Recepta del raïm de pastor (Sedum sediforme)

ingredients raïm de pastor recepta

Què és el raïm de pastor? Com puc consumir-lo?

El raïm de pastor és un dels endemismes més apreciats per les virtuts que té i els beneficis que aporta. Descobreix curiositats, usos i quins passos cal seguir per a aconseguir la recepta perfecta.

El raïm de pastor és una xicoteta planta silvestre abundant a les terres diàniques, el nom científic és Sedum sediforme. En aquest cas, el raïmet és fàcil de trobar i no corre perill, per això cap figura de protecció específica el contempla i la UICN la considera poc preocupant. Es cria per molts llocs amb característiques similars: marges de pedra, clavills, parets, teulades, zones pedregoses, zones de secà i fins i tot matollars. Per a recol·lectar-lo segueix les instruccions que indique més avall!

Sedum prové del llatí, però saps que significa? Literalment: sentat. I es que al raïmet li agrada estar ben acomodat i no moure’s d’allí on s’instal·la. Hi ha estudiosos de la matèria que defenen l’existencia d’una subespècie: Sedum sediforme sub. dianium, que es diferenciaria del convencional per tindre les fulles més amples i xafades i la flor d’un color groc més intens. A simple vista és complicat afirmar-ho perquè cal observar al mateix temps els dos exemplars per analitzar-los, el que està clar és que a les nostre

s terres és abundant i que amb coneixement podem seguir aprofitant, com s’ha fet tradicionalment, tots els beneficis que aquesta suculenta ens pot oferir una vegada la coneixem i hem aprés la recepta del raïmet de pastor heretada per tradició oral fins als nostres temps on internet és la clau en la difusió.

Per què es conegut pel nom raïm de pastor?

No massa anys enrere, quan els pastors rodaven per les muntanyes buscant pastos per a les seues bestioles, aprofitaven la temporada primaveral per a anar recol·lectant el raïmet i algunes herbes aromàtiques. Al capvespre, en arribar a casa l’escaldaven i preparaven la conserva que els acompanyaria tot l’any per pegar un mosset abans dels menjars.
És una tradició que s’ha anat perdent a poc a poc i que posa en relleu el valor de la saviesa popular, que no hem de deixar que es caiga en l’oblit, és part de la nostra herència cultural gastronòmica.

Quines propietats i usos té el raïm de pastor?

Les virtuts del raïmet són conegudes per la gent més major però també cal que els més joves les aprenem; mai es sap quan pot fer falta desinfectar una ferida o tractar una irritació de pell produïda per la picada d’un insecte, però si la situació et pilla per les nostres muntanyes, convé saber que amb un emplastre de raïmet podrem desinfectar ferides o talls i afavorir la cicatrització. Aquest cas pot resultar menys probable que quedar-nos sense aigua quan encara no hem acabat la ruta. Com podem aprofitar el raïmet per a combatre la set? Ben fàcil: pessiguem un parell de fulles i les pressionem fins a extreure-li l’aigua emmagatzemada a l’interior directament a la boca. Si estàs segur que ningun animalet l’ha pixat, pots mastegar-lo directament.

Respecte a les propietats alimentàries, és ben sabut que es tracta d’un aliment que se serveix com a aperitiu. Però t’has parat mai a pensar perquè es diu aperitiu? Per què obri l’apetit! Les propietats amargues d’aquesta planta afavoreixen la segregació d’àcids estomacals que contribueixen a millorar les digestions i combatre problemes de cremor. Així que si, ens trobem davant l’Almax silvestre. Si ens hem passat amb un menjar copiós el millor que podem fer per reduir la sensació d’excés és beure l’aigua on l’hem bullit o en defecte, mastegar alguna fulleta sense ingerir, però prèviament rentada.

No s’ha de confondre amb altres Sedums de la zona

 

 

Éspècies y tipus de sedum sediforme o raÏm de pastor

Totes aquestes espècies del gènere Sedum pertanyen a la mateixa familia (Crassulaceae) per això són tan semblants entre elles però sols ens interesa culinariament una. Vaig a explicar de forma clara les característiques de cadascuna per a què resulten fàcils de diferenciar i d’identificar quan les observem. És ben probable que a la teulada de ta casa tingues alguna d’aquestes quatre:

1 Sedum dasyphyllum Crespinell, arròs de bruixa (Pampajarito, pan de cuco)

És diminut, creix als mateixos indrets que el raïmet de pastor, moltes vegades els trobem un al costat de l’altre, literalment pegats. “No és el raïmet bebé”, en més d’una excursió m’ho han preguntat. És fàcil pensar que es tracta de la mateixa espècie però en diferent fase de creixement, però la realitat és que són ben diferents des que naixen fins que arriben al punt de floració.
Aquest xicotet sedum s’anomena arròs perquè les fulles ho semblen. Quan s’espiga fa flors blanques amb generalment cinc pètals.

