: dalt d’una pedra, sobre altre excrement, en meitat del camí… a l’enllaç t’explique com diferenciar un excrement de rabosa respecte d’altres animals de la zona.

  • Corbs / Cuervos (Corvus corax) 
Corbs. Font: Nature Picture Library.

No és casualitat que anomenen dos corbs i no sols un. Els corbs són ben curiosos i es pareixen als humans més del que a primera vista pot semblar. Quan es forma una parella, és fins a la mort d’un dels dos. Mostren sentiments i tenen un llenguatge molt desenvolupat per a comunicar-se entre ells. Són considerats les aus més intel·ligents i els agrada divertir-se jugant.

  • Rossinyol / Ruiseñor (Luscinia megarhynchos)
Rossinyol. Font: SEO BIRDLIFE.

Quan s’acosta la primavera fan camí des d’Àfrica a Europa per a reproduir-se i passar a l’estiu. Els rossinyols mascles canten dia i nit amb moltes melodies. De dia combat amb el seu cant contra a altres mascles i de nit canta per atreure a les femelles. En anglés, de fet, s’anomena nightingale, que traduït literalment significa: galant de nit.

  • Guacamai / Guacamayo (Ara macao)
Guacamai roig. Font: Nature Picture Library.

El guacamai és una espècie de lloro tropical que pot arribar a viure més de 80 anys!
Als països llatinoamericans hi ha moltes espècies de guacamai del gènere Ara, moltes d’elles catalogades en perill d’extinció. El més semblant que tenim a la zona les cotorres, que són una espècie introduïda i invasora. 

  • Julivert / Perejil (Petroselinum crispum)
Julivert. Font: Nature Picture Library.

El julivert s’utilitza tradicionalment a la regió mediterrània per a acompanyar tota classe de plats. És originari de l’illa de Cerdanya i fa segles que es cultiva en testos i camps com a planta culinària. Als països llatinoamericans fan ús del coriandre (cilantro).

  • Jaguar / Yaguar (Panthera onca)
Jaguar. Font: Nature Picture Library.

Aquest gran felí, capaç de menjar 9 kg de carn d’una assentà, originari a Sud-amèrica, s’ha adaptat a la vida en diferents hàbitats. Des de les selves tropicals, pantans, boscs caducifolis i fins i tot matollars muntanyencs. Així que no és d’estranyar que per Laguar ens aparega un jaguar… Molts anys enrere (moltíssims) les nostres muntanyes estaven cobertes de lianes i vegetació semblant a la selvàtica. Actualment ens queden alguns reductes d’aquella vegetació primària, com són el lligabosc/mareselva (Lonicera implexa) o l’arítjol/sarsaparrella (Smilax aspera). Qui sap…. de vegades qui busca troba!

INDRETS DE LA CANÇÓ

  • Vall de Laguar
Crestejant pel Cavall Verd 2019.

A la Marina Alta tenim moltes valls però cap com Laguar. L’origen del nom del vall és àrab: Al-Agwar i es tradueix per les coves. 

La preciosa Vall de Laguar es localitza al nord d’Alacant. Està formada per Fontilles, Campell, Fleix i Benimaurell. Cada poble té llavadors, rutes que els uneixen i arrebossen de vida als carrers. La seua història passada continua viva gràcies als veïns i veïnes que segueixen treballant la terra, cultivant cireres a grapats i mantenint les fonts, séquies i racons en perfectes condicions.

Sempre que faig alguna excursió o visita interpretada i es veu el perfil de la muntanya del Cavall Verd, recite un fragment d’una cançó d’una novel·la que emociona a tots, a mi la primera, per moltes vegades que la dic i repetisc.

Aquest estiu programaré excursions al capvespre per diferents indrets del territori i un d’ells serà segur Laguar. La setmana que ve al bloc compartiré la programació estival!!

  • Gorgos

El riu Gorgos, segons el tram, és conegut per altres noms, com per exemple, riu Castells o riu Xaló. Naix per la Serrella (el nostre particular Pirineu) i travessa la comarca serpentejant. Als seus 53 kilòmetres de recorregut trobarem zones on les aigües són subterrànies i en arribar al terme de Gata de Gorgos s’encaixona i segueix amb força cap al Mediterrani, on està la desembocadura ubicada al Muntanyar del Port de Xàbia.

  • Girona

Va ser notícia l’any 2007 quan les pluges torrencials d’octubre provocaren la crescuda i l’acumulació de canyes va causar que caiguera el pont de Beniarbeig. El riu Girona naix a Alcalà de la Jovada i encara que és més curt que el riu Gorgos, també els veïns de la Vall d’Ebo li han canviat el nom a riu d’Ebo. Al llarg dels quasi 40 kilòmetres de longitud, l’aigua ha tingut temps i força per esculpir un barranc tan profund que se’l coneix pel nom de Barranc de l’Infern.

La vall és coneguda també per tot arreu com a la Catedral del senderisme. Vages on vages, a qualsevol època de l’any trobarem visitants gaudint pels senders, pistes i caminals rodejats d’exuberant vegetació i una agradable temperatura.
El Barranc de l’Infern pot ser molt dur si es realitza l’excursió sense preparació ni temperatures adequades. De cara als mesos d’estiu és criminal el sol i els quasi 7.000 escalons de pedra (que es diu prompte…) són elements a tenir en compte abans d’aventurar-se a recórrer els 14 kilòmetres del PR-CV 147. 

  • Poble de dalt 

Benimaurell és l’últim poble de la Vall. Des d’allí en cotxe sols podem baixar o anar en direcció al collao de Garga i fins a la carretera que uneix Benigembla i Castell de Castells. Però si anem a peu, des del collao de Garga podem enfilar-nos cap al Cavall Verd i tornar al poble del mig, o baixar a Murla. Les impressionants vistes i els sentiments a flor de pell des de dalt del Cavall Verd estan garantits des d’allà dalt.

Al poble de dalt diuen els veïns que sempre han tingut molta empatia amb Mèxic i així queda reflectit al Bar Jalisco. A la cançó el poble de dalt és Teotihuacan, fent referència a la figura de l’activista ambiental Berta Caceres, que va ser assassinada l’any 2016.

