Fruits del bosc mediterrani: gavarrons

gavarrons tapaculs endemicanatura escaramujos

VITAMINA C contra els virus

Aquesta setmana passada ha fet dies de fred i pluja i amb l’objectiu de tindre el cos ben carregat de vitamines vaig aprofitar per a preparar infusions naturals. Plaers per als quals abans gaire teníem temps, ara són un passatemps del més entretingut. Al llarg de l’hivern he recol·lectat plantes i fruits que finalment he trobat el moment d’aprofitar.

Hui vull parlar d’una planta que m’ha sorprés per les infinites qualitats que he descobert els últims anys. Si la coneixes per altre nom o has vist altres usos i receptes, m’encantaria que ho compartires als comentaris.

gavarrons escaramujos tapaculs rosacanina endemicanatura

Gavarrera, gavarnera, tapaculs, grataculs, grapaculs, roser salvatge, rosal silvestre, escaramujo… Molts noms per referir-nos a un únic “mannà”: la Rosa canina. Es tracta d’un fruit del bosc digne de rècord Guinness, ja que de fet és un dels aliments més rics del món en vitamina C, amb un color roig lluent que permet identificar-lo des de la distància. D’aquesta qualitat també se’n beneficia la fauna: les aus i xicotets mamífers com les ginetes, les raboses, les fagines i altres animals que als boscos troben una rica despensa els mesos de menys abundància. És família dels esbarzers, però les móres a diferència dels gavarrons, sols estan disponibles un breu període de temps si es comparen amb els protagonistes d’avui, que es troben al llarg de la tardor i l’hivern.

Usos

Té un fum de propietats, a banda de la reconeguda vitamina C, també aporta A, D, E i té poders antioxidants. És molt bon remei per a l’aparell digestiu i respiratori, sobretot és ideal per a prevenir els refredats.

Té un sabor dolç però àcid, sembla una llepolia; però no hem d’abusar de menjar-ne, perquè és astringent… De fet, el nom tapaculs es deu al fet de ser una bona solució antidiarreica. És curiós perquè els pètals de les flors, en canvi, tenen efecte laxant en infusió.

Els rosers silvestres floreixen normalment de maig fins a finals de juliol, depén de la zona, però sempre a finals de l’estiu i principis de tardor produeixen els apreciats fruits. Els primers brots més tendres es poden menjar en amanides, i els pètals de les seues flors, de color blanc o rosa, poden decorar postres o per fer melmelades. Si es fa la melmelada del fruit i no dels pètals, obtindrem un resultat més àcid però també deliciós.

Com aprofitar els gavarrons?

Primer cal recol·lectar-los, i per això et recomane guants. Creu-me que el nom científic de canina ve directament relacionat amb les espines que té corbades cap avall i que recorden a les dents dels gossos. Aquestes espines punxen molt i si t’enganxen costa més d’un arrap soltar-les. Així que després de posar-nos els guants i tindre una bossa de tela a mà, caldrà anar d’un en un agafant-los.

Hem de tindre en compte que a l’interior del fruit es troben les llavors recobertes d’uns pelets finíssims i urticants que recorden a les punxes d’alguns cactus. No es recomanen ingerir directament.

Podem preparar melmelada, primer cal tallar la part superior i la inferior, bullir-los amb aigua i sucre i un xorret de suc de llima per activar la pectina i obtenir la textura espessa. Després cal passar-los per un passa-purés i emmagatzemar-se en pots de vidre. A l’enllaç pots veure un vídeo de com preparar la melmelada de gavarrons realitzat per les companyes del Departament de Cultura i Comunicació del Jardí Botànic UV.

Una altra forma de consum és la infusió. Per això cal buidar els gavarrons. Necessitarem els guants, un ganivet i dos safes i ens armarem de paciència.