2 Sedum rubens Crespinell rogenc (Pampajarito litoral)

Aquest Sedum és completament diferent. Sempre l’he vist creixent directament de terra i és una planta anual caducifòlia, és a dir, que a diferència del raïmet de pastor, l’espècie rubens mor, desapareix en acabar el seu cicle; al raïmet en canvi el podem observar tot l’any i rebrota sobre si mateixa com ho fan els arbustos i arbres. El sedum rubens es torna de color roig a la tardor i les flors les fa de color rosa clar.

3 Sedum album  Crespinell blanc, arròs de pardalet (Arrocetas, uva de gato)

Se l’anomena també raïm de pastor bord i és tòxic per a ingerir-lo. Com podem diferenciar-lo del raïmet bo? Per la mida, la forma i el color.
Té les fulles més allargades i redones, d’un color verd clar i viu. Quan espiga fa moltes flors de color blanc.

4 Sedum sediforme Raïm de pastor, Crespinell gros (Uva de pastor, uña de gato, arroz de moro, hierba puntera)

És el més gran i la forma de les fulles ens ajuda a no dubtar davant quina espècie ens trobem. Les fulles són molt amples i de color més gris o apagat. Acaben en punta i poden arribar a punxar un poc. Aquesta és l’espècie protagonista d’aquest post.
Les flors són de color groc i crea un ramellet que s’eleva més que cap altra espècie del gènere.

“Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt de les teulades, raïmet de pastor” 

Imatges de raïm de pastor en la montaña

sedum sediforme endemica

 

Consells per a recol·lectar el raïmet de pastor

Convé seguir els consells que t’indique tot seguit per a no alterar els hàbitats:

Amb un cabasset i falçó es van recol·lectant algunes rametes, preferentment a les zones d’ombria on estarà molt més tendre i verd. A pesar de ser vegetació adaptada a la secà i a les zones de solana, allí viu més castigat i és més dur. Sempre convé utilitzar el sentit comú; si ens trobem a una zona on tenim permís i observem diferents llocs on hi ha raïmet, primer cal escollir el que està a més altura per evitar possibles visites de mamífers que hagen fet les seues necessitats a prop. En cap cas hem de recol·lectar la planta completa amb arrels ni agafar les llavors de les inflorescències. I recorda, de dalt del marge millor que baix.

En segon lloc és molt important tindre en compte: d’un exemplar no ens hem d’endur mai la totalitat de la planta. Agafarem aproximadament sols un 10% de la mida total. Garantirem no fer malbé l’exemplar i tallarem amb cura la rama que desitgem per la part tendra. Hi ha voltes que la planta té les arrels tan superficials que amb un mínim moviment ja s’arranca… pot passar, i si passa hem de tornar a deixar-la on estava procurant soterrar suaument les arrels.

El moment ideal per a recol·lectar-los és a la primavera quan té els brots més tendres, estan compactes, ben tancats i encara no han espigat. A principis d’estiu comença a florir i al llarg dels mesos més càlids ens regala les vares florals que delaten la seua ubicació.

Aquest any, si no en tenim a casa, està complicat poder accedir als llocs on creix, però per sort l’any passat vaig documentar tot el procés de preparació i enguany puc compartir-lo per ací.

Som els nostàlgics i els cuiners més conscienciats els que promovem la recuperació de les tradicions mitjançant l’ús d’aquestes plantes que generalment passen desapercebudes però que han format part de la gastronomia de la nostra terra i hem de procurar que no caiguen en l’oblit.

Recepta del raïmet de pastor

A continuació t’explique els passos que m’agrada seguir per fer la que considere “la recepta perfecta del raïmet de pastor”. Com bé sabem, cada maestrillo tiene su librillo i he sentit i llegit tantes versions de com cuinar-lo que finalment he adaptat el que més m’agrada de cadascuna i ha funcionat de categoria. 