  • Marjal, Muntanyeta Verda, Xillibre i Xical

Totes aquestes zones meravelloses es troben al terme de Pego.
La Marjal és compartida amb Oliva i va ser declarada Parc Natural fa 26 anys. Les espècies que fan únic aquest paratge són principalment les aus, peixos, rèptils i amfibis i plantes aquàtiques d’alt valor ecològic, que conviuen a les séquies i rius amb els usos actuals: l’educació ambiental, la caça, el cultiu de l’arròs i la recuperació de varietats originals com l’arròs bombó. Recomane visitar la pàgina dels emprenedors de PegoNatura i donar suport als productors locals i als productes tradicionals de proximitat!

La Muntanyeta Verda és el mirador per excel·lència de la Marjal. Actualment a dalt de tot es localitza el centre d’interpretació de visitants que amb motiu de l’Estat l’Alarma roman tancat al públic.

Visita guiada a la Marjal 2018. Vistes des de la Muntanyeta Verda amb Segària al fons.

Sabies que al Xical hi ha una cova on es van trobar restes del Neolític? Els companys del Centre Excursionista de Pego són uns màquines que mantenen les sendes de tot el terme, que no és poc, en perfectes condicions, així com la senyalítica.Des del Xilibre (o Miserà/Alt del Miserat) podem observar una panoràmica espectacular de la marjal, les valls i la costa. Com a curiositat sols afegiré que el Xilibre té 752 metres d’altura, 1 metre menys que el cim del Montgó!

Senyalització del PRCV58 a Pego, Alacant.

Hi ha un parell de cançons que vull recomanar de Lilit i Dionís perquè m’encisen i tenen la capacitat d’emocionar-me cada vegada que les escolte:  Reforma Agraria Orgànica (R.A.O.) i el preciós Romanç de Neptú i Diània, una història d’amor entre el rei de la mediterrània i la nostra terra que s’endinsa baix la mar.

Agraïments

El Nou Cavall Verd d’Evarist Miralles és un restaurant molt especial. No queden molts llocs tan autèntics com aquest negoci on cada detall és cuidat i on cada plat entremescla tradició i avantguarda. A quants llocs et serveixen pa i sagí o un platet de raïmet de pastor? Gràcies a Evarist per perseguir un futur comú on l’autosuficiència del nostre territori és una realitat i no un somni!

Gaudint gràcies a Evarist, cuiner del Nou Cavall Verd.

I per acabar vull donar les gràcies a Jose Miguel Mut,que m’ha facilitat interessant informació per a aquesta publicació. Ja fa un temps que va ser el meu mestre d’institut; és veí de la Vall i un gran artista capaç d’emocionar amb els versos més sentits a tothom i als membres del grup amb qui fa anys que fa pinya.

L’estiu arriba i les ganes de gaudir de les bones temperatures que trobem a les valls interiors sols fan que augmentar!  T’animes a vindre de ruta a Laguar?

Interpretació del Vell Montgó de Paco Muñoz

Música amb interpretació ambiental

Aquesta setmana m’he dedicat a recopilar informació sobre les plantes i animals que al·ludeix la cançó “El Vell Montgó” de Paco Muñoz, un tema inclòs dins l’àlbum “D’una terra dins la mar” de l’any 1990.

Potser tu també has escoltat aquesta cançó considerada un himne diànic. O potser no havies sentit mai abans parlar d’ella. Siga com siga… ací tens la cançó i més avall la lletra amb les imatges relacionades de cada espècie mencionada pel cantant valencià enamorat d’esta terra.

Per a mi, aquesta cançó és pura poesia al ritme de la natura.  No cal que imagines com és d’emocionant escoltar el tema del Vell Montgó des d’allí mateix, millor és viure-ho! Si tens ganes de fer una excursió on descobrim les cares del Montgó, endemismes diànics, flora, fauna i història del massís declarat Parc Natural, posa’t en contacte, que ja estem en Fase 1 i això significa que en petit comité podem anar de ruta seguint totes les mesures que Sanitat ha pautat per a les empreses dedicades a l’ecoturisme i per als guies oficials 🙂

Qui és qui a la cançó?

El tema és tot un homenatge al Parc Natural, que exalta la flora i fauna peculiar del massís; P.Muñoz cita fins a 17 espècies diferents que conviuen al Montgó i comparteixen l’ecosistema amb nosaltres. De vegades no prestem prou atenció a l’entorn, però si sabem que és el que volem buscar, probablement ho acabarem trobant. Des d’aus a xicotets insectes, flors i mamífers comparteixen protagonisme a partir del minut 1:44 de la cançó.

Algunes de les plantes i animals els coneixia, però altres poden donar a peu a la confusió, ja que els noms comuns varien molt per tot el territori i pot resultar escabrós desxifrar la cançó. Herba de les llunetes, la llengua de cavall… són algunes de les plantes que coneixia però no per aquest nom comú.

Quan acabes de llegir la lletra desxifrada m’agradaria saber si coneixies les 17 espècies a les quals es fa referència o si t’ha servit d’ajuda haver interpretat la preciosa i emotiva cançó.

EL VELL MONTGÓ de Paco Muñoz – LLETRA AMB INTERPRETACIÓ AMBIENTAL 

El vell Montgó es desperta
el sol badalla per dalt La Plana,
com un peix d’argent 
va penetrant Segaria endins,
la llum dibuixa l’Aitana.

La mar es torna daurada,
les barques pentinen l’alba,
és el millor regal dels deus,
etern vigilant del meu país
acaronat pel mar.

Juguen els eriçons 
amb els escarabats 
per enmig del fenoll marí.
L‘aranya de la creu 
espanta un alacrà
corrent per l’herba de Sant Blai.

La llengua de cavall 
creix entre els margallons,
s’amaguen les perdius
i la colobra acaça un falciot
a l’ombra d’un llentiscle i un pi bord,
herba de les llunetes, romer,
i un àguila de Bèrnia ve volant…

La mar es torna daurada
és el millor regal dels deus,
etern vigilant del meu país
acaronat pel mar.

Espècies de flora i fauna segons l’ordre d’aparició:

  • Peixet d’argent · Peixet de plata – Pececillo de plata (Lepisma saccharina)

El color brillant de les escames d’aquest insecte invertebrat i els seus moviments semblants als d’un peix han donat pas al seu nom comú.
Són inofensius però es reprodueixen amb molta intensitat.