Després de rentar-los cal llevar la part superior més dura i es fa un tall per obrir i deixar caure les llavors a una de les safes. Amb l’ajuda del dit (amb guants sempre) rascarem l’interior per desprendre la major quantitat de pinyols peluts i separem la pell roja exterior a l’altra safa. Quan acabem amb el procés podem guardar les llavors a un pot de vidre i utilitzar-les més avant per fer planter.
Passarem uns segons els fruits pelats per aigua a pressió i amb l’ajuda de paper els deixem assecar mentre anem separant-los.
Una vegada secs els guardem en un pot de vidre i cada vegada que desitgem una infusió podem afegir tres o quatre trossos a l’aigua ben calenta. Esperarem fins que es torne de color taronja-roig i si volem podem colar-ho abans d’ingerir.

gavarrons tapaculs endemicanatura escaramujosgavarrons tapaculs endemicanatura escaramujosLa Rosa canina té una parenta, la Rosa eglanteria, autòctona de les serralades andines. A l’interior del seu fruit també anomenat gavarró –escaramujo- es troben les llavors de les quals s’extreu l’oli de rosa mosqueta, mundialment conegut.

Pense que sent família les dos compartiran algun percentatge les propietats beneficioses per a la cosmètica, així que he posat a macerar en oli d’oliva un grapat de gavarrons. Ja informaré del resultat!

Sabies què…?

Durant la II Guerra Mundial, els gavarrons van esdevenir un aliment clau a diferents països: mentre que a Alemanya, Hitler va ordenar als soldats alimentar als veïns dels pobles amb aquest fruit, a Anglaterra i davant la impossibilitat d’importar cítrics pel bloqueig naval, va haver-hi professors que durant les classes animaven als alumnes a replegar gavarrons per preparar xarops rics en vitamina C i així poder prevenir grips i constipats.

Altres plantes silvestres que tinc per casa per preparar infusions són: sempreviva o perpètua, timonet, rabet de gat, calamenta i té de roca. T’agradaria saber les propietats de cada una d’elles? Deixa un comentari i prepare una publicació sobre les infusions d’anar per casa.

infusions endemicanaturainfusions endemicanatura

 

Salut i paciència!

 

DEL BANCAL AL PLAT II

rosella endemicanatura

Floreix on t’han plantat

Primera setmana completa de confinament. Seguim descobrint més plantes silvestres que trobem pels bancals, voreres dels camins, marges i clavills de les parets.

Amb les publicacions Del bancal al plat vull transmetre l’estima cap a les herbes que tots coneixen i han vist alguna vegada però no saben com utilitzar-les. És interessant aprendre a diferenciar algunes plantes que apareixen any rere any al mateix lloc i convé conéixer-les per diferents motius. El principal per a mi és la recuperació d’un saber tradicional que s’ha vist abocat a l’oblit els ultims anys. La nostra societat s’hi ha malacostumat a poder elegir productes de tot el món i en qualsevol temporada, però com bé sabíem eixe ritme de vida no li aporta res bo al nostre planeta. La crisi del Covid19 està demostrant què és el que té i no té futur: la producció de proximitat, ecològica, sostenible, de temporada, açò és el que té futur i perquè és el lògic, el sensat, el que s’ha fet i ha funcionat tota la vida!!

Aquesta setmana passada vaig anar als establiments del poble per comprar. SORPRESA a l’anar a un dels supermercats on no quedava pràcticament res de verdura ni fruita. A les tendes locals, en canvi, hi havia quasi de tot i es respirava un bon ambient dins de la novetat de la situació.

endemicanatura supermercat buit març 2020

Hem de recuperar més que mai la relació amb el nostre entorn. Si eres afortunat/da i tens accés a verdures silvestres gratuïtes aprofita-les ara que estem en temporada. La pluja d’aquesta setmana és necessària i beneficiosa per als nostres camps i muntanyes: amb quatre gotes tot es torna més verd, més tendre, més viu i també més net!

 

Què trobem a març pel bancal?

Algunes de les espècies que també trobem ara pel bancal són: rosella, herba blanca, borratja, melic de Venus… Anem a descobrir quines parts podem aprofitar i com:

herbablanca endemicanatura

HERBA BLANCA (Andryala integrifolia) – Cerraja lanuda

Entre els noms populars destaquen també: pa de conillet o llonguera. Les fulles de la roseta basal són més blancoses/grises i molt suaus. Aquesta característica la converteix en una herba molt coneguda per ser fàcil d’identificar.

Fulles: utilitzarem les més tendres per a bullir i mesclar amb altres verdures silvestres com roselles, dent de lleó, plantatge, espinacs, cama-roja… Amb la mescla podem farcir bollets, tartaletes o coques. Si fem una bona quantitat es pot congelar una vegada les hem bullides i utilitzar quan no és temporada.

roselles endemicanatura

ROSELLA (Papaver rhoeas) – Amapola

Fulles: les roselles abans de treure flor són una verdura molt apreciada al món rural. Es pot utilitzar de moltes maneres: fent un rebolicat,  una truita, una sopa, un arròs caldós o el més típic és ofegar-les a foc lent amb un bon oli i allets.

