Rutes al capvespre · Estiu 2020

Amb l’arribada del solstici d’estiu i l’establiment de la que sembla la “nova normalitat” ha arribat el moment d’anunciar les rutes al capvespre per a aquesta temporada!

Quan estava confinada a casa, tenia taaaantes ganes de taantes coses que vaig escriure el que em va sortir del cor. Aquelles il·lusions de tornar a rodar i mostrar el territori que m’enamora cada dia més han estat creixent fase a fase fins aquest moment.

covid 19 endemicanatura
El 30 d’abril de 2020, en ple confinament, vaig compartir a Facebook i Instagram “Quan tot passe”.

Tot seguit et conte detalls de les activitats de senderisme interpretatiu programades per als mesos de juliol i agost. Són rutes per la comarca de la Marina Alta ben peculiars on es fa èmfasi en curiositats poc conegudes dels llocs visitats gràcies a les diferents parades interpretatives.

A cada activitat s’interpreta tot allò que pot resultar interessant. Des de xicotets i colorits insectes, rèptils o amfibis, a herbes comestibles i usos oblidats de plantes. A les rutes també s’interpreten els rastres d’animals que observem al nostre pas i aprenem curiositats sobre el lloc on ens trobem, les muntanyes que ens rodegen i quin és l’estil de vida dels veïns a cada poble. M’agrada dir que interprete el paisatge i parle tot d’allò que es veu i del que no és visible a primera ullada.

Totes les rutes comencen a les 19:00 h, tenen una duració aproximada 3 hores i són circulars. Si t’interessa inscriure’t contacta’m i compartiré els detalls del punt de trobada i quines són les ofertes gastronòmiques disponibles al municipi on es fa l’activitat.

PREUS:   Adults: 8€   //  Entre 6 i 12 anys: 5€  //   Menors de 6 anys gratis. Inclou IVA i segur d’accidents.

excursiones rutas guiadas rutes trekking marina alta endemicanatura
Descarrega ací el cartell en format .pdf

Breu descripció de les activitats

JULIOL

Dissabte 4 a Jesús Pobre: Margens i camins de Benissadeví

Descobrirem els orígens de Jesús Pobre, un poble que de pobre no té res. Començarem fent una volta pel municipi i descobrirem l’esbarzer més curiós del territori, seguirem fent camí als tres molins des d’on s’observa per complet la silueta del Montgó i la seua peculiar orografia, després coneixerem els diferents cultius que predominen el paisatge local mentre ens dirigim al famós riurau.

5 KM i 90 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 11 a Pego: Ullals, rius i cultius

Pego pràcticament té tots els recursos imaginables: terres de secà i de regadiu, quilòmetres i quilòmetres de muntanyes, rius que desemboquen al mar i altres que naixen a la Marjal.
El Parc Natural és un indret que arrebossa vida per tots els costats i a la ruta descobrirem com gràcies als diversos ullals l’aigua ha donat pas a la vida durant segles. Aprendrem curiositats sobre la vegetació característica dels diferents ecosistemes que allí coexisteixen i tractarem en profunditat temes com la recuperació de les varietats d’arròs autòcton.

6 KM i 60 metres de desnivell positiu acumulat

Dissabte 18 a Xàbia: Allà on el Montgó s’escabussa

El Parc Natural del Montgó amaga moltes sorpreses. Des d’una gran Reserva Marina a microreserves, coves, santes i pirates.  Descobrirem com ha evolucionat la vida a les Planes del Montgó i quina vegetació i fauna habiten entre margallons. Imagina com és de bonica la posta de sol des del Cap de Sant Antoni amb la cançó del Vell Montgó que vaig interpretar fa unes setmanes sonant de fons!

7,5 KM i 290 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 25 a Alcalalí: Segles d’històries en les pedres

Alcalalí em té el cor robat des de fa anys. He passejat per cada camí del terme i escoltat les històries que les pedres conten. Descobrirem elements d’arquitectura de pedra en sec com pous, marges que recorren barranquets, nòries, pedres cantoneres als carrers i una torre d’època medieval situada en mig de la Vall de Pop amb unes vistes panoràmiques insuperables, des d’allà dalt la posta de sol deixa sense paraules! Pis a pis descobrirem històries de presoners que ratllaven parets i els canvis que ha viscut el poble els últims segles fins a arribar a l’actualitat.

