El Jardí de l’Albarda és un paradís

Aquesta setmana he tornat a travessar les portes del paradís després d’una primavera insòlita.

Què és l’Albarda?

És un regal per als sentits. El jardí de l’Albarda és un referent de jardí ecològic on les protagonistes són les espècies característiques del Mediterrani. Es tracta d’un terreny de 50.000m2 on l’art i la natura es fusionen. A l’Albarda trobem més de 700 espècies diferents de plantes que han atret la vida fins a crear un ecosistema propi dins la muntanya de la Sella, ubicada a Pedreguer. El jardí està dividit en zones clarament diferenciades: bosc mediterrani, bosc de ribera, jardí àrab valencià, jardí renaixentista… A cada zona trobarem plantes associades als diferents ecosistemes que hi ha representats al clima mediterrani. 

Durant el temps de confinament el jardí ha estat tancat al públic, però en cap moment ha estat buit. La flora i fauna omplin cada racó.

Vista de la catarata, maig 2020.

Als rierols, fonts i estanys podem localitzar insectes vinculats a l’aigua.

Ja ha començat l’espectacle de les libèl·lules i els cavallets del diable, també coneguts popularment per damisel·les, que volen sobre l’aigua, tractant de no ser menjades per cap pardal o per les granotes que descansen a les fulles del nenúfar blanc. Quan comença a fer més calor es troben diferents gèneres i amb un poc de paciència es pot fotografiar l’àmplia variabilitat de colors i mides dels dragons voladors. En anglés libèl·lula es diu Dragonfly, és un nom ben bonic! 

Estany de la garça, on trobem el nenúfar blanc (Nymphaea alba) granotes i libèl·lules.
Exemplar de libèl·lula roig: Crocothemis erythreaea // Exemplar de libèl·lula blau: Orthetrum julia
Libèl·lula Sympetrum fonscolombii
Cavallet del dimoni o damisel·la (Ischnura elegans) 

El món s’ha parat amb motiu del Covid19 i la gran majoria vam frenar en sec, però no la primavera. La primavera ha seguit fent el seu camí i ja està preparant-se per a donar-li pas a l’estiu. A l’interior del jardí ha estat necessari continuar amb diferents feines: treballs de poda, alimentació dels animals, regar les plantes dels testos i el manteniment general.

Si em dónes a elegir una estació, et diré que la primavera és el meu moment preferit de l’any, perquè és quan més vida hi ha al camp i quan més agradables són les temperatures, quan més insectes visiten flors i quan més animals es reprodueixen. Però si em preguntes quina és la meua estació preferida al jardí, em costaria molt decidir-me; cada temporada al jardí és única: colors, olors i sorolls canvien diàriament.

Dilluns passat, 25 de maig, les portes del paradís es tornaren a obrir al públic.

La televisió es va fer ressò de la notícia i des del programa TERRA VIVA van voler estar presents l’esperat dia. Acompanya’m a veure quines mesures s’han aplicat per afrontar la nova normalitat i descobrir diferents espècies que hi ha en flor a partir del minut 46:15 https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/programes/vist-en-tv/terra-viva/25052020-terra-viva

Em sent afortunada per haver tornat i poder comprovar amb els ulls i amb la resta dels sentits, que el jardí està més viu que mai.

El Jardí de l’Albarda és el resultat d’un somni

El somni d’Enrique Montoliu és una realitat des de fa trenta anys, quan va trobar a Pedreguer una muntanya amb vistes al Montgó. El jardí està gestionat per FUNDEM , la fundació que Enrique va crear l’any 1996 inspirat per la National Trust d’Anglaterra. Els socis de FUNDEM amb l’aportació anual col·laborem amb la compra de terrenys en l’àmbit nacional per a la seua custòdia. Les terres són escollides pel seu valor ambiental i patrimonial; amb la seua protecció i gestió sostenible es garanteix la conservació. A més, els socis tenen l’entrada gratuïta al jardí, que està obert cada dia l’any (excepte per pandèmies com ha estat el cas!) i a l’estiu obri tan de matí com de vesprades.

L’horari és de 10 a 14h de dilluns a diumenge, i a partir del 15 de juny també obri totes les vesprades, de 18h a 21h. L’entrada a l’Albarda té un preu de 6€, si tens pensat anar a visitar el jardí et recomane fer-ho sense pressa, és gran i cada racó paga la pena. Hi ha un itinerari accessible per a visitar el jardí amb cadira de rodes o carret per als més menuts. Les mascotes poden accedir amb corretja.

Què fer a l’Albarda

A l’Albarda pots llegir, pintar, passejar i gaudir observant qualsevol racó ple de vida. És el lloc perfecte per a inspirar-se i agafar idees per a crear racons únics amb plantes d’ací. I també és un lloc on es pot aprendre! A l’enllaç et conte els tallers sobre educació ambiental i les visites guiades que permeten als participants descobrir tots els secrets del jardí i les seues plantes i animals. També es realitzen cursos d’introducció a la jardineria mediterrània i a l’estiu hi ha concerts de guitarra en directe.