Flors: Els pètals els podem utilitzar per donar color a les amanides i decorar qualsevol plat.

Llavors: Al caure els pètals la càpsula amb les llavors comença a assecar-se i la “tapa” superior s’obri de forma que amb l’aire o el moviment van caiguen les diminutes llavors. Són una font molt rica de calci i ens aporten a qualsevol plat un toc cruixent. Li queden bé a tot! Les podem utilitzar per a rebosteria, per afegir al iogurt, a una llesca o a les amanides. Per recol·lectar-les t’aconselle agafar un pot de vidre i anar introduint les càpsules; amb el mateix moviment al caminar les llavors van sortint i s’ompli el pot i si l’emmagatzemem a un lloc sec ens duraran una bona temporada.

 

melic de Venus endemicanatura

MELIC (Umblicus rupestris) – Ombligo de Venus

Creix quasi sempre als marges o clavills, de fet el nom científic rupestris significa literalment “que viu a la pedra”. És ric en vitamina E i minerals, es pot consumir cru o el podem preparar en salmorra. Entre els noms comuns també es coneix com a orella de frare o orella de monjo.

Fulles: agafarem dos o tres fulles per planta, d’una mida mitjana per menjar directament en amanides o per afegir al bullit. Es conserven bé fins a tres dies dins la nevera submergides amb aigua i si les volem aprofitar més temps convé preparar salmorra.

Un altre ús tradicional és per curar la pell quan tenim algun granet, llaga o berruga, llevant el tel del revers i aplicant-se la fulla directament a la pell on s’apega i esperarem que caiga.

borago endemicanaturaborraja endemicanatura

BORRATJA (Borago officinialis) – Borraja

Hi ha zones on l’anomenen borraina, però el nom més estés és el de borratja. Aprofitarem les fulles i flors per al nostre consum. Són riques en vitamines A i C i una font natural de magnesi, ferro (més que els espinacs!) i mucílags. El nom científic Borago ve acompanyat d’offinialis per la gran quantitat de virtuts que aporta al cos. L’alta concentració de mucílags fan de la borratja una excel·lent verdura laxant i diürètica. A més també és bona depurativa, expectorant i les flors són sudorífiques si preparem un infús amb poca quantitat.

Fulles: perfecta verdura per utilitzar de diverses maneres però no en cru, ja que els pèls poden ser urticants. Com cal preparar les fulles de borratja? Les podem bullir i triturar junt amb malves o ortigues per preparar una crema o puré. També podem sofregir-les amb allet per mesclar i farcir plats de carn, peix, pastissets… I la forma més ràpida i sorprenent és utilitzar-les una vegada rentades per fregir en tempura sense ou (aigua i farina de blat o de llegums); quan l’oli està ben calent s’introduiexen les fulles arrebossades i amb l’ajuda d’unes pinses li peguem la volta per aconseguir que es dore pels dos costats. Pot servir-se com aperitiu salat o com a postres si s’acompanya de melmelada o mel.

Flors: també poden servir-se arrebossades en tempura i no cal ni llevar la tija. Les flors de color blau intens tenen forma d’estrela i decoren qualsevol amanida, sopa o postres. Encara que no fan molt de sabor si que aporten un efecte visual ben especial i curiós als nostres plats. Fa unes poques setmanes vaig aprofitar un bancal abandonat que estava ple de borratges per recol·lectar algunes flors i en arribar a casa vaig fer l’experiment de submmergir-les a l’aigua i congelar-ho. Funciona! Ja tenim flors de borratja per decorar tot l’any!

ortiga endemicanatura

ORTIGA (Urtica dioica) Altres varietats (Urtica membranacea i Urtica urens) són també mengívoles.