Peixet d’argent. Font: Nature Picture Library
  • Eriçons – Erizos (Erinaceus europaeus)

Que pocs se’n veuen ja! Els atropellaments són una de les principals causes de mort al costat de la falta d’hàbitat on reproduir-se i viure tranquil·lament en llibertat. Aquest diminut mamífer té hàbits nocturns. De dia s’amaga camuflat baix les fulles i de nit ix i s’alimenta principalment d’insectes, sargantanes, xicotetes aus, cucs o fruits del bosc.

Eriçó comú. Font: llibre Mamífers de la GVA (Autor: V. Rodriguez)
  • Escarabat de les flors – Escarabajo de las flores (Tropinota squalida)

Als mesos de primavera el podem observar pràcticament sobre qualsevol tipus de planta amb flor. El nom científic significa esquena bruta. Els pèls que recobreixen el seu cos els converteixen en els perfectes pol·linitzadors. Al mateix temps que s’alimenten treballen visitant moltes flors.

Escarabat de les flors
  • Fenoll marí – Hinojo marino · Perejil de mar (Crithmum maritimum)

El fenoll marí és una planta que habita a les zones rocoses on arriba a esguitar-li l’aigua salada. Va ser identificat per primera vegada a la cala de la Granadella pel botànic valencià Cavanilles.
Com a curiositat vull contar-te que el meu estimat Miquel Ruiz és un pioner en la recuperació de la tradició més autèntica mesclada amb el concepte modern de cuina, i utilitza esta planta per a elaborar plats únics. Miquel és capaç de combinar el fenoll marí amb moscatell de La Marina, quanta delícia junta!! 

Fenoll o fonoll marí.
  • Aranya de la creu – Araña de la cruz · Araña de jardín europea (Araneus diadematus)

És inofensiva encara que el seu aspecte pot semblar nociu. Les teranyines circulars delaten la seua presència. El seu gran enemic són les aus insectívores. Sabies que… si no les troba cap au, poden arribar a viure dos anys?

Aranya de la creu.
  • Alacrà – Alacrán · Escorpión amarillo (Buthus occitanus)

La seua mida inferior als 10 cm fa que passe desapercebut. Li agrada esperar baix les pedres on troba refugi i una bona temperatura fins a la nit quan solen sortir a caçar insectes, aranyes, papallones… L’agulló de la cua l’ha fet guanyar la fama de poder matar persones. En el nostre cas, la picadura de l’alacrà europeu pot resultar molt dolorosa i molesta, però sols pot suposar un perill per a la vida en casos extrems com xiquets molt menuts o ancians amb problemes crònics. Per estalviar-nos una picada d’alacrà millor no alçar ni apilar pedres. Recorda: cada pedra és un ecosistema propi. 

Alacrà
  • Herba de Sant Blai · Betònica – Santónica (Stachis heraclea)

No he aconseguit localitzar en flor cap exemplar de l’Herba de Sant Blai a temps per a la publicació! Però per sort, Santiago (www.apatita.com) m’ha donat permís per a publicar la seua fotografia extreta de la fantàstica web que tanta ajuda m’ha brindat els darrers anys. Al peu de pàgina de la fotografia pots consultar més imatges de la xicoteta herba que creix al Montgó.

Herba de Sant Blai. Font: http://www.apatita.com/herbario/especie.php?id=Stachys_heraclea
  • Llengua de cavall · Murteta borda – Rusco · Laurel de Alejandría (Ruscus hipophyllum)

Una de les sorpreses de la cançó. Clar que sé quina planta és el Ruscus hipophyllum. Com no fer-ho? És una raresa a les nostres terres i sols es coneix una població dins del Montgó! Creix a un indret molt específic de la muntanya on hi ha bona ombria i degut a la seua reduïda població ha estat declarada espècie vulnerable segons el Catàleg d’Espècies de Flora Amenaçada. De segur que et sona haver-la vist! El seu ús està molt estés en la jardineria; a moltes casetes de camp ompli testos i acompanya amb la seua verdor tot l’any. 

Llengua de cavall. Font: Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçada.
  • Margallons – Palmitos (Chamaerops humilis)

Es tracta de l’única palmera originària d’Europa continental, així que podem dir amb el cap ben alt que és la palmera endèmica mediterrània. Si ens allunyem, uns 50 km de la costa, ens resultarà complicat trobar margallons. Aquesta planta està adaptada al nostre clima càlid i és capaç de suportar incendis; rebrota com ho faria una au fènix. El margalló està protegit. Tradicionalment s’ha explotat l’ús del seu ull més tendre -conegut com a margalló o palmito- i actualment ja no es pot tallar. Se sacrificava tot un exemplar per poder fer un mosset de la ‘delicatessen’. (Els cors de palmito que podem comprar als supermercats tenen origen a països com Costa Rica, per aquest motiu no són gens sostenibles!)
D’altres usos destaca la confecció de cabassos, barxes… Tot fet a partir de les fulles de la palma, l’anomenada llata, que tant de treball va donar a la comarca. El seu fruit, conegut com a dàtil o panet de rabosa, és mengívol. Té un gust aspre però és el “Fortasec” que ens ofereix la natura; és a dir, té propietats astringents. Des de finals d’agost fins a la tardor és el moment idoni per a recol·lectar els dàtils madurs quan tenen color taronja/marró.

Margalló als peus del Montgó.
  • Perdius – Perdices (Alectoris rufa)

Sabies que les perdius fan els nius a terra? Encara que tenen la capacitat de volar, prefereixen córrer si es veuen en perill. Els seus vols són curts i baixos i s’amaguen entre els matolls per a criar.

Perdiu.
  • Colobra · Culebra viperina (Natrix maura)

Aquesta serp té tants noms com mala reputació: colobra escurçonera, escurçó d’aigua, serp d’aigua, colobra d’aigua, colobra viperina o serp pudenta… perquè si l’agafem el més probable és que ens demostre que no li agrada ser molestada expulsant tot el que té dins per la cloaca. No és verinosa així que com a molt ens pot embrutar. Per si t’interessa el món de l’herpetologia et deixe l’enllaç per a accedir a la publicació que vaig fer sobre els rèptils i amfibis de la nostra comunitat.