En arribar a casa, primer s’ha de seleccionar i llevar si és necessari alguna llagrimeta (fulla) que estiga picada per algun insecte o tinga mal aspecte i tot seguit rentem el raïmet que anem a cuinar.

Quins ingredients fan falta?

  • 400gr de raïmet
  • 1 litre d’aigua de baixa duresa
  • 75gr de sal
  • 150ml de vinagre
  • 2-3 alls segons la mida
  • 2 llimes
  • herbes aromàtiques segons el que t’agrade o tingues disponible (timonet/sejoliva/pebrella/romer)

Pots adaptar les mides segons la quantitat recol·lectada per fer la teua recepta del raïmet de pastor.

La bullició. Quin és el moment indicat per treure’l de l’aigua? 

Posem aigua a bullir i quan estiga al punt màxim d’ebullició introduirem el raïm per a escaldar-lo. Podem ajudar-nos d’una escumadora per a repartir-lo amb delicadesa mentre esperem que canvie de color i es torne groguenc. El punt perfecte no és fàcil de trobar. Segons lo tendre que estiga i la duresa de l’aigua són factors que poden afectar al temps d’ebullició i al resultat final. Si el deixem massa temps bullint es desfarà tot, quedarà blanet i no valdrà res. Si el deixem poc temps es quedarà més aspre i no serà tan gustós de menjar. Generalment s’escalda menys d’un parell de minuts.

Ràpidament cal retirar el raïmet i introduir-lo en aigua freda, d’aquesta forma trenquem la cocció i no quedarà massa blanet.

Preparar la salmorra

Al litre d’aigua li afegirem els 75gr sal i es removem fins que l’aigua estiga més transparent. Afegim els 150ml de vinagre i removem un poc més.

salmorra endemica

Al recipient on anem a guardar la salmorra li agreguem una part de la mescla líquida i unes quantes rametes d’herbes aromàtiques, alguns trossets de llima i els alls.

pasos salmorra

Introduïm el raïmet escaldat al recipient. Afegim la resta de la mescla de la salmorra i acomodem el raïmet amb cura perquè quede tot ben tapat. A continuació afegirem més llima i la resta d’herbes fins a cobrir la superfície, d’aquesta forma garantim que el raïmet estiga sempre cobert.

Consumir el raïmet

Esperarem com a mínim una setmana. Es recomana 15 dies però segons la quantitat que hem preparat potser estiga bo abans.
El podem prendre com a aperitiu amb olives xafades o altres verdures en salmorra, a plats de peix o ensalades amb tomaca. A la Jornada de Plantes Mengívoles el servirem damunt les coques d’herbes, de forma que aportaven un toc crunch i refrescant a cada coqueta.

aperitiu endemicanatura

M’interessa saber…

  1. L’has tastat alguna volta?
  2. T’han servit els consells per a diferenciar les diferents espècies?
  3. Penses seguir aquesta recepta quan tingues accés a raïmet de pastor?

 

Ànims, que això del “desconfinament progressiu” sona molt bé i ja estem més a prop de recuperar la preciada llibertat!!

Si prepares raïmet seguint aquesta recepta em farà molt feliç veure el resultat! Pots etiquetar-me a Instagram o Facebook enviar per correu la imatge del teu pot de salmorra 🙂 @endemicanatura 

Herba de Sant Joan i la màgia de l’oli d’hipèric

Mostra de l'oli d'hipèric preparat l'any passat a l'estiu 2019

Hui descobrirem les virtuts màgiques, les propietats, els usos i algunes curiositats relacionades amb l’herba de Sant Joan. Segons dicta la tradició, les flors s’hi han de recol·lectar la nit del solstici d’estiu (23 a 24 de juny) però el canvi climàtic, la nostra ubicació i la lluna són factors a tenir en compte si volem preparar correctament l’oli d’hipèric.

Queda’t per a descobrir tots els detalls sobre la planta més màgica que ens regala la natura.

 

Quina planta és l’Herba de Sant Joan?

Es tracta de l’Hypericum perforatum. Pot ser que el nom científic no et resulte familiar, però al llarg de tot el territori l’anomenen per molts altres noms que segurament si has escoltat més d’una vegada. Alguns dels noms comuns més habituals són:

  • Hipèric
  • Perico / Pericó
  • Periquet
  • Herba dels colps
  • Herba de les ferides
  • Herba foradada
  • Herba de Sant Joan

A l’Instagram vaig fer una enquesta per saber quin nom és més freqüent. El resultat va ser pràcticament empat. A cada regió, a cada poble i a cada casa, es parla diferent. La qüestió no és si està ben o mal dit, el que és important és tindre clar a quina planta estem fent referència.

Perico Instagram Endemicanatura
No hi ha res mal dit si està ben entés.

 

CONSELLS PER A LA IDENTIFICACIÓ

Les flors de l’herba de Sant Joan tenen forma d’estrela de cinc puntes i són d’un color groc tan intens que semblen or.  No les hem de confondre amb els botons d’or (Blackstonia perfoliata) que té molts més pètals.
Una altra tècnica per a diferenciar-la i estar ben segurs d’estar davant la planta que busquem és observar amb deteniment les fulles. A la imatge podràs veure uns xicotets punts blanquets sobre elles. Si observem les fulles a contrallum, veurem uns xicotets forats. Són aquestes diminutes perforacions que li donen el nom científic de H. perforatum i un dels noms comuns: herba foradada. 
En agafar les flors, si no ens posem guants, s’ens embrutaran els dits de color morat a causa dels olis essencials que es concentren a les summitats florides. Amb un poc d’aigua i sabó tornarem a estar ràpidament ben nets. La podem trobar fàcilment a les vores dels camins. 

 

INSTRUCCIONS ANCESTRALS

La natura ens està fent un regal amb aquesta planta i hem d’estar a l’altura del detall. Saber com i quan s’ha de recol·lectar ha passat de generació en generació fins als nostres temps. Els temps canvien i el clima també, per això a les zones de costaneres al mes de maig ja trobem l’hipèric en flor, mentre que a les valls amb més altura es troba al llarg dels mesos d’estiu. És per aquest motiu que hem de consultar el calendari llunar, ja que les condicions específiques per a recol·lectar-la la nit de Sant Joan no sempre es donen. La raó per la qual es preparava tradicionalment la nit del solstici d’estiu era per la influència de les forces de la terra sobre la sàvia de les plantes. Com que no sempre tenim la possibilitat d’esperar a la màgica nit, el que es recomana és recollir les flors una nit de lluna plena. La força d’atracció de la lluna plena fa que la sàvia puge a les flors, mentre que una nit de lluna nova baixa a les arrels.

Si existeix una forma correcta de recol·lectar les flors de l’herba de Sant Joan, pense que serà semblant a aquestes instruccions:

  1. Quan localitzem alguns exemplars en flor, hem d’estar atents al calendari. Si falta molt per a la nit de Sant Joan podem comprovar la fase llunar i esperar a la nit de lluna plena. Al 2020 no hi ha excusa, cau en dissabte 6 de juny. I estem avisats amb temps!
  2. Anirem al començar a caure la nit amb un pot de vidre amb tapa hermètica. És important el moment, ha de ser quan després d’estar al sol tota la jornada es queden més sequetes i tenen concentrades totes les essències.
  3. És com un ritual: amb cura i tranquil·litat, escollirem algunes flors de manera que no deixem cap exemplar completament sense flors. No volem alterar el cicle vital de la planta. És un procés delicat on cal concentració i paciència per a no fer malbé la resta de summitats florides. Quan aprofitem un regal de la natura hem de donar les gràcies. Ja sabeu, és de ben parit ser agraït; així que sempre hem de dir gràcies, i més quan volem que després la planta ens ajude.
  4. Afegirem un bon oli d’oliva fins a cobrir completament tot el pot, assegurant-nos que no queda cap flor sense submergir. Perquè ha de ser d’oliva? Hi ha persones que fan l’oli d’hipèric amb oli d’ametlles, però la recepta tradicional dicta que s’ha de fer amb oli d’oliva, que a banda de tenir ben reconegudes moltes virtuts medicinals i cosmètiques, és un producte ben nostre, de secà, de la nostra terra. Un bon oli el pot fer el teu veí o un agricultor local, pot ser de la comarca del costat o produït al país, per això considere que el nostre or líquid sempre serà més sostenible que altres olis.
  5. El temps que hi ha de macerar varia segons a qui preguntes. Hi ha qui afirma que amb una setmana és suficient, altres asseguren un mes… Però la tradició diu 40 dies a la serena.
  6. El lloc idoni on el guardarem tot aquest temps ha de rebre llum indirecta del sol. Si ho guardem a un lloc molt fosc, l’oli no es tintarà de color roig ni transferirà tantes propietats.
  7. Comprovarem cada 4/5 dies com evoluciona i cada setmana podem remoure el pot un poc sense obrir-lo ni agitar-lo fort.
  8. Quan siga l’hora comprovarem que l’oli ha canviat: ha de tenir més densitat i un color roig intens.
  9. Podem colar l’oli i guardar-lo en un pot a l’ombra en un ambient fresc i sec. O podem fer cas a les persones majors, que diuen reutilitzar les flors durant dècades i el mateix oli. Cada vegada que utilitzen el remei, li afegeixen més oli a mesura que es gasta, de forma que dura molt de temps.
  10. Per garantir que no es perden les propietats, cal tancar hermèticament el pot i guardar-lo a un lloc ben fosc.