Té molts noms populars: picapatos o picamatos són els més habituals a banda d’ortiga. Efectivament, com el seu revela, és una planta urticant i els seus pèls en contacte amb la nostra pell són irritants. Segur que tu també t’has trobat amb ella alguna volta i la recordes perfectament… El preu de tindre una excel·lent defensa és que provoca rebuig i per aquest motiu és una de les més característiques “males herbes” dels nostres bancals, però el que molts no saben és que és una planta comestible molt bona i en aplicar calor les seues propietats irritants desapareixen per complet. Utilitzarem guants per recollir-les, a mi això de “si no respires no piquen” no m’ha funcionat mai, la veritat! Això si, un parell d’hores després de tallar-les ja no piquen.

Fulles: es llaven i posen a bullir. Les separem de l’aigua i existeixen infinites opcions per a cuinar -són semblants als espinacs- des de crema o puré a guisos, sopes, pizza, truita, mesclades amb altres herbes per fer bollets… L’aigua on s’han bullit té moltíssims beneficis, algus mals per a les que està recomanada són la falta de calci i ferro, la diabetis, el reumatisme o les fastigoses pedres de ronyó. Si en trobem en quantitat podem aprofitar-les tot l’any, ja que després de rentar-les i assecar-les les podem guardar per consumir en infusió detox, per eliminar toxines i depurar la sang.

Vull també compartir un parell de curiositats i beneficis alternatius a la gastronomia sobre les ortigues:

  • L’agricultura ecològica és la tradicional, la que utilitza tècniques de cultiu sostenibles sense l’ús de productes que alteren la terra i l’aigua dels nostres ecosistemes. Amb les fulles de l’ortiga podem preparar un plaguicida natural si les deixem fermentar en una marraixa d’aigua i després es polvoritzen sobre l’hortalissa, funciona genial com repel·lent de visitants no desitjats.
  • Hi ha persones (valentes) que per activar la circulació sanguínia agafen la planta completa, deixant l’arrel, i es colpegen la pell. Si t’animes, conta’m que tal l’experiència!

 

Esta segona entrada temàtica li la dedique a la primavera, la meua estació preferida 🙂 Fa poc vaig llegir un refrany que diu “Floreix on t’han plantat” i no pot agradar-me més!! És moment de quedar-se on ens han plantat i donar el millor que podem oferir.

T’agradaria que diumenge que ve seguira amb Del bancal al plat, o tractem altres temes com per exemple parlar d’endemismes del territori diànic? 

DEL BANCAL AL PLAT

Estem en quarantena

La situació ha evolucionat molt de pressa i les conseqüències són visibles a tots els nivells. El Coronavirus ha afectat directament i indirectament a tots els sectors de la societat.

Una pandèmia que ens ha obligat a parar el món. Hem frenat en sec, i ara tenim temps a reflexionar i afrontar el dia a dia sent la millor versió d’un mateix. Vull que d’aquest procés la societat obtinga més beneficis que pèrdues i que el canvi que genere siga transcendental.

Sempre he sigut conscient de la sort que tinc per tindre la caseta amb bancal, però des de fa uns dies que ho valore més que mai.

Donant una volta pel bancal trobem moltes herbes que a primera vista poden semblar similars però que tenen un sabor ben diferent. Algunes les podem menjar directament després de rentar-les, altres convé cuinar-les amb diferents tècniques per gaudir de tants plats com imaginació tenim; però altres poden ser tòxiques i cal tindre ben clar quines són quines.

Hui mentre agafava faves tendres he aprofitat per a recol·lectar diferents plantes mengívoles que vaig aprendre a identificar amb l’Herbari Mengívol d’Antoni Orengo.
Hi ha qui diu que són males herbes, però el que no saben és que es tracta de menjar de qualitat, ple de vitamines i nutrients i a més és gratuït! No cal fer res, sols deixar-les créixer sense utilitzar pesticides ni productes fitosanitaris, són plantes autòctones i no necessiten la nostra ajuda per a reproduir-se.

Aquesta entrada és la primera de la sèrie que titularem Del bancal al plat.

Què hi ha ara al bancal?

He seleccionat algunes plantes mengívoles i flors que són prou fàcils de trobar i d’identificar.

MALVA Malva sylvestris 

Té molts usos, tants que es diu que la terra que cria malva ni es ven ni es barata. És rica en vitamines A, B, C i E.

Fulles: seleccionem i escollim les més sanes i boniques, també podem utilitzar els brots i fulles tendres. Podem bullir-les i fer per exemple una crema o saltejat.