Colobra escurçonera escalfant-se sobre una pedra.
  • Falciot · Falzia – Vencejo común (Apus apus)

Els falciots volen per damunt de les oronetes (Hirundo rustica) o els avions (Delichon urbicum). Són de color marró però com sempre estan ben alts podem pensar que són negres. El tret més característic és el soroll que emeten: chi-chi-chii, molt agut i fort. Igual que l’oroneta, el falciot té la cua en forqueta (V) però el podem diferenciar per ser prou més gran i per volar sempre molt més alt. Són insecticides naturals amb capacitat d’ingerir 4 kg d’insectes per dia i està penalitzat per la llei destruir els seus nius (de qualsevol de les tres espècies citades).

Falciot
  • Llentiscle · Mata – Lentisco (Pistacia lentiscus)

Al llentiscle li podríem dedicar una entrada pròpia a causa de la quantitat d’usos i curiositats que presenta la planta. A prop del massís del Montgó, dins de la zona d’amortització d’impactes del PORN del Parc Natural, es localitza un impressionant exemplar de llentiscle centenari.
Quan deixem a aquesta mata créixer lliurement pot arribar a assolir dimensions tan grans com el llentiscle de la Font de la Mata a Gata de Gorgos. Sembla un garrofer de gegant que és el tronc.

Llentiscle o mata.
  • Pi bord · Pi blanc – Pino carrasco (Pinus halepensis)

El més freqüent al nostre territori. Ha estat utilitzat massivament per a les repoblacions forestals però l’estat d’abandonament, i davant la prohibició d’aprofitament dels recursos forestals, han provocat una situació nociva per als actuals boscos de pins, que són un polvorí. Pensant en el futur de l’ecosistema, els experts en la matèria recomanen que s’hauria de recuperar la vegetació autòctona: els boscos de carrasques. 

Pi bord o pi blanc al Parc Natural del Montgó.
  • Herba de les llunetes · Ulleretes – Anteojos (Biscutella laevigata)

És una planteta prou habitual però que pot passar desapercebuda per la xicoteta mida que presenta. El que sí que ens cridarà l’atenció són les llavors i les flors de color groc. Les llavors, completament circulars, han provocat que siga coneguda com l’herba de les llunetes o ulleretes.

Herba de les llunetes.
  • Romer · Romaní – Romero (Salvia rosmarinus)

A la publicació Tisanes de muntanya i bancal vaig parlar de les propietats del romer, dóna-li una ullada si vols descobrir diferents usos i virtuts medicinals d’aquesta planta aromàtica tan abundant al nostre territori.

Romer.

i un àguila de Bèrnia ve volant…

  •   Àguila de panxa blanca · Àguila cuabarrada  – Águila perdicera · Águila de Bonelli (Aquila fasciata)

Potser el temps que hem passat confinats és el motiu, o potser no és més que una casualitat, però aquesta setmana he llegit una notícia de les bones de veritat: Una àguila està a Bèrnia criant tres aguilons. Pot haver millor forma d’acabar que amb aquest fet tan rellevant? En vint anys, aquesta és la segona vegada que es veu a una àguila nidificar i criar a tres cries a la Comunitat.

 

Àguila de panxa blanca, perdiguera o cuabarrada.

El Montgó hui torna a ser un poc més com el Vell Montgó que Paco Muñoz va conéixer als anys 90. Esperem veure moltes àguiles volar des de Bèrnia!!!!! 

Tant de bo la salut t’acompanye per gaudir de la natura, que maig és el mes de les flors i la primavera ens espera!!

www.endemicanatura.com 

 

Rastres de mamífers

Dime com eres i et diré qui t’ha cagat

Documents i enllaços d’interès

A l’estiu de 2019 vaig assistir a un curs de merda. Es tracta d’un curs sobre el rastreig de fauna al Parc Natural de la Font Roja organitzat per la Universitat d’Alacant i el propi parc. Aquella zona és una joia botànica i una magnífica gestió ha permès que la fauna prolifere i trote per tot arreu. El personal tècnic del parc instal·la diverses càmeres de fototrampeig per tractar d’identificar als responsables dels centenars de rastres que es troben a diari i poder censar-los observant els trets més significatius de cada exemplar; d’aquesta manera poden seguir els rastres dels mamífers i saber per quines quadrícules es mouen i quina densitat de població s’estima què hi ha.

Als assistents del curs ens van entregar un document que vull compartir amb qui vulga iniciar-se al món de la interpretació dels rastres. Descarrega o consulta ací el document pdf del curs, et recomane que quan tingues ocasió el plastifiques i guardes a la motxilla per tindre‘l sempre a mà, està genial perquè el document inclou un regle i es pot utilitzar per a identificar els rastres més freqüents.

Buscadors de fauna silvestre

  • Descarrega o consulta ací el llibre en pdf dels mamífers CV per a veure la distribució de cada espècie. Aquesta publicació és de l’any 2012 i pot haver canvis respecte a la situació actual.
  • Online també podem comprovar la presencia d’animals concrets gràcies al buscador del Banc de Dades de la Biodiversitat. Pasos a seguir:

1. Fer clic a l’enllaç: http://www.bdb.gva.es/es

2. Fer clic sobre el buscador geogràfic d’espècies. S’obrirà una segona pestanya

3. Marcar la casella “Fauna” i introduir el nom del municipi. S’obrirà la tercera pestanya amb el llistat de fauna, nom científic, en valencià i castellà i informació descriptiva com fotografies i mapes de distribució, els estats legals que les protegeixen o els últims censos de població.

 

Detall dels pasos a seguir per a consultar la distribució de la fauna per municipis. DBD GVA.

Altra pàgina molt completa que recomane consultar és Zoobot, un projecte de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV. Fes clic per accedir a les fitxes que expliquen amb tot detall les principals característiques dels excrements de tots els mamífers de la CV. Conté il·lustracions de cada espècie i la seua respectiva merda. També hi ha un apartat que inclou 10 exercicis per a practicar. Una passada!!

A l’anterior publicació fèiem una pinzellada sobre el rastreig com a tècnica d’observació de fauna nocturna. Recordem a quins rastres de mamífers i altres animals convé prestar especial atenció:

  • troncs o rascadors amb restes de pèls
  • tolls on s’acumula l’aigua
  • ossos o cranis, dents, banyes, plomes
  • excrements
  • petjades sobretot després de la pluja són més fàcils d’observar
  • egagròpiles: restes no ingerides de les preses, característiques d’aus rapinyaires.

