Pedres amb història

Al meu poble tenim pedres; moltes pedres. Pedres tan grans que les anomenem cantals, zones de pedreres, lloses, marges de pedra en sec, muntanyes pedregoses, camins empedrats, sendes de ferradura…. No és gaire complicat endevinar el nom del poble: Pedreguer. Un pedreguer o pedregar és un indret ple de pedres.

A Pedreguer no tenim mar, però al Mediterrani el vegem des de qualsevol racó.
Des de la costa, si mirem cap al poble, observarem una gran paret de pedra que s’alça en punta i destaca de la resta de Muntanya Gran: aquest cingle és l’Ocaive.

Després dels dos mesos de confinament humà, tota la màgia de la muntanya acompanya a qui la recorre. Quines són les sendes? Per arribar a l’Ocaive tenim diverses sendes que conformen el sender PR CV-53, homologat i inaugurat l’any 1996. Actualment està en procés de rehabilitació com també el Castell de l’Ocaive, que està sent restaurat des de l’any passat. La pausa forçada d’aquesta primavera ha frenat ambdues actuacions, però es reprendran ben aviat!
D’ací a poc temps tindrem accés al plànol actualitzat, però mentrestant pots descarregar ací el plànol del SENDER PR-53.

La vegetació de l’Ocaive: una joia botànica

Les pluges de març i abril han estat un regal per a la vegetació, que llueix immensa i grandiosa.

No és gaire fàcil trobar tanta vegetació autòctona a un mateix racó. Encara que el Jardí de l’Albarda és l’excepció jejeje. I quina sort que l’Ocaive i l’Albarda estiguen a Pedreguer!!

Quines ganes de tornar a oferir excursions on remarquem el valor del patrimoni de la pedra en sec, la nostra història i la flora! 

Què és allò que fa única aquesta zona?

A continuació trobaràs un llistat i una galeria fotogràfica amb les plantes, arbusts i arbres més característics del nostre clima i que per sort es troben per aquesta zona de Pedreguer.

No debades, l’Ocaive era un dels llocs preferits de Joan Pellicer, tal com afirmava en un dels programes de “Les nostres plantes” que s’emetia per Canal 9 i que els més joves podem gaudir gràcies al mestre etnobotànic Daniel Climent, que els ha recopilat i compartit a la plataforma Youtube.

• Carrasca · Encina (Quercus ilex spp. rotundifolia)
• Om · Olmo (Ulmus minor)
• Coscoll · coscoja (Quercus coccifera)
• Marfull · Durillo (Viburnum tinus)
• Arborçer · Madroño (Arbutus unedo)
• Llidoner · Almez (Celtis australis)
• Càdec/Ginebre · Enebro (Juniperus oxycedrus)
• Soflaina/Aladern · Aladierno (Rhamnus alaternus)
• Espí negre · Espino negro (Rhamnus lycioides)
• Espí negre de peña · Espino negro (Rhamnus lycioides ssp. borgiae)
• Espí blanc · Majuelo (Crataegus monogyna)
• Murta · Mirto (Myrtus communis)
• Espantallops · Espantalobos (Colutea arborescens)
• Rusc · Rusco (Ruscus aculeatus)
• Falaguera · Helecho (Pteridium aquilinum)
• Falzia pouera · Culantrillo de pozo(Adiantum capillus-veneris)
• Dauradella · Doradilla (Ceterach officinarum)
• Polipodi · Polipodio de roca (Polypodium vulgare)
• Falaguereta · Falguerilla (Cheilanthes acrostica
• Herba escurçonera · Teucro amarillo (Teucrium flavum ssp. glaucum)
• Calamenta/Mentera · Té de campo (Calamintha sylvatica)
• Te de roca · Té de roca (Jasonia glutinosa)
• Sajolida/Herba d’olives · Ajedrea (Satureja obovata ssp. levantina)
• Espígol · Alhucema (Lavandula multifida)
• Hedrera · Hiedra (Hedera helix)
• Arítjol · Zarzaparrilla (Smilax aspera)
• Mareselva · Madreselva (Locinera implexa)
• Margarida fina · Margarita (Leucanthemum gracilicaule)