7 KM i 124 metres de desnivell positiu acumulat.

AGOST

Dissabte 1 a Sagra: Les fonts sagrades

A Sagra farem la ruta de l’aigua, ja que és un element vertebrador a la subcomarca de La Rectoria. Descobrirem lleis no escrites que regulen l’ordre de reg i visitarem fonts que aporten vida a les muntanyes gràcies al màgic racó del Mortits, on hi ha un barranc on trobarem la planta que ha donat lloc al nom de la Font dels Mortits. Seguirem per una bonica senda fins a la Font de Dalt i acabarem de nou al poble on recorrerem els carrers plens d’històries.

6 KM i 150 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 8 a la Vall de Laguar: Sendes de ferradura i aigua pura

Camins tradicionals, vegetació mediterrània exuberant, fonts i llavadors amb aigua fresca… Ai Laguar! Té tantes coses que m’encanten que sols puc dir-te que te’n vingues per a descobrir-la! La setmana passada vaig fer una entrada on interpretava la cançó del Ball de jaguar del grup Lilit i Dionís gravada i inspirada en la preciosa vall. A la ruta descobrirem dos dels pobles que formen aquest paradís d’interior amb vistes al mar i una muntanya que posa els pèls de punta en conéixer les versions de la història que allí s’ha viscut.

5,5 KM i 231 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 15 a La Xara: Benimàquia, l’enoturisme original

I si et dic que fa més de dos mil anys ja hi havia persones fent vi als peus del Montgó? I si et dic que a dia d’avui encara es fa?! Aprendrem com era i és possible aquest procés on de forma artesanal el raïm acaba en una copa. I qui sap si hi haurà alguna sorpresa!

8 KM i 225 metres de desnivell positiu acumulat.

Dissabte 22 a Gata de Gorgos: Una font que no mata

El paratge natural de la Font de la Mata es troba a una zona de plena tranquil·litat amb molts racons per a descobrir. La mata o llentiscle que li dóna nom al racó és impressionant. Descobrirem un exemplar tan sorprenent com la serra que l’envolta i com viuen els veïns al voltant d’un riu que els dóna nom al poble. I si tenim fortuna, tal volta ens trobem algun veí o veïna que ens done el gust d’escoltar com de bonic i peculiar és el parlar d’aquest poble.

7 KM i 185 metres de desnivell positiu acumulat.

El primer dia de treball als peus del Montgó!

Espere que t’agrade la programació estival d’activitats senderistes interpretades per la comarca!!

Seguirem els consells pautats per sanitat per a garantir que tot continue evolucionant favorablement i no tindre que tornar a quedar-nos tancats a casa. A cada participant se li envien les mesures de seguretat establides al sector dies abans de cada activitat.

Si alguna de les rutes al capvespre per la Marina Alta t’ha semblat interessant però no et ve bé assistir, posa’t en contacte per a comprovar la disponibilitat i poder quadrar altre dia. També pots consultar l’oferta d’excursions personalitzades

Per a més detalls, dubtes, propostes, suggerències… info@endemicanatura.com
o envia’m un whatsapp!

 

 

Interpretant ·EL BALL DEL JAGUAR· de Lilit i Dionís.

La música és la millor manera de posar-li ritme a la vida. 

No imagine una vida sense música, ni cançons sense vida.

Hi ha un grup que em té el cor robat. No sols a mi, també a tot el grup d’amics i molta més gent des de fa anys. Els seguim per tot el territori i ens plantem a primera fila als concerts, cada vegada amb més ganes. Enguany esperem tornar a tindre l’oportunitat de gaudir en directe de l’art dels wareros! 

Qui és Lilit i Dionís? O més bé, qui són?

El grup Lilit i Dionís, està format per amics apassionats que a cada actuació es deixen l’ànima gaudint. Són capaços de posar ritme al sentiment de la nostra terra i transmetre’l a cada tema bé siga de manera reivindicativa, crítica, còmica o poètica. Juguen amb els ritmes i creen cançons divertides dignes d’analitzar.

El grup va nàixer l’any 1992 i actualment el formen Clàudia i Joan Ortolà (piano i veu), JuanFran (baix), Pau Perelló (bateria), Marc (trombó), Blai (guitarra) Pau Puchol (tuba), Lionel Rocheaux (guitarra) i Pau Estruch (trompeta). El videoclip del Ball del Jaguar, està dedicat a Jose Julio Sendra, jove guitarrista del grup que va perdre la vida però que està sempre present i a qui rendeixen homenatges cada any celebrant Sant Juli.

El seu local d’assaig, punt neuràlgic d’operacions i creacions ha estat a cavall entre Mostalla a Pego, d’on són part dels integrants del grup i a la Vall de Laguar.

