Dime com eres i et diré qui t’ha cagat

Documents i enllaços d’interès

A l’estiu de 2019 vaig assistir a un curs de merda. Es tracta d’un curs sobre el rastreig de fauna al Parc Natural de la Font Roja organitzat per la Universitat d’Alacant i el propi parc. Aquella zona és una joia botànica i una magnífica gestió ha permès que la fauna prolifere i trote per tot arreu. El personal tècnic del parc instal·la diverses càmeres de fototrampeig per tractar d’identificar als responsables dels centenars de rastres que es troben a diari i poder censar-los observant els trets més significatius de cada exemplar; d’aquesta manera poden seguir els rastres dels mamífers i saber per quines quadrícules es mouen i quina densitat de població s’estima què hi ha.

Als assistents del curs ens van entregar un document que vull compartir amb qui vulga iniciar-se al món de la interpretació dels rastres. Descarrega o consulta ací el document pdf del curs, et recomane que quan tingues ocasió el plastifiques i guardes a la motxilla per tindre‘l sempre a mà, està genial perquè el document inclou un regle i es pot utilitzar per a identificar els rastres més freqüents.

Buscadors de fauna silvestre

• Descarrega o consulta ací el llibre en pdf dels mamífers CV per a veure la distribució de cada espècie. Aquesta publicació és de l’any 2012 i pot haver canvis respecte a la situació actual.
• Online també podem comprovar la presencia d’animals concrets gràcies al buscador del Banc de Dades de la Biodiversitat. Pasos a seguir:

1. Fer clic a l’enllaç: http://www.bdb.gva.es/es

2. Fer clic sobre el buscador geogràfic d’espècies. S’obrirà una segona pestanya

3. Marcar la casella “Fauna” i introduir el nom del municipi. S’obrirà la tercera pestanya amb el llistat de fauna, nom científic, en valencià i castellà i informació descriptiva com fotografies i mapes de distribució, els estats legals que les protegeixen o els últims censos de població.

Altra pàgina molt completa que recomane consultar és Zoobot, un projecte de la Facultat de Ciències Biològiques de la UV. Fes clic per accedir a les fitxes que expliquen amb tot detall les principals característiques dels excrements de tots els mamífers de la CV. Conté il·lustracions de cada espècie i la seua respectiva merda. També hi ha un apartat que inclou 10 exercicis per a practicar. Una passada!!

A l’anterior publicació fèiem una pinzellada sobre el rastreig com a tècnica d’observació de fauna nocturna. Recordem a quins rastres de mamífers i altres animals convé prestar especial atenció:

• troncs o rascadors amb restes de pèls
• tolls on s’acumula l’aigua
• ossos o cranis, dents, banyes, plomes
• excrements
• petjades sobretot després de la pluja són més fàcils d’observar
• egagròpiles: restes no ingerides de les preses, característiques d’aus rapinyaires.

En cap cas hem de tocar ni agafar els rastres que trobem. Açò és molt important, ja que quan un animal ha deixat expressament un rastre és per a comunicar-se. Amb aquests missatges visuals i olfactius els animals indiquen fins on limita el seu territori o comparteixen altres informacions com el seu sexe o si és època de zel.

Els rastres més freqüents de mamífers

Vaig a explicar els rastres d’alguns mamífers que podem trobar entre el nord d’Alacant i el sud de València, la zona coneguda com territori diànic. Alguns d’aquests animals són poc coneguts ja que tenen hàbits nocturns i no són comuns de veure a no ser que seguim els consells per captar imatges amb la tècnica del fototrampeig o tingam un poc de sort si l’animal es creua pel nostre camí. Hi ha altres micro-mamífers com els talps, eriçons o rats penats entre altres, però aquesta publicació va dedicada als grans mamífers més freqüents.

Com sabem que convivim amb ells si no els vegem? Pels rastres que evidencien la seua presencia. I com podem saber a qui correspon cada rastre? Convé aprendre algunes característiques per poder descartar opcions fins a trobar als responsables. I com sempre, amb la pràctica s’aprèn.

Els excrements

Cal tindre en compte que segons la zona i l’època de l’any l’alimentació pot variar per a una mateixa espècie, encara que les característiques generals que compartiré solen ser prou determinants:

Conill · conejo (Oryctolagus cuniculus)

Aquest excrement és totalment circular, una esfera perfecta. Solen formar latrines, es a dir, sempre ho depositen al mateix lloc, preferiblement pròxim al cau. Segueix una dieta on les herbes i les llavors són la font principal d’aliment. Sabies que també els agrada menjar-se les flors de les precioses orquídies silvestres?!

Llebre · liebre ibérica (Lepