Iniciació al fototrampeig: observació de criatures nocturnes

L’estiu passat, quan érem plenament lliures però no tan conscients com ara del que la llibertat implica, vam adquirir una càmera de fototrampeig i l’observació dels animals nocturns va ser tot un descobriment. Buscar el lloc idoni és tot una aventura i quan aconsegueixes fer la primera observació t’enganxes a aquest món voyeur. Passes moltes imatges que a primera vista semblen no contenir res però quan les selecciones una a una des de l’ordinador, descobreixes que s’amaga un xicotet ratolí o alguna sorpresa més emocionant. Cal aprendre a controlar la càmera i ajustar-la a ser més o menys sensible. Els primers dies eren gravacions ben curioses: rames ballant al ritme del vent.

La màgia de la lluna

La nit és un món increïble on la vida i la mort estan a mercè de les condicions atmosfèriques.
Una nit de lluna plena i cel ras és un gust que tots apreciem. La nit és un món on nosaltres perdem la capacitat d’observar el que passa al nostre voltant. Som incapaços de veure en deteniment la vida quan la llum desapareix i ens inunda l’obscuritat.

Les nits poden ser terrorífiques o màgiques, segons qui narre la situació. Per a un ratolí de camp presa d’una òliba, probablement siga la nit més terrorífica de la seua vida. En canvi, per a les cries de l’òliba començarà la nit amb un apetitós aperitiu sense haver-se mogut del lloc.
Uns guanyen i altres perden, és la llei de la natura i és cruel i preciosa al mateix temps.

En aquesta seqüència observem com un ratolí ix d’un dels forats d’una teixonera i hores després un gat s’acosta seguint el seu instint.

Hi ha animals que com nosaltres fan vida des de l’alba fins que cau el sol. Altres en canvi, aprofiten les hores del dia per a dormir amagats. La nit és el moment idoni per a moltes espècies que troben condicions òptimes per realitzar diferents funcions vitals: buscar aliments i parella, defendre el seu territori i procurar sobreviure a un planeta prou diferent de com l’han conegut els seus antecessors.

No em veus però estic al teu costat

Molts animals que conviuen i comparteixen territori amb nosaltres no sabem ni que existeixen. Són complicats de veure i malauradament sovint únicament som conscients de la seua existència quan els trobem atropellats per alguna carretera secundaria.

Entre les causes de mort, les més comunes són els atropellaments, seguit de les electrocucions i els ofegaments. La falta d’aliment i la pèrdua d’hàbitat per ocupació humana són altres problemes que també afecten a la conservació de les nostres espècies. Un dels majors obstacles per a preservació de la biodiversitat són els efectes trampa que signifiquen una mort lenta per als que cauen a llocs abandonats com un pou, aljub, séquia, bassa de reg… O objectes com una marraixa, una llanda…

Qualsevol element antròpic pot ser mortal per a xicotets mamífers, rèptils i amfibis. Per això convé sempre fer una ullada. Potser podem salvar una vida sense posar en perill la nostra i realitzant un xicotet acte que pot marcar una gran diferència per a l’animal en qüestió.

Si vols observar un porc senglar pots anar a passejar de nit als llocs on has detectat la seua presencia, bé seguint rastres evidents o pels sorolls. Aquest cas és arriscat i sincerament el desasconselle. A banda de no garantir la teua seguretat ni l’observació dels grans mamífers, no arribaries a observar-los socialitzant amb l’entorn.

Quines són les pautes que convé seguir si es vol gravar un animal interactuant amb l’hàbitat?

1. En primer lloc, cal tindre permís per a deixar la càmera si el lloc elegit està fora de la nostra propietat.
   Algunes raons per a demanar sempre permís: si deixes la càmera a qualsevol lloc, pot passar qualsevol persona i et quedes sense observacions i sense càmera. Si no demanes permís i entres a un terreny privat pots clavar-te en problemes. Tot té amo, bé siga particular o administració.
2. Quan aconseguim el permís cal estar segur/a que el lloc és favorable per a l’observació de fauna. Hi ha tècniques de rastreig que ens ajuden a determinar el lloc idoni. Te les conte a l’apartat de rastreig.
3. La menor alteració de l’hàbitat comporta més possibilitats d’observació. Evitarem impregnar amb la nostra presència l’hàbitat. Com més ràpida i silenciosament instal·les la càmera millor.