“La vall, eixa caixa de ressonància del meu cor… la vall, s’obri a la mar com el meu pit, amb el seu crit mediterrani.
No hi ha doctrina que arrele a Laguar, som tres genets a lloms del Cavall Verd, sempre cavalcant cap al sol que naix, la llibertat ací ha arrelat!
I no diré cap mentida i és que al País Valencià, no hi ha perla més bonica que fer arrel a la vall.”

Fragment del tema La Vall, del disc Sense permís de la N.A.S.A. 2012. 

D’entre totes les cançons que tenen, és complicat escollir-ne sols una, per això a banda d’aquest pessiguet de La Vall, al final del blog he deixat més enllaços a cançons precioses que et recomene gratament escoltar!

La cançó protagonista d’aquesta entrada, es titula El ball del jaguar i és de l’últim disc El temps dels pobles (2016). En ella es fa referència a diferents animals i indrets de la zona que hui anem a descobrir detingudament.

Videoclip oficial a YouTube:

A continuació, la lletra seguida de la interpretació ambiental

Muntanya poderosa canta´m la cançó,
que vinga la gineta, el jabalí i el tord.
Que vinga la rabosa que arriben els corbs,
que cante el rossinyol fins que isca el sol.

La mare selva vinga i ho pinte tot de verd,
que vole el guacamai i que cresca el julivert.
Que arribe la tribu amb tots els meus germans,
que toquen les campanes i traguen als sants.

La selva s’apoderarà d’Ibèria.
La selva s’apoderarà d’Ibèria.
Tornarà a pastar el jaguar a la Vall de Laguar.

Els rius són les venes i están ben connectats,
qui enverina aquesta aigua enverinada té la sang
El cor és la muntanya on l’aigua neta naix ,
mantín clara la vida que ha d’arribar a la mar.

El Gorgos i el Girona, afluents de l’Amazonas.
El poble de dalt el Teotihuacan.
Jo vinc de la frontera del tarquim de la marjal,
de la Muntanyeta Verda, del Xillibre i del Xical

Convoque a l’esperit ancestre i gran,
que torne la cordura i al poble humanitat.
Alcem les mans obertes mirant a cel,
la sang per dins les venes enamorada va.

Ja s’escolten les ranxeres al Poble de Dalt.
Txitximeques i mexiques del poble valencià,
la germanor arriba com un àguila volant,
i jo l’espere igual que un inca amb el cor a la mà.

······························································································

  • Gineta · geneta / Gineta (Genetta genetta)

Aquest fascinant animal és d’hàbits nocturns i molt complicat d’observar. Fa poc temps al bloc sobre foto trampeig es va tractar detingudament a la gineta (amb vídeo a YouTube i tot!) on també s’explicà el possible origen del nom.

  • Jabalí · Porc Senglar / Jabalí (Sus scrofa)
Porc senglar captat amb la càmera de foto trampeig mentre es refrescava l’estiu passat.

Els porcs salvatges fan vida de maquis. Passen els dies amagats a les zones de matollar, preferentment a l’ombra i de nit es tornen més actius convertint-se en llauradors de bancals. En conseqüència són un problema per als agricultors, que moltes vegades es veuen obligats a tancar les seues parcel·les per a evitar aquestes visites i provoquen al mateix temps altra desafortunada i perillosa conseqüència: els atropellaments per falta d’hàbitat i superpoblació dels porcs senglars.

  • Tord · tord comú / Zorzal común (Turdus philomelos)
Tord. Font: SEO BIRDLIFE.

El tord comú és resident, és a dir, que el trobem tot l’any al territori. Si alguna vegada has vist un pardalet colpejant contra una pedra un caragol per a trencar-li la closca, probablement seria un tord.

  • Rabosa / Zorro (Vulpes vulpes)
Rabosa captada aquest hivern amb la càmera de foto trampeig.

Les raboses són intel·ligents i esquives. No fan fàstics a cap presa, mengen del que hi ha quan abunda (bé siguen conills de camp o gallines d’un veí) i poden menjar sense necessitat de mastegar; la seua estratègia de supervivència: ser ràpides i fugisseres, moure’s de nit i marcar el territori descaradament. Tendeixen a fer les seues necessitats a llocs ben visibles per a cridar l’atenció: dalt d’una pedra, sobre altre excrement, en meitat del camí… a l’enllaç t’explique com diferenciar un excrement de rabosa respecte d’altres animals de la zona.

  • Corbs / Cuervos (Corvus corax) 
Corbs. Font: Nature Picture Library.

No és casualitat que anomenen dos corbs i no sols un. Els corbs són ben curiosos i es pareixen als humans més del que a primera vista pot semblar. Quan es forma una parella, és fins a la mort d’un dels dos. Mostren sentiments i tenen un llenguatge molt desenvolupat per a comunicar-se entre ells. Són considerats les aus més intel·ligents i els agrada divertir-se jugant.

  • Rossinyol / Ruiseñor (Luscinia megarhynchos)
Rossinyol. Font: SEO BIRDLIFE.

Quan s’acosta la primavera fan camí des d’Àfrica a Europa per a reproduir-se i passar a l’estiu. Els rossinyols mascles canten dia i nit amb moltes melodies. De dia combat amb el seu cant contra a altres mascles i de nit canta per atreure a les femelles. En anglés, de fet, s’anomena nightingale, que traduït literalment significa: galant de nit.

  • Guacamai / Guacamayo (Ara macao)
Guacamai roig. Font: Nature Picture Library.

El guacamai és una espècie de lloro tropical que pot arribar a viure més de 80 anys!
Als països llatinoamericans hi ha moltes espècies de guacamai del gènere Ara, moltes d’elles catalogades en perill d’extinció. El més semblant que tenim a la zona les cotorres, que són una espècie introduïda i invasora. 

  • Julivert / Perejil (Petroselinum crispum)
Julivert. Font: Nature Picture Library.

El julivert s’utilitza tradicionalment a la regió mediterrània per a acompanyar tota classe de plats. És originari de l’illa de Cerdanya i fa segles que es cultiva en testos i camps com a planta culinària. Als països llatinoamericans fan ús del coriandre (cilantro).

  • Jaguar / Yaguar (Panthera onca)
Jaguar. Font: Nature Picture Library.

Aquest gran felí, capaç de menjar 9 kg de carn d’una assentà, originari a Sud-amèrica, s’ha adaptat a la vida en diferents hàbitats. Des de les selves tropicals, pantans, boscs caducifolis i fins i tot matollars muntanyencs. Així que no és d’estranyar que per Laguar ens aparega un jaguar… Molts anys enrere (moltíssims) les nostres muntanyes estaven cobertes de lianes i vegetació semblant a la selvàtica. Actualment ens queden alguns reductes d’aquella vegetació primària, com són el lligabosc/mareselva (Lonicera implexa) o l’arítjol/sarsaparrella (Smilax aspera). Qui sap…. de vegades qui busca troba!

INDRETS DE LA CANÇÓ

  • Vall de Laguar
Crestejant pel Cavall Verd 2019.

A la Marina Alta tenim moltes valls però cap com Laguar. L’origen del nom del vall és àrab: Al-Agwar i es tradueix per les coves. 

La preciosa Vall de Laguar es localitza al nord d’Alacant. Està formada per Fontilles, Campell, Fleix i Benimaurell. Cada poble té llavadors, rutes que els uneixen i arrebossen de vida als carrers. La seua història passada continua viva gràcies als veïns i veïnes que segueixen treballant la terra, cultivant cireres a grapats i mantenint les fonts, séquies i racons en perfectes condicions.

Sempre que faig alguna excursió o visita interpretada i es veu el perfil de la muntanya del Cavall Verd, recite un fragment d’una cançó d’una novel·la que emociona a tots, a mi la primera, per moltes vegades que la dic i repetisc.

Aquest estiu programaré excursions al capvespre per diferents indrets del territori i un d’ells serà segur Laguar. La setmana que ve al bloc compartiré la programació estival!!

  • Gorgos

El riu Gorgos, segons el tram, és conegut per altres noms, com per exemple, riu Castells o riu Xaló. Naix per la Serrella (el nostre particular Pirineu) i travessa la comarca serpentejant. Als seus 53 kilòmetres de recorregut trobarem zones on les aigües són subterrànies i en arribar al terme de Gata de Gorgos s’encaixona i segueix amb força cap al Mediterrani, on està la desembocadura ubicada al Muntanyar del Port de Xàbia.

  • Girona

Va ser notícia l’any 2007 quan les pluges torrencials d’octubre provocaren la crescuda i l’acumulació de canyes va causar que caiguera el pont de Beniarbeig. El riu Girona naix a Alcalà de la Jovada i encara que és més curt que el riu Gorgos, també els veïns de la Vall d’Ebo li han canviat el nom a riu d’Ebo. Al llarg dels quasi 40 kilòmetres de longitud, l’aigua ha tingut temps i força per esculpir un barranc tan profund que se’l coneix pel nom de Barranc de l’Infern.