En cap cas hem de tocar ni agafar els rastres que trobemAçò és molt important, ja que quan un animal ha deixat expressament un rastre és per a comunicar-se. Amb aquests missatges visuals i olfactius els animals indiquen fins on limita el seu territori o comparteixen altres informacions com el seu sexe o si és època de zel.

La càmera que utilitze per al fototrampeig: Apeman H55.

Els rastres més freqüents de mamífers

Vaig a explicar els rastres d’alguns mamífers que podem trobar entre el nord d’Alacant i el sud de València, la zona coneguda com territori diànic. Alguns d’aquests animals són poc coneguts ja que tenen hàbits nocturns i no són comuns de veure a no ser que seguim els consells per captar imatges amb la tècnica del fototrampeig o tingam un poc de sort si l’animal es creua pel nostre camí. Hi ha altres micro-mamífers com els talps, eriçons o rats penats entre altres, però aquesta publicació va dedicada als grans mamífers més freqüents.

Com sabem que convivim amb ells si no els vegem? Pels rastres que evidencien la seua presencia. I com podem saber a qui correspon cada rastre? Convé aprendre algunes característiques per poder descartar opcions fins a trobar als responsables. I com sempre, amb la pràctica s’aprèn.

Els excrements

Cal tindre en compte que segons la zona i l’època de l’any l’alimentació pot variar per a una mateixa espècie, encara que les característiques generals que compartiré solen ser prou determinants:

Conill · conejo (Oryctolagus cuniculus)

Aquest excrement és totalment circular, una esfera perfecta. Solen formar latrines, es a dir, sempre ho depositen al mateix lloc, preferiblement pròxim al cau. Segueix una dieta on les herbes i les llavors són la font principal d’aliment. Sabies que també els agrada menjar-se les flors de les precioses orquídies silvestres?!

Cau de conills. Trobat un camp de cultiu abandonat al costat de camps cultivats.

Llebre · liebre ibérica (Lepus granatensis)

Formen latrines com els conills però les boles tenen un dels costats un poc xafat.

Esquirol · ardilla roja (Sciurus vulgaris)

Molt semblant a l’excrement del conill però més menut i irregular, no tant arrodonit.

Mostela · comadreja (Mustela nivalis)

Excrements molt xicotets, irregulars i acabats en punta un poc afilada. Poden ser diferents segments amb restes de pèls i de color brillant per la grasa que ingereix. No se solen trobar molts rastres a simple vista pel seu xicotet tamany.

Fagina · garduña (Martes foina)

L’excrement és allargat i acaba en un poc de punta. Fa forma de lletra u o formes inexactes com si es tractara de lletres gregues i el color és molt negre. Tendeix a marcar zones elevades per a limitar el seu territori.
És oportunista i per tant pot alimentar-se de fruits o altres xicotets animals, per això podem trobar des d’ossos i pèls a llavors.
Sovint deixen els excrements sobre llocs que ja fan olor, com per exemple sobre els excrements d’altres animals, sobre aromàtiques com el timonet o fins i tot sobre cadàvers d’animals.

Excrement de fagina sobre un fenàs del camí per marcar territori. S’observen la forma irregular i restes de pèls. Trobada a un sender.
Excrement de fagina. Restes en forma de lletra U. El color negre brillant es per la grasa ingerida de les preses. Trobat sobre una pedra.
Sorpresa! Dos classes diferents. A la part superior del fenàs es pot observar excrement de rabosa amb dos segments i restes de pèls i a la part de baix hi ha restes menudes de fagina alimentada de llavors. Trobades a un sender.

Teixó · tejón (Meles meles)

L’excrement té una mida prou gran i de forma arrodonida. Tendeixen a crear latrines a zones pròximes a les teixoneres. També se’n troben óssos i pèls o llavors. Com que és un mamífer oportunista la seua dieta varia en funció de la temporada i de la proximitat als nuclis urbans.

Accesos d’una teixonera. El forat de la dreta sembla en desús, potser s’utilitze com a ventilació o sortida d’emergència. Trobada a camps de cultiu abandonats.

Gat salvatge europeu · Gato montés (Felis silvestris)

L’excrement recorda al del gat domèstic, generalment són dos segments i acabat amb un de poc de punta. Enterra un poc els excrements i tendeix a utilitzar una mateixa latrina poques voltes.
El gat mesquer, silvestre o salvatge sembla un gat domèstic de color terra/marró però és molt més gran que qualsevol gat comú i els indrets on el podríem observar estan generalment molt aïllats dels nuclis urbans.

Geneta · Jineta (Genetta genetta)

L’excrement té forma enroscada i tendeix a depositar les restes a zones elevades de pedra o muntons de terra/pedra, generalment a zones elevades i amb bones vistes. Reutilitzen moltes vegades la mateixa latrina, arribant a formar grans pilots. A la publicació anterior vaig contar el perquè del nom de la geneta o gineta, ho has llegit?

Latrina de geneta. Trobada a camps de cultiu abandonats.

Rabosa · zorro (Vulpes vulpes)

Generalment dos segments de forma allargada. Utilitzen zones elevades com pedres o zones visibles de pas.
L’alimentació variable afecta a la forma i textura dels segments, restes de xicotets mamífers, aus, rèptils, artròpodes i fruits. A la zona és comú trobar excrements amb restes de garrofa, ratolins, conills…

Excrement de rabosa amb els característics dos segments. S’observen restes de pèls de conill i de jove porc senglar (raió). Trobada a una pista forestal.
Excrement de rabosa amb els característics dos segments sobre raïmet de pastor. Es veu clarament que ha ingerit un conill degut als pèls i ossos. Trobat a una zona de pas de fauna.

Porc senglar · Jabalí (Sus scrofa)

L’excrement és un gran conjunt de segments molt compactats i voluminosos. Pràcticament a qualsevol lloc es poden trobar, no tenen massa objeccions a soltar-ho on siga.

Cabra/mufló/arruí/cabra montesa · (família Bovidae)

Poden ser confoses amb les del conill però són més cilíndriques, com els conguitos i acaben un poc amb punta. Al igual que el porc senglar, no tenen un lloc específic per fer les seues necessitats.

Els excrements d’arruí són allargats i la forma recorda als conguitos. Trobats a una pista forestal.