Rastreig

Existeixen diferents tècniques de rastreig de fauna silvestre. Podem trobar la zona on viu un animal si l’hem vist o si hem trobat un indici que delate la seua presència.

Per observació directa

Potser has vist o escoltat un mussol, una perdiu o t’has creuat amb un teixó, porc senglar o rabosa de nit mentre anaves en cotxe. Aquest albirament està indicant que estàs a prop de l’àrea d’actuació d’eixa espècie. Hi ha zones més favorables que altres. Un ecosistema on la fauna silvestre pot trobar aliment, refugi, aigua i llibertat de moviment afavoreix la presència de moltes espècies que s’interrelacionen entre elles.

Si no tens el bancal tancat, tal volta alguna família de teixons ha decidit viure allí i ha construït una teixonera. Sabies que els teixons són coneguts com els arquitectes de les catedrals subterrànies? Vaig fer una publicació al respecte on mostre el vídeo del primer teixó gravat amb la càmera de fototrampeig.

Per observació indirecta

Cal prestar atenció al que ens envolta. Si observem amb deteniment potser trobem algun indici de vida que a primera ullada semblava inexistent.

On cal mirar? Què cal buscar? 

• troncs o rascadors amb restes de pèls
• tolls on s’acumula l’aigua
• ossos o cranis, dents, banyes, plomes
• excrements
• petjades [sobretot després de la pluja són més fàcils d’observar]
• egagròpiles: restes no ingerides de les preses. Característiques d’aus rapinyaires com l’òliba (lechuza ·Tyto alba·) o el garamús (cárabo ·Strix aluco·)

En cap cas hem de tocar ni agafar els rastres que trobem. Açò és molt important, ja que quan un animal ha deixat expressament un rastre és per a comunicar-se. Amb aquests missatges els animals indiquen fins on limita el seu territori o potser indiquen un reclam d’època de zel.

Fototrampeig

Una càmera de fototrampeig ens permet conéixer qui són els nostres veïns sense molestar-los. Es tracta d’una tècnica d’observació d’animals nocturns no invasiva. Aquesta modalitat d’observació és beneficiosa quan l’objectiu és descobrir quins i quants exemplars passen per un mateix lloc. La possibilitat de censar i comptabilitzar qui cohabita amb nosaltres és possible gràcies a les càmeres adaptades per a mostrar-nos la vida nocturna.
Si ens quedarem en silenci, amagats, esperant a observar algun dels animals que hem gravat, es faria de dia i ens hauríem quedat amb les ganes. La simple presència humana ja és una amenaça,  les criatures de la nit poden captar-nos des de la distància.

Fem olor d’humans i això per a un animal salvatge significa que cal desaparèixer. Ser vist és sinònim de perill, per això els mamífers nocturns tenen pelatge de tonalitats que ajuden al camuflatge.

Les càmeres de fototrampeig són prou barates, hi ha diverses marques al mercat i la majoria funcionen molt bé i tenen bona relació qualitat/preu. A casa tenim l’Apeman H55 i la qualitat d’imatge i so, graven tant de dia com de nit al detectar moviment. Les piles aguanten diversos dies i ben tancada suporta la pluja. Sempre ha estat utilitzada a llocs amb permís previ i seguint les bones pràctiques compartides a continuació:

Consells i bones pràctiques

Si ja tens indicis de vida silvestre al lloc on tens permís ara sols queda instal·lar la càmera. Cada model té unes instruccions diferents i navegant trobem vídeos que expliquen pas a pas com posar-les en funcionament segons les condicions del moment. I recorda, les millors hores per observar fauna són quan surt i es posa el sol.