La vall és coneguda també per tot arreu com a la Catedral del senderisme. Vages on vages, a qualsevol època de l’any trobarem visitants gaudint pels senders, pistes i caminals rodejats d’exuberant vegetació i una agradable temperatura.
El Barranc de l’Infern pot ser molt dur si es realitza l’excursió sense preparació ni temperatures adequades. De cara als mesos d’estiu és criminal el sol i els quasi 7.000 escalons de pedra (que es diu prompte…) són elements a tenir en compte abans d’aventurar-se a recórrer els 14 kilòmetres del PR-CV 147. 

  • Poble de dalt 

Benimaurell és l’últim poble de la Vall. Des d’allí en cotxe sols podem baixar o anar en direcció al collao de Garga i fins a la carretera que uneix Benigembla i Castell de Castells. Però si anem a peu, des del collao de Garga podem enfilar-nos cap al Cavall Verd i tornar al poble del mig, o baixar a Murla. Les impressionants vistes i els sentiments a flor de pell des de dalt del Cavall Verd estan garantits des d’allà dalt.

Al poble de dalt diuen els veïns que sempre han tingut molta empatia amb Mèxic i així queda reflectit al Bar Jalisco. A la cançó el poble de dalt és Teotihuacan, fent referència a la figura de l’activista ambiental Berta Caceres, que va ser assassinada l’any 2016.

  • Marjal, Muntanyeta Verda, Xillibre i Xical

Totes aquestes zones meravelloses es troben al terme de Pego.
La Marjal és compartida amb Oliva i va ser declarada Parc Natural fa 26 anys. Les espècies que fan únic aquest paratge són principalment les aus, peixos, rèptils i amfibis i plantes aquàtiques d’alt valor ecològic, que conviuen a les séquies i rius amb els usos actuals: l’educació ambiental, la caça, el cultiu de l’arròs i la recuperació de varietats originals com l’arròs bombó. Recomane visitar la pàgina dels emprenedors de PegoNatura i donar suport als productors locals i als productes tradicionals de proximitat!

La Muntanyeta Verda és el mirador per excel·lència de la Marjal. Actualment a dalt de tot es localitza el centre d’interpretació de visitants que amb motiu de l’Estat l’Alarma roman tancat al públic.

Visita guiada a la Marjal 2018. Vistes des de la Muntanyeta Verda amb Segària al fons.

Sabies que al Xical hi ha una cova on es van trobar restes del Neolític? Els companys del Centre Excursionista de Pego són uns màquines que mantenen les sendes de tot el terme, que no és poc, en perfectes condicions, així com la senyalítica.Des del Xilibre (o Miserà/Alt del Miserat) podem observar una panoràmica espectacular de la marjal, les valls i la costa. Com a curiositat sols afegiré que el Xilibre té 752 metres d’altura, 1 metre menys que el cim del Montgó!

Senyalització del PRCV58 a Pego, Alacant.

Hi ha un parell de cançons que vull recomanar de Lilit i Dionís perquè m’encisen i tenen la capacitat d’emocionar-me cada vegada que les escolte:  Reforma Agraria Orgànica (R.A.O.) i el preciós Romanç de Neptú i Diània, una història d’amor entre el rei de la mediterrània i la nostra terra que s’endinsa baix la mar.

Agraïments

El Nou Cavall Verd d’Evarist Miralles és un restaurant molt especial. No queden molts llocs tan autèntics com aquest negoci on cada detall és cuidat i on cada plat entremescla tradició i avantguarda. A quants llocs et serveixen pa i sagí o un platet de raïmet de pastor? Gràcies a Evarist per perseguir un futur comú on l’autosuficiència del nostre territori és una realitat i no un somni!

Gaudint gràcies a Evarist, cuiner del Nou Cavall Verd.

I per acabar vull donar les gràcies a Jose Miguel Mut,que m’ha facilitat interessant informació per a aquesta publicació. Ja fa un temps que va ser el meu mestre d’institut; és veí de la Vall i un gran artista capaç d’emocionar amb els versos més sentits a tothom i als membres del grup amb qui fa anys que fa pinya.

L’estiu arriba i les ganes de gaudir de les bones temperatures que trobem a les valls interiors sols fan que augmentar!  T’animes a vindre de ruta a Laguar?

Translate »
Abrir chat