 

USOS I PROPIETATS DE L’HERBA DE SANT JOAN

De les virtuts de l’herba de Sant Joan s’ha escrit molt i es conten diferents processos de preparació. Igual que en la recepta del raïmet de pastor cada maestrillo tiene su librillo” i potser tu prepares o has sentit com s’ha de preparar d’una forma diferent de la de hui. Si és així, m’agradaria llegir als comentaris quins són els passos i així podrem provar diferents formes d’obtenir l’oli màgic. 

Podem aprofitar els usos de l’oli d’hipèric per via externa o per via interna les flors:

Les flors seques les podem ingerir en infusió a raó de 30gr per litre l’aigua. Ho deixem bullir 3 minuts i ingerim el líquid que té bon gust i aroma. L’infús aporta beneficis estomacals i diürètics al nostre sistema. Les recerques científiques han mostrat la presència de la hipericina, un component que ajuda a millorar els símptomes del cansament i la tristesa, per això es diu que ajuda a millorar l’autoestima.

Flors seques d’Hypericum perforatum (Herba de Sant Joan – Hipèric)

L’oli d’hipèric s’empra per via externa amb l’objectiu de cicatritzar cremades o ferides lleus. També per alleujar els dolors provocats pels colps i fins i tot es recomana pels dolors ciàtics. En cas de granets, èczemes o fongs també és un bon remei natural gràcies a les propietats antiinflamatòries i cicatritzants. 

Mostra de l’oli d’hipèric preparat l’any passat a l’estiu 2019

ADVERTÈNCIA SOBDE L’OLI D’HIPÈRC

L’oli d’hipèric és fotosensible a la llum i conté principis actius fototòxics que poden ser nocius. En cas de voler aplicar-lo per a hidratar pell seca es deu fer de nit, mai abans d’exposar-nos al sol.
El seu ús es desaconsella a dones embarassades, lactants, o persones que es mediquen contra la depressió o el pàrkinson. Si tens dubte pregunta al teu metge o metgessa abans d’utilitzar-lo com a tractament natural. Sempre s’han de seguir les recomanacions facultatives.

Una altra planta màgica que ara està en flor és la carxofeta de Sant Joan.

Tal volta la coneixes per altre nom: pinyeta de Sant Joan, carxofeta de muntanya, herba almorranera o cullereta de pastor. 
El curiós nom d’herba almorranera es deu a un dels usos més estesos: tractar inflamacions hemorroidals amb l’oli (en gelat) on s’han fregit unes poques carxofetes.

Un alltre dels noms pels quals és coneguda, cullereta de pastor, és ben inusual. Potser els pastors utilitzaven les xicotetes membranes seques com a diminutes culleres? La resposta és no, però no està del tot mal encaminada. Suposadament, quan volien beure’s un brou, mullaven la carxofeta com si es tractara d’una esponja. La pinyeta absorbia el líquid i els pastorets la xuplaven.

Rhaponticum conifera Carxofeta o pinyeta de Sant Joan – Cullereta de pastor

Ornamentalment és preciosa i queda seca durant molt de temps. Hi ha qui creu que una de les propietats màgiques és evitar l’aparició d’hemorroides amb el simple acte de portar a la butxaca o penjant una carxofeta de Sant Joan, com si es tractara del card panical, que suposadament ajuda a evitar l’aparició de rosadures.

No hem de permetre que caiguen en l’oblit les costums ni els remeis de la natura; siguen màgics o no, són un regal dels nostres avantpassats.