A base d’errors aprenem. Estic segura que encara queden molts per cometre però de moment he aprés que:

1. Has de buscar les zones de pas. Els passos de fauna són fàcils de trobar (caminets estrets entre la vegetació) i ens mostren les zones més utilitzades per on circulen.
2. Com menys cridanera i més còmoda siga la roba millor. Recorda que pretenem passar desapercebuts per als animals, vés en silenci.
3. Si observes un rastre i no tens a mà una guia de camp per conèixer a qui pertany, fes una fotografia utilitzant una moneda de referència. L’ideal és un regle per conéixer l’escala real però no és un objecte que sempre tenim a l’abast.
4. Estudia i analitza l’entorn utilitzant el sentit comú. Les petjades d’una cabra salvatge i d’un porc senglar són semblants en mida, però difícilment trobarem un senglar a zones d’altura o una cabra salvatge passejant per un bancal.
5. Adaptat a les condicions. No arranques rames ni modifiques l’entorn, això és de ser terrorista ambiental!
6. La rosada pot humir i banyar la càmera i ens perdrem les primeres imatges del dia. Convé tenir aquest factor en compte quan busquem el lloc idoni. Un arbre amb bones rames és millor protecció per a la rosada que una estaca al ras.
7. Respecta les zones privades.
8. No elimines directament de la càmera cap vídeo o fotografia. Espera a arribar a casa i comprovar amb l’ordinador si hi ha alguna sorpresa amagada. Guarda a una carpeta les imatges o vídeos interessants i després esborra-ho tot de la targeta de memòria per tornar a tindre espai.
9. Comprova que tens les piles carregades abans de sortir de casa, que també pot passar!!
10. NO INTENTES ATREURE ANIMALS AMB MENJAR NI CAP RECLAM. No volem alterar l’hàbitat ni els costums de cap espècie. Excepte els humans, la resta d’animals del món se les apanyen per aconseguir sobreviure dia i nit amb els recursos que obtenen de l’entorn.
11. Si tens gos és millor que no t’acompanye a posar la càmera. Altres animals poden detectar la seua presència i preferir no aproximar-se al lloc on hem estat amb la nostra mascota.

Una observació sorprenent: la gineta, el gat salvatge africà.

Mira les imatges gravades el passat mes de gener! Sembla que fa mil anys i sols han passat tres mesos! Per sort el desconfinament progressiu ens permetrà reprendre l’afició ben aviat!!

Et presente a la gineta o geneta, una espècie nocturna poc coneguda que sorprén pel seu aspecte tan diferent de la resta d’animals de la zona. És família de la mostela. És originària d’Àfrica però fa segles que està fent de la península el seu territori. No se sap si ha estat introduïda pels romans que l’utilitzaven com a solució contra les plagues de rosegadors, o si van ser els àrabs. Com a curiositat, es diu que els àrabs tenien el costum de vestir les muntures dels cavalls amb pell d’aquest animal i com que la majoria de genets les portaven com a decoració, l’animal va acabar rebent aquest nom: geneta.

Sembla un gat però més allargat i amb el cap estret. Té una llarga cua amb anelles negres i el seu cos és de color terra/gris clar ple de puntets negres. Una autèntica passada. Els bigots són molt sensibles com els dels gats i tenen l’instint de caça molt desenvolupat. S’alimenten de xicotets mamífers, dragonets, insectes, aus i fruits silvestres. Durant el dia descansen als forats dels troncs on també es reprodueixen. Encara no he trobat cap amagatall de gineta, però per sort si l’ha capturat la càmera de fototrampeig instal·lada a les proximitats del riu Gorgos.

Vols que la pròxima setmana parle sobre quins rastres són característics de cada espècie? 

Els excrements dels animals canvien segons la seua alimentació, també puc parlar dels tipus de petjada per a diferenciar gos, rabosa, teixó, mufló, porc senglar, cabra, arruí…

L’estiu passat vaig assistir a un curs sobre rastreig al Parc Natural de la Font Roja i vaig poder fotografiar diferents rastres que m’han ajudat per conéixer als animals que s’amaguen per la Marina Alta. És molt entretingut interpretar rastres, o parlant clar, aprendre a llegir pistes i merdes!