Rusc envidrat del jardí situat a l’aula d’educació ambiental.

També es realitzen diversos concerts a l’any, de forma que es pot gaudir del seu encant a cada estació acompanyats per música en directe i un magnífic ambient. Si vols més informació sobre els concerts, consulta la web del jardí i dóna-li m’agrada al Facebook i l’Instagram.

Des de fa un parell d’anys també hi ha la possibilitat de participar en les Jornades de plantes mengívoles. Els assistents tenen l’ocasió de conèixer una a una les espècies silvestres, consells per a identificar-les i aprendre a diferenciar-les segons el tipus de fulla o flor i en acabar se’ls envia un document amb receptes silvestres! Si tens molt d’interès a aprendre sobre aquest tema també pots contactar-me per a organitzar una visita personalitzada.

 

M’agrada tant el jardí….

Que m’he inventat dos jocs per a poder tornar de vesprades quan està tancat al públic! Has sentit parlar de l’Escape Garden? És la versió del joc mundialment conegut Escape Room, però a l’aire lliure i en un marc insuperable com és l’Albarda. Visita l’apartat de la web on explique les dos temàtiques disponibles: Moriscos 1275 o Bandolers 1874.

Si encara no has tingut ocasió de visitar aquest paradís, ara és el moment! 

Et deixe una xicoteta galeria fotogràfica amb algunes imatges que he fet al llarg dels últims anys 🙂

L’Ocaive, sendes i llegendes.

OCAIVE Endemica

Pedres amb història

Al meu poble tenim pedres; moltes pedres. Pedres tan grans que les anomenem cantals, zones de pedreres, lloses, marges de pedra en sec, muntanyes pedregoses, camins empedrats, sendes de ferradura…. No és gaire complicat endevinar el nom del poble: Pedreguer. Un pedreguer o pedregar és un indret ple de pedres.

A Pedreguer no tenim mar, però al Mediterrani el vegem des de qualsevol racó.
Des de la costa, si mirem cap al poble, observarem una gran paret de pedra que s’alça en punta i destaca de la resta de Muntanya Gran: aquest cingle és l’Ocaive.

Quan camine per l’Ocaive em trasllade segles arrere i no puc parar d’imaginar. Perquè encara que no ho he viscut, puc sentir parts de la història quan observe el paisatge.

Després dels dos mesos de confinament humà, tota la màgia de la muntanya acompanya a qui la recorre. Quines són les sendes? Per arribar a l’Ocaive tenim diverses sendes que conformen el sender PR CV-53, homologat i inaugurat l’any 1996. Actualment està en procés de rehabilitació com també el Castell de l’Ocaive, que està sent restaurat des de l’any passat. La pausa forçada d’aquesta primavera ha frenat ambdues actuacions, però es reprendran ben aviat!
D’ací a poc temps tindrem accés al plànol actualitzat, però mentrestant pots descarregar ací el plànol del SENDER PR-53.

La vegetació de l’Ocaive: una joia botànica

Les pluges de març i abril han estat un regal per a la vegetació, que llueix immensa i grandiosa.

No és gaire fàcil trobar tanta vegetació autòctona a un mateix racó. Encara que el Jardí de l’Albarda és l’excepció jejeje. I quina sort que l’Ocaive i l’Albarda estiguen a Pedreguer!!

Quines ganes de tornar a oferir excursions on remarquem el valor del patrimoni de la pedra en sec, la nostra història i la flora! 

Què és allò que fa única aquesta zona?

A continuació trobaràs un llistat i una galeria fotogràfica amb les plantes, arbusts i arbres més característics del nostre clima i que per sort es troben per aquesta zona de Pedreguer.

No debades, l’Ocaive era un dels llocs preferits de Joan Pellicer, tal com afirmava en un dels programes de “Les nostres plantes” que s’emetia per Canal 9 i que els més joves podem gaudir gràcies al mestre etnobotànic Daniel Climent, que els ha recopilat i compartit a la plataforma Youtube.