Flors: podem menjar-les en amanida, i ofereixen un toc de color a banda del gust agradable. Li va bé a qualsevol plat. Les flors si les deixem assecar també es poden guardar per fer infusions que ajuden amb els problemes respiratoris.

Fruit: el sabor recorda a les favetes i es pot menjar directament o es pot afegir a la salmorra del raïmet de pastor (Sedum sediforme).

Té més usos medicinals però aquest tema el reservem de moment 😉

ENCISAMET Lactuca serriola

També rep el nom de lletuga silvestre o lletuga borda. Té vitamina C i calci, no convé abusar ni menjar grans quantitats.

Fulles: les seleccionem quan encara presenta roseta basal, és a dir, quan encara no ha tret la tija i no està espigada. Les fulles són aserrades i pel revers mostra una filera de punxetes que no notarem al menjar-les crues en amanida. També es pot mesclar amb altres (llicsó, rosella, llengua de bou…) per fer el farcit de coquetes o pastissets.

LLICSÓ DE PARDALET  Sonchus tenerrimus

El nom pot variar segons el territori, els més estesos per ací són: llicsó de paret, de perdiu, llicsó tendre, llicsó estret, llicsó menut… Ajuda a reduir l’acidesa estomacal.

Fulles: escollim les més tendres. Té un sabor peculiar, per menjar cru en amanida es recomana adreçar amb oli i sal i si volem un poc de pebre negre, llima o vinagre.

Flors: li queden bé a qualsevol plat: peix, carn, arrossos, amanides, i perquè no, postres.

endemicanatura lobularia maritimaCAPS BLANCS Lobularia maritima

Aquesta floreta té moltíssims noms comuns: escopinyà de monja, pixallits, pixagossos, sempreenflor, xuplamel… És diürètica, bona per evitar la retenció de líquids.

Flors: utilitzarem la part superior per decorar qualsevol plat i donar-li un sutil aroma a mel.

El nom científic deixa veure que aquesta planta sols creix als indrets on arriba la humitat marítima, si anem cap a l’interior deixarem d’observar-la.

 

allium endemicanaturaALL SILVESTRE Allium roseum  

També conegut per altres noms com: all bord, all de bruixa o all de moro. No confondre amb l’all porro (Allium ampeloprasum) que fa la flor molt més gran. Vitamines B, C, fòsfor i calci entre altres.

Flors: a banda de decorar els plats aporten un sabor intens i refrescant molt agradable.

Arrels: el bulb es pot menjar cru o acompanyar en qualsevol plat i guarnició.

 

Si t’interessa el món de gastronomia amb plantes silvestres, t’anime a donar-li una ullada a la web www.gastronomiasaltvatge.com  on trobem moltes idees i curiositats sobre les plantes que podem trobar al nostre voltant.

També et convide a participar en el concurs de receptes amb plantes silvestres que promou el Col·lectiu Eixarcolant (s’ha ampliat el termini fins al 31 de maig). Ofereixen molt de contingut relacionat i organitzen unes jornades que són un somni per als que ens interessa la recuperació del saber tradicional i són una font d’inspiració per a innovar a la cuina. Enguany m’he fet amb el seu calendari del bon consumidor, és una passada!

Sabies que…? 

Es diu que les faves enguany que és any bixest, creixen al revés. La resta d’anys ho fan sempre de la mateixa manera.

faves endemicanatura

 

…Si tu també ho has sentit pots estar tranquil/a, no eres l’únic/a que ha viscut enganyat. És veritat que les faves (Vicia faba) segons l’any creixen mirant a un costat, però pel que he estat llegint, no depén de si és un any bixest. D’un any a l’altre oblidem cap a quin costat miren i ahí sorgeix el dubte, però és poc lògic ja que els anys i calendaris són cosa nostra; la natura es governa amb temps propis. Les llavors tendres de la favera tenen alts continguts en proteïnes, fibra, vitamina B1, B2 i calci.

 

 

A la pròxima entrada parlaré de la rosella, l’ortiga, la llengua de bou, i altres bones herbes que creixen lliures pel bancal al costat dels fruiters i l’hortalissa.

Aprofite aquests dies per aprendre, organitzar, observar, valorar i agrair!!

 

Ja queda menys per tornar a gaudir de caminar lliures pels nostre territori i valorar més que mai les simplicitats que ens aporten tanta felicitat!!

 

 

 

Translate »
Abrir chat
Powered by