Anem a jugar!!

Si contestes als comentaris les següents preguntes et regale una xapa d’Endèmica!! 

1ª Et deixe la descripció de cada número i tens que dir amb quina lletra el relaciones.

Tinc tres pinyes i cadascuna ha estat menjada per un rosegador diferent.

1 El ratolí de camp: es menja la pinya quasi completament deixant-la ben pelada per tots els costats.

2 La rata negra: menja desordenadament i sembla que sempre té pressa perquè mai acaba

3 L’esquirol: es menja la pinya amb l’ajuda de les mans. Sempre deixa la part superior per a poder subjectar-la i menjar-se-la des de les altures. Després la deixa caure a terra.

—–

2ª Sabries dir qui és el mamífer de la il·lustració?

Font: Zoobot UV

Estic pràcticament segura d’haver trobat excrements d’aquest curiós i fugisser animal però a la zona a penes hi ha cites. L’ actual objectiu és aconseguir captar imatges amb la càmera de fototrampeig i poder confirmar la seua presència!

—–

3ª Quin fet ha motivat que la geneta · jineta (Genetta genetta) es conega per aquest nom? 

—–

Ara que tenim un poc més de llibertat i podem sortir algunes hores del dia podem aprofitar per a prestar atenció als detalls que ens envolten.
Si, quan dic detalls em refereixc a les merdes.

La tranquilitat dels últims mesos ha afavorit a la nostra fauna i els animals han gaudit d’un respir. Han recuperat part del seu territori, així que més que mai cal respectar l’entorn quan sortim de casa.

Quan tot passe, t’apuntaries a una ruteta en petit comité on interpretem tots els rastres que trobem al nostre pas?

Espere que la salut i la natura t’acompanyen durant les fases del desconfinament!!

 

Iniciació al fototrampeig: observació de criatures nocturnes

gineta endemicanatura

L’estiu passat, quan érem plenament lliures però no tan conscients com ara del que la llibertat implica, vam adquirir una càmera de fototrampeig i l’observació dels animals nocturns va ser tot un descobriment. Buscar el lloc idoni és tot una aventura i quan aconsegueixes fer la primera observació t’enganxes a aquest món voyeur. Passes moltes imatges que a primera vista semblen no contenir res però quan les selecciones una a una des de l’ordinador, descobreixes que s’amaga un xicotet ratolí o alguna sorpresa més emocionant. Cal aprendre a controlar la càmera i ajustar-la a ser més o menys sensible. Els primers dies eren gravacions ben curioses: rames ballant al ritme del vent.

La màgia de la lluna

La nit és un món increïble on la vida i la mort estan a mercè de les condicions atmosfèriques.
Una nit de lluna plena i cel ras és un gust que tots apreciem. La nit és un món on nosaltres perdem la capacitat d’observar el que passa al nostre voltant. Som incapaços de veure en deteniment la vida quan la llum desapareix i ens inunda l’obscuritat.

Les nits poden ser terrorífiques o màgiques, segons qui narre la situació. Per a un ratolí de camp presa d’una òliba, probablement siga la nit més terrorífica de la seua vida. En canvi, per a les cries de l’òliba començarà la nit amb un apetitós aperitiu sense haver-se mogut del lloc.
Uns guanyen i altres perden, és la llei de la natura i és cruel i preciosa al mateix temps.

ratoli endemicanatura

En aquesta seqüència observem com un ratolí ix d’un dels forats d’una teixonera i hores després un gat s’acosta seguint el seu instint.gat endemicanatura

Hi ha animals que com nosaltres fan vida des de l’alba fins que cau el sol. Altres en canvi, aprofiten les hores del dia per a dormir amagats. La nit és el moment idoni per a moltes espècies que troben condicions òptimes per realitzar diferents funcions vitals: buscar aliments i parella, defendre el seu territori i procurar sobreviure a un planeta prou diferent de com l’han conegut els seus antecessors.

No em veus però estic al teu costat

Molts animals que conviuen i comparteixen territori amb nosaltres no sabem ni que existeixen. Són complicats de veure i malauradament sovint únicament som conscients de la seua existència quan els trobem atropellats per alguna carretera secundaria.

Entre les causes de mort, les més comunes són els atropellaments, seguit de les electrocucions i els ofegaments. La falta d’aliment i la pèrdua d’hàbitat per ocupació humana són altres problemes que també afecten a la conservació de les nostres espècies. Un dels majors obstacles per a preservació de la biodiversitat són els efectes trampa que signifiquen una mort lenta per als que cauen a llocs abandonats com un pou, aljub, séquia, bassa de reg… O objectes com una marraixa, una llanda…

Qualsevol element antròpic pot ser mortal per a xicotets mamífers, rèptils i amfibis. Per això convé sempre fer una ullada. Potser podem salvar una vida sense posar en perill la nostra i realitzant un xicotet acte que pot marcar una gran diferència per a l’animal en qüestió.

Si vols observar un porc senglar pots anar a passejar de nit als llocs on has detectat la seua presencia, bé seguint rastres evidents o pels sorolls. Aquest cas és arriscat i sincerament el desasconselle. A banda de no garantir la teua seguretat ni l’observació dels grans mamífers, no arribaries a observar-los socialitzant amb l’entorn.

Quines són les pautes que convé seguir si es vol gravar un animal interactuant amb l’hàbitat?
  1. En primer lloc, cal tindre permís per a deixar la càmera si el lloc elegit està fora de la nostra propietat.
    Algunes raons per a demanar sempre permís: si deixes la càmera a qualsevol lloc, pot passar qualsevol persona i et quedes sense observacions i sense càmera. Si no demanes permís i entres a un terreny privat pots clavar-te en problemes. Tot té amo, bé siga particular o administració.
  2. Quan aconseguim el permís cal estar segur/a que el lloc és favorable per a l’observació de fauna. Hi ha tècniques de rastreig que ens ajuden a determinar el lloc idoni. Te les conte a l’apartat de rastreig.
  3. La menor alteració de l’hàbitat comporta més possibilitats d’observació. Evitarem impregnar amb la nostra presència l’hàbitat. Com més ràpida i silenciosament instal·les la càmera millor.

Rastreig

Existeixen diferents tècniques de rastreig de fauna silvestre. Podem trobar la zona on viu un animal si l’hem vist o si hem trobat un indici que delate la seua presència.