  • Carrasca · Encina (Quercus ilex spp. rotundifolia)
  • Om · Olmo (Ulmus minor)
  • Coscoll · coscoja (Quercus coccifera)
  • Marfull · Durillo (Viburnum tinus)
  • Arborçer · Madroño (Arbutus unedo)
  • Llidoner · Almez (Celtis australis)
  • Càdec/Ginebre · Enebro (Juniperus oxycedrus)
  • Soflaina/Aladern · Aladierno (Rhamnus alaternus)
  • Espí negre · Espino negro (Rhamnus lycioides)
  • Espí negre de peña · Espino negro (Rhamnus lycioides ssp. borgiae)
  • Espí blanc · Majuelo (Crataegus monogyna)
  • Murta · Mirto (Myrtus communis)
  • Espantallops · Espantalobos (Colutea arborescens)
  • Rusc · Rusco (Ruscus aculeatus)
  • Falaguera · Helecho (Pteridium aquilinum)
  • Falzia pouera · Culantrillo de pozo(Adiantum capillus-veneris)
  • Dauradella · Doradilla (Ceterach officinarum)
  • Polipodi · Polipodio de roca (Polypodium vulgare)
  • Falaguereta · Falguerilla (Cheilanthes acrostica
  • Herba escurçonera · Teucro amarillo (Teucrium flavum ssp. glaucum)
  • Calamenta/Mentera · Té de campo (Calamintha sylvatica)
  • Te de roca · Té de roca (Jasonia glutinosa)
  • Sajolida/Herba d’olives · Ajedrea (Satureja obovata ssp. levantina)
  • Espígol · Alhucema (Lavandula multifida)
  • Hedrera · Hiedra (Hedera helix)
  • Arítjol · Zarzaparrilla (Smilax aspera)
  • Mareselva · Madreselva (Locinera implexa)
  • Margarida fina · Margarita (Leucanthemum gracilicaule)

Orquídies a l’Ocaive

Probablement hi ha més espècies, però de moment aquestes són les que tinc localitzades:

Neotinea conica*, Orchis antropophora, Ophrys scolopax, Ophrys apifera, Ophrys fusca, Ophrys speculum, Anacamptis pyramidalis, Himantoglossum robertianum. 

*Abans coneguda com a Orchis conica, està en perill d’extinció i cada any es vigila i censa la població.

L’origen de la paraula

Amb el pas dels anys tot canvia, i les paraules també. Segons l’autor trobem diferents referències als noms que ha rebut aquesta penya que destaca escarpada amb 300 metres d’altura. Els autors sí que estan d’acord amb l’origen de la paraula: diminutiu de l’àrab d’Uqab, traduït com a lloc elevat, altura. Anem a veure com ha evolucionat el topònim fins a l’actualitat: 

Al-Ochaybi -> Al-Uqayba -> Olocayba -> Olocaybe -> Castell d’Olocaiba -> Castell de l’Ocaive 

Si penses que aquest és l’únic castell de la zona, vas mal encaminat/da. Si seguim uns 5km en direcció a la Llosa de Camatxo, arribem al Castell d’Aixa, un castell en ruïnes on tan sols podrem apreciar restes de la base i parts de muralla del Segle XII. No hi ha massa documentació ni referències d’aquest castell, però sí que hi ha llegendes, com la que diu que Aixa era l’estimada del visir Al-Azraq, o la llegenda de l’esfinx.

Les llegendes tenen part de veritat i part de fantasia, quina part és quina ha de ser valorat i jutjat per un mateix.

Segons conten els savis del poble, a la zona treballaven els millors picapedrers del món. Per aquest motiu, van viatjar des d’Egipci els mestres i arquitectes encarregats de construir les piràmides. Es van quedar bocabadats al veure l’obra d’art creada pels pedreguers: una esfinx gegant penjada d’un penya-segat. Després de moltes hores d’aprenentatge els artistes locals van donar el vistiplau als estrangers, que van tornar a la seua terra per meravellar al món amb una grandiosa rèplica de l’esfinx:

Esfinx egípcia VS Esfinx pedreguera

Serà veritat?

Quan Al-Azraq el blau (1208-1276) va estar per aquestes terres una tempesta el va obligar a fer nit al Castell d’Al-Uqayba. L’endemà, quan va anar a refrescar-se a les basses del castell, es va enamorar d’una preciosa jove anomenada Aixa.

Basses de l’Ocaive a Pedreguer.

El visir va manar construir un castell per a la seua estimada, un exuberant jardí i li va regalar joies precioses.
Era una història d’amor perfecta, però van arribar les tropes de Jaume I i tot va canviar. Si vols saber com continua aquesta història consulta l’enllaç, vine a jugar alguna vesprada a l’ESCAPE GARDEN i tracta de trobar el tresor perdut! Traslladat al Segle XIII amb l’Escape Room d’Al-Azraq i el tresor d’AixaSentiràs l’emoció en escapar de les mans de les tropes cristianes i si eres astut/a i aconsegueixes trobar el tresor, podràs decidir si utilitzar-lo per pagar un vaixell i fugir de les terres que t’han vist néixer, o si prefereixes comprar armes per fer front als que et volen fer fora de casa.

Al-Azraq i el tresor d'Aixa escaperoom albarda endemicanatura

Segons la situació actual de desescalada, la Marina Alta passa a FASE 1 i fa un parell de dies el Jardí de l’Albarda ha comunicat que obrin les portes a partir del dia 25 de maig!

D’ací dos setmanes ja torna a estar disponible l’ESCAPE GARDEN!! 

Vols reservar una data o més informació? Envia’m un correu a info@endemicanatura.com o posa’t en contacte per Whatsapp 🙂

Translate »

“Quan anem al camp hem de procurar no deixar cap rastre, més enllà de les nostres pròpies petjades”.

visites guiades xabia montgó denia marina alta endemicanatura diània
Obrir el xat
Tens algún dubte?