Orquídies a l’Ocaive

Probablement hi ha més espècies, però de moment aquestes són les que tinc localitzades:

Neotinea conica*, Orchis antropophora, Ophrys scolopax, Ophrys apifera, Ophrys fusca, Ophrys speculum, Anacamptis pyramidalis, Himantoglossum robertianum. 

*Abans coneguda com a Orchis conica, està en perill d’extinció i cada any es vigila i censa la població.

L’origen de la paraula

Amb el pas dels anys tot canvia, i les paraules també. Segons l’autor trobem diferents referències als noms que ha rebut aquesta penya que destaca escarpada amb 300 metres d’altura. Els autors sí que estan d’acord amb l’origen de la paraula: diminutiu de l’àrab d’Uqab, traduït com a lloc elevat, altura. Anem a veure com ha evolucionat el topònim fins a l’actualitat: 

Al-Ochaybi -> Al-Uqayba -> Olocayba -> Olocaybe -> Castell d’Olocaiba -> Castell de l’Ocaive 

Si penses que aquest és l’únic castell de la zona, vas mal encaminat/da. Si seguim uns 5km en direcció a la Llosa de Camatxo, arribem al Castell d’Aixa, un castell en ruïnes on tan sols podrem apreciar restes de la base i parts de muralla del Segle XII. No hi ha massa documentació ni referències d’aquest castell, però sí que hi ha llegendes, com la que diu que Aixa era l’estimada del visir Al-Azraq, o la llegenda de l’esfinx.

Les llegendes tenen part de veritat i part de fantasia, quina part és quina ha de ser valorat i jutjat per un mateix.

Segons conten els savis del poble, a la zona treballaven els millors picapedrers del món. Per aquest motiu, van viatjar des d’Egipci els mestres i arquitectes encarregats de construir les piràmides. Es van quedar bocabadats al veure l’obra d’art creada pels pedreguers: una esfinx gegant penjada d’un penya-segat. Després de moltes hores d’aprenentatge els artistes locals van donar el vistiplau als estrangers, que van tornar a la seua terra per meravellar al món amb una grandiosa rèplica de l’esfinx:

Serà veritat?

Quan Al-Azraq el blau (1208-1276) va estar per aquestes terres una tempesta el va obligar a fer nit al Castell d’Al-Uqayba. L’endemà, quan va anar a refrescar-se a les basses del castell, es va enamorar d’una preciosa jove anomenada Aixa.

El visir va manar construir un castell per a la seua estimada, un exuberant jardí i li va regalar joies precioses.
Era una història d’amor perfecta, però van arribar les tropes de Jaume I i tot va canviar. Si vols saber com continua aquesta història consulta l’enllaç, vine a jugar alguna vesprada a l’ESCAPE GARDEN i tracta de trobar el tresor perdut! Traslladat al Segle XIII amb l’Escape Room d’Al-Azraq i el tresor d’Aixa. Sentiràs l’emoció en escapar de les mans de les tropes cristianes i si eres astut/a i aconsegueixes trobar el tresor, podràs decidir si utilitzar-lo per pagar un vaixell i fugir de les terres que t’han vist néixer, o si prefereixes comprar armes per fer front als que et volen fer fora de casa.

Segons la situació actual de desescalada, la Marina Alta passa a FASE 1 i fa un parell de dies el Jardí de l’Albarda ha comunicat que obrin les portes a partir del dia 25 de maig!

D’ací dos setmanes ja torna a estar disponible l’ESCAPE GARDEN!! 

Vols reservar una data o més informació? Envia’m un correu a info@endemicanatura.com o posa’t en contacte per Whatsapp 🙂