Si vols descobrir tantes altres plantes de la mediterrània i les seues virtuts i usos, anima’t i a contractar una ruta privada o consulta el calendari de la web. A totes les rutes de senderisme interpretatiu parlem d’etnobotànica i usos oblidats de les plantes silvestres. ENGUANY REPETIM LA RUTA NOCTURNA DE SANT JOAN! UNA VETLADA RODEJATS DE POESIA I AMB DEGUSTACIÓ DE PRODUCTES KM0

 

Bibliografia i bibliografia web consultada:

  • Juscafresa, B. (1995) Guía de la flora medicinal. Editorial Aedos SA.
  • Pellicer, J. (2000) Costumari Botànic Volum I. Picanya, València: Edicions del Bullent SL.
  • www.espores.org/es/es-plantas/el-hiperico-o-hierba-de-san-juan-estrellas-doradas-para-fomentar-la-autoestima
  • www.monnaturapirineus.net/2016/07/21/herba-de-sant-joan-qui-te-oli-del-perico-no-li-cal-metge-ni-doctor

Descarrega els documents consultats amb informació detallada sobre les interaccions mèdiques de l’Hypericum perforatum:

Interacción Hypericum perforatum

Informació detallada Hypericum perforatum

Rutes al capvespre · Estiu 2020

Amb l’arribada del solstici d’estiu i l’establiment de la que sembla la “nova normalitat” ha arribat el moment d’anunciar les rutes al capvespre per a aquesta temporada!

Quan estava confinada a casa, tenia taaaantes ganes de taantes coses que vaig escriure el que em va sortir del cor. Aquelles il·lusions de tornar a rodar i mostrar el territori que m’enamora cada dia més han estat creixent fase a fase fins aquest moment.

covid 19 endemicanatura
El 30 d’abril de 2020, en ple confinament, vaig compartir a Facebook i Instagram “Quan tot passe”.

Tot seguit et conte detalls de les activitats de senderisme interpretatiu programades per als mesos de juliol i agost. Són rutes per la comarca de la Marina Alta ben peculiars on es fa èmfasi en curiositats poc conegudes dels llocs visitats gràcies a les diferents parades interpretatives.

A cada activitat s’interpreta tot allò que pot resultar interessant. Des de xicotets i colorits insectes, rèptils o amfibis, a herbes comestibles i usos oblidats de plantes. A les rutes també s’interpreten els rastres d’animals que observem al nostre pas i aprenem curiositats sobre el lloc on ens trobem, les muntanyes que ens rodegen i quin és l’estil de vida dels veïns a cada poble. M’agrada dir que interprete el paisatge i parle tot d’allò que es veu i del que no és visible a primera ullada.

Totes les rutes comencen a les 19:00 h, tenen una duració aproximada 3 hores i són circulars. Si t’interessa inscriure’t contacta’m i compartiré els detalls del punt de trobada i quines són les ofertes gastronòmiques disponibles al municipi on es fa l’activitat.

PREUS:   Adults: 8€   //  Entre 6 i 12 anys: 5€  //   Menors de 6 anys gratis. Inclou IVA i segur d’accidents.

excursiones rutas guiadas rutes trekking marina alta endemicanatura
Descarrega ací el cartell en format .pdf

Breu descripció de les activitats

JULIOL

Dissabte 4 a Jesús Pobre: Margens i camins de Benissadeví

Descobrirem els orígens de Jesús Pobre, un poble que de pobre no té res. Començarem fent una volta pel municipi i descobrirem l’esbarzer més curiós del territori, seguirem fent camí als tres molins des d’on s’observa per complet la silueta del Montgó i la seua peculiar orografia, després coneixerem els diferents cultius que predominen el paisatge local mentre ens dirigim al famós riurau.

5 KM i 90 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 11 a Pego: Ullals, rius i cultius

Pego pràcticament té tots els recursos imaginables: terres de secà i de regadiu, quilòmetres i quilòmetres de muntanyes, rius que desemboquen al mar i altres que naixen a la Marjal.
El Parc Natural és un indret que arrebossa vida per tots els costats i a la ruta descobrirem com gràcies als diversos ullals l’aigua ha donat pas a la vida durant segles. Aprendrem curiositats sobre la vegetació característica dels diferents ecosistemes que allí coexisteixen i tractarem en profunditat temes com la recuperació de les varietats d’arròs autòcton.