Per observació directa

Potser has vist o escoltat un mussol, una perdiu o t’has creuat amb un teixó, porc senglar o rabosa de nit mentre anaves en cotxe. Aquest albirament està indicant que estàs a prop de l’àrea d’actuació d’eixa espècie. Hi ha zones més favorables que altres. Un ecosistema on la fauna silvestre pot trobar aliment, refugi, aigua i llibertat de moviment afavoreix la presència de moltes espècies que s’interrelacionen entre elles.

perdiu endemicanatura
Veus la perdiu?

Si no tens el bancal tancat, tal volta alguna família de teixons ha decidit viure allí i ha construït una teixonera. Sabies que els teixons són coneguts com els arquitectes de les catedrals subterrànies? Vaig fer una publicació al respecte on mostre el vídeo del primer teixó gravat amb la càmera de fototrampeig.

Per observació indirecta

Cal prestar atenció al que ens envolta. Si observem amb deteniment potser trobem algun indici de vida que a primera ullada semblava inexistent.

On cal mirar? Què cal buscar? 

  • troncs o rascadors amb restes de pèls
  • tolls on s’acumula l’aigua
  • ossos o cranis, dents, banyes, plomes
  • excrements
  • petjades [sobretot després de la pluja són més fàcils d’observar]
  • egagròpiles: restes no ingerides de les preses. Característiques d’aus rapinyaires com l’òliba (lechuza ·Tyto alba·) o el garamús (cárabo ·Strix aluco·)

excrements endemicanatura

En cap cas hem de tocar ni agafar els rastres que trobem. Açò és molt important, ja que quan un animal ha deixat expressament un rastre és per a comunicar-se. Amb aquests missatges els animals indiquen fins on limita el seu territori o potser indiquen un reclam d’època de zel.

Fototrampeig

Una càmera de fototrampeig ens permet conéixer qui són els nostres veïns sense molestar-los. Es tracta d’una tècnica d’observació d’animals nocturns no invasiva. Aquesta modalitat d’observació és beneficiosa quan l’objectiu és descobrir quins i quants exemplars passen per un mateix lloc. La possibilitat de censar i comptabilitzar qui cohabita amb nosaltres és possible gràcies a les càmeres adaptades per a mostrar-nos la vida nocturna.
Si ens quedarem en silenci, amagats, esperant a observar algun dels animals que hem gravat, es faria de dia i ens hauríem quedat amb les ganes. La simple presència humana ja és una amenaça,  les criatures de la nit poden captar-nos des de la distància.

Fem olor d’humans i això per a un animal salvatge significa que cal desaparèixer. Ser vist és sinònim de perill, per això els mamífers nocturns tenen pelatge de tonalitats que ajuden al camuflatge.

Les càmeres de fototrampeig són prou barates, hi ha diverses marques al mercat i la majoria funcionen molt bé i tenen bona relació qualitat/preu. A casa tenim l’Apeman H55 i la qualitat d’imatge i so, graven tant de dia com de nit al detectar moviment. Les piles aguanten diversos dies i ben tancada suporta la pluja. Sempre ha estat utilitzada a llocs amb permís previ i seguint les bones pràctiques compartides a continuació:

Consells i bones pràctiques

Si ja tens indicis de vida silvestre al lloc on tens permís ara sols queda instal·lar la càmera. Cada model té unes instruccions diferents i navegant trobem vídeos que expliquen pas a pas com posar-les en funcionament segons les condicions del moment. I recorda, les millors hores per observar fauna són quan surt i es posa el sol.

A base d’errors aprenem. Estic segura que encara queden molts per cometre però de moment he aprés que:

  1. Has de buscar les zones de pas. Els passos de fauna són fàcils de trobar (caminets estrets entre la vegetació) i ens mostren les zones més utilitzades per on circulen.
  2. Com menys cridanera i més còmoda siga la roba millor. Recorda que pretenem passar desapercebuts per als animals, vés en silenci.
  3. Si observes un rastre i no tens a mà una guia de camp per conèixer a qui pertany, fes una fotografia utilitzant una moneda de referència. L’ideal és un regle per conéixer l’escala real però no és un objecte que sempre tenim a l’abast.
  4. Estudia i analitza l’entorn utilitzant el sentit comú. Les petjades d’una cabra salvatge i d’un porc senglar són semblants en mida, però difícilment trobarem un senglar a zones d’altura o una cabra salvatge passejant per un bancal.
  5. Adaptat a les condicions. No arranques rames ni modifiques l’entorn, això és de ser terrorista ambiental!
  6. La rosada pot humir i banyar la càmera i ens perdrem les primeres imatges del dia. Convé tenir aquest factor en compte quan busquem el lloc idoni. Un arbre amb bones rames és millor protecció per a la rosada que una estaca al ras.
  7. Respecta les zones privades.
  8. No elimines directament de la càmera cap vídeo o fotografia. Espera a arribar a casa i comprovar amb l’ordinador si hi ha alguna sorpresa amagada. Guarda a una carpeta les imatges o vídeos interessants i després esborra-ho tot de la targeta de memòria per tornar a tindre espai.
  9. Comprova que tens les piles carregades abans de sortir de casa, que també pot passar!!
  10. NO INTENTES ATREURE ANIMALS AMB MENJAR NI CAP RECLAM. No volem alterar l’hàbitat ni els costums de cap espècie. Excepte els humans, la resta d’animals del món se les apanyen per aconseguir sobreviure dia i nit amb els recursos que obtenen de l’entorn.
  11. Si tens gos és millor que no t’acompanye a posar la càmera. Altres animals poden detectar la seua presència i preferir no aproximar-se al lloc on hem estat amb la nostra mascota.

Una observació sorprenent: la gineta, el gat salvatge africà.

Mira les imatges gravades el passat mes de gener! Sembla que fa mil anys i sols han passat tres mesos! Per sort el desconfinament progressiu ens permetrà reprendre l’afició ben aviat!!

Et presente a la gineta o geneta, una espècie nocturna poc coneguda que sorprén pel seu aspecte tan diferent de la resta d’animals de la zona. És família de la mostela. És originària d’Àfrica però fa segles que està fent de la península el seu territori. No se sap si ha estat introduïda pels romans que l’utilitzaven com a solució contra les plagues de rosegadors, o si van ser els àrabs. Com a curiositat, es diu que els àrabs tenien el costum de vestir les muntures dels cavalls amb pell d’aquest animal i com que la majoria de genets les portaven com a decoració, l’animal va acabar rebent aquest nom: geneta.