6 KM i 60 metres de desnivell positiu acumulat

Dissabte 18 a Xàbia: Allà on el Montgó s’escabussa

El Parc Natural del Montgó amaga moltes sorpreses. Des d’una gran Reserva Marina a microreserves, coves, santes i pirates.  Descobrirem com ha evolucionat la vida a les Planes del Montgó i quina vegetació i fauna habiten entre margallons. Imagina com és de bonica la posta de sol des del Cap de Sant Antoni amb la cançó del Vell Montgó que vaig interpretar fa unes setmanes sonant de fons!

7,5 KM i 290 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 25 a Alcalalí: Segles d’històries en les pedres

Alcalalí em té el cor robat des de fa anys. He passejat per cada camí del terme i escoltat les històries que les pedres conten. Descobrirem elements d’arquitectura de pedra en sec com pous, marges que recorren barranquets, nòries, pedres cantoneres als carrers i una torre d’època medieval situada en mig de la Vall de Pop amb unes vistes panoràmiques insuperables, des d’allà dalt la posta de sol deixa sense paraules! Pis a pis descobrirem històries de presoners que ratllaven parets i els canvis que ha viscut el poble els últims segles fins a arribar a l’actualitat.

7 KM i 124 metres de desnivell positiu acumulat.

AGOST

Dissabte 1 a Sagra: Les fonts sagrades

A Sagra farem la ruta de l’aigua, ja que és un element vertebrador a la subcomarca de La Rectoria. Descobrirem lleis no escrites que regulen l’ordre de reg i visitarem fonts que aporten vida a les muntanyes gràcies al màgic racó del Mortits, on hi ha un barranc on trobarem la planta que ha donat lloc al nom de la Font dels Mortits. Seguirem per una bonica senda fins a la Font de Dalt i acabarem de nou al poble on recorrerem els carrers plens d’històries.

6 KM i 150 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 8 a la Vall de Laguar: Sendes de ferradura i aigua pura

Camins tradicionals, vegetació mediterrània exuberant, fonts i llavadors amb aigua fresca… Ai Laguar! Té tantes coses que m’encanten que sols puc dir-te que te’n vingues per a descobrir-la! La setmana passada vaig fer una entrada on interpretava la cançó del Ball de jaguar del grup Lilit i Dionís gravada i inspirada en la preciosa vall. A la ruta descobrirem dos dels pobles que formen aquest paradís d’interior amb vistes al mar i una muntanya que posa els pèls de punta en conéixer les versions de la història que allí s’ha viscut.

5,5 KM i 231 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 15 a La Xara: Benimàquia, l’enoturisme original

I si et dic que fa més de dos mil anys ja hi havia persones fent vi als peus del Montgó? I si et dic que a dia d’avui encara es fa?! Aprendrem com era i és possible aquest procés on de forma artesanal el raïm acaba en una copa. I qui sap si hi haurà alguna sorpresa!

8 KM i 225 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 22 a Gata de Gorgos: Una font que no mata

El paratge natural de la Font de la Mata es troba a una zona de plena tranquil·litat amb molts racons per a descobrir. La mata o llentiscle que li dóna nom al racó és impressionant. Descobrirem un exemplar tan sorprenent com la serra que l’envolta i com viuen els veïns al voltant d’un riu que els dóna nom al poble. I si tenim fortuna, tal volta ens trobem algun veí o veïna que ens done el gust d’escoltar com de bonic i peculiar és el parlar d’aquest poble.

7 KM i 185 metres de desnivell positiu acumulat.

El primer dia de treball als peus del Montgó!

Espere que t’agrade la programació estival d’activitats senderistes interpretades per la comarca!!

Seguirem els consells pautats per sanitat per a garantir que tot continue evolucionant favorablement i no tindre que tornar a quedar-nos tancats a casa. A cada participant se li envien les mesures de seguretat establides al sector dies abans de cada activitat.

Si alguna de les rutes al capvespre per la Marina Alta t’ha semblat interessant però no et ve bé assistir, posa’t en contacte per a comprovar la disponibilitat i poder quadrar altre dia. També pots consultar l’oferta d’excursions personalitzades

Per a més detalls, dubtes, propostes, suggerències… info@endemicanatura.com
o envia’m un whatsapp!

 

 

Translate »

“Quan anem al camp hem de procurar no deixar cap rastre, més enllà de les nostres pròpies petjades”.

visites guiades xabia montgó denia marina alta endemicanatura diània
Obrir el xat
Tens algún dubte?