Sembla un gat però més allargat i amb el cap estret. Té una llarga cua amb anelles negres i el seu cos és de color terra/gris clar ple de puntets negres. Una autèntica passada. Els bigots són molt sensibles com els dels gats i tenen l’instint de caça molt desenvolupat. S’alimenten de xicotets mamífers, dragonets, insectes, aus i fruits silvestres. Durant el dia descansen als forats dels troncs on també es reprodueixen. Encara no he trobat cap amagatall de gineta, però per sort si l’ha capturat la càmera de fototrampeig instal·lada a les proximitats del riu Gorgos.

Vols que la pròxima setmana parle sobre quins rastres són característics de cada espècie? 

Els excrements dels animals canvien segons la seua alimentació, també puc parlar dels tipus de petjada per a diferenciar gos, rabosa, teixó, mufló, porc senglar, cabra, arruí…

L’estiu passat vaig assistir a un curs sobre rastreig al Parc Natural de la Font Roja i vaig poder fotografiar diferents rastres que m’han ajudat per conéixer als animals que s’amaguen per la Marina Alta. És molt entretingut interpretar rastres, o parlant clar, aprendre a llegir pistes i merdes!

 

Rèptils i amfibis: Herpetologia a la Comunitat Valenciana

Quants tipus d’herpetos trobem a la Comunitat Valenciana?

Herpeto és una paraula d’origen grec «ἑρπετόν» i s’utilitza per fer referència als animals que s’arrosseguen.
Al nostre territori queden llocs on podem trobar amfibis i rèptils i encara que no sempre són fàcils d’observar, potser ens creuem amb algun d’ells, i no hem d’espantar-nos ni tractar de fer-los mal, ja que són una part fonamental del nostre ecosistema i la seua presència és necessària per al control de plagues. Observar una serp o granota o gripau al nostre camp o proximitats és un indicador de qualitat de vida, ja que als entorns contaminats difícilment poden sobreviure.

Amfibis: granotes i gripaus i tritons

Gripau comú (Bufo spinosus)

A la península Ibèrica coexisteixen 28 espècies diferents d’amfibis i a la Comunitat Valenciana podem trobar 9 d’ells: la granota comuna (Pelophylax perezi), el gripau comú (Bufo spinosus), el gripau corredor (Epidalea calamita), el gripau parter (Alytes obstetricans), el gripau d’esperons (Pelobates cultripes) i el gripau motejat (Pelodytes punctatus) i fins i tot el tritó ofegabous (Pleurodeles walt).

 

 

Rèptils: dragonets, fardatxos, sargantes, serps, escurçons i tortugues

endragonet endemicantura
Ull d’un dragonet (Tarentola mauritanica)

Els rèptils de la Comunitat Valenciana es classifiquen en 4 famílies. Existeixen diferents noms per a fer les diferents espècies, però a grans trets es classifiquen en: dragonets (Tarentola mauritanica / Hemydactilus turcicus), lluentes (Chalcides bedriagai), sargantanes (Psammodromus algirus/edwarsianus /Podarcis muralis/hispanica/liolepis) i fardatxos (Timon lepidus/nevadensis)

Les serps pertanyen a la classificació dels ofidis, un subordre de rèptils amb escates, sense extremitats, de cos molt allargat i estret, cap xafat, boca gran i sang gelada. A la Comunitat se’n troben 4 famílies diferents de serps: CulubridaeViperidaeNatricidae i Lamprophiidae. En total trobem 9 espècies diferents com per exemple: serp d’aigua (Natrix maura), serp de ferradura (Hemmorhois hippocrepis) i rarament es pot trobar l’única que té verí que és l’escurçó ibèric –víbora hocicuda– (Vipera latastei) i que es caracteritza per la forma del cap on té un musell ben marcat cap amunt.

També tenim tortugues marines i terrestres. De les terrestres hi trobem: la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) i la tortuga de riu (Mauremys leprosa) i la tortuga d’estany (Emys orbicularis). Una espècie no desitjada però que també es pot trobar als nostres espais naturals com marjals o rius és la tortuga de Florida, una espècie invasora que ací ha trobat un paradís on el clima li permet estar tot l’any reproduint-se i alimentant-se i desplaça a les poblacions autòctones, ja que a banda de tindre un caràcter territorial és una amenaça per a tot l’ecosistema.

 

L’ Associació Herpetològica Timon

Que com sé tot açò? Gràcies als companys de l’Associació Herpetològica Timon. L’any passat organitzaren un curs d’introducció a l’herpetologia per aprendre sobre la conservació d’aquesta fauna tan vulnerable.
Existeixen centenars de trampes on moren diàriament rèptils i amfibis de totes les dimensions.
Legalment està prohibit manipular-los i cal emprar el sentit comú per a saber en quines ocasions podem realitzar un xicotet gest que canvie el destí de molts animals: no deixar objectes al camp que poden servir d’efecte trampa, com: bidons, botelles i llandes, objectes grans, pous/aljubs sense tapar… tots són llocs on caure i difícilment tornaran a sortir.

Et convide a seguir-los per xarxes socials al Facebook i per Instagram, i també a donar-li una ullada a la nova web que han estrenat aquesta setmana: https://www.asociaciontimon.org/
A la web pots conéixer la història d’aquesta jove associació formada per estudiants i joves experts i amateurs apassionats del món de l’herpetologia. També pots consultar com associar-te i el que em sembla més interessant de tot: com evitar els efectes trampa i com col·laborar amb la recol·lecció de dades gràcies a les observacions, ja que l’últim cens oficial es va realitzar fa més de 20 anys i la situació i els hàbitats dels rèptils i els amfibis s’han vist minvats respecte als anys anteriors.

timon valencia logo

 

T’agradaria que organitzàrem una ruta guiada amb els companys de l’Associació per aprendre sobre l’herpetofauna que habita a la Marina Alta? Deixa un comentari i digues si tens ganes d’aprendre les tècniques de rastreig i els consells per saber quina és la millor època i llocs per tractar d’observar aquests éssers vius tan curiosos.

Translate »
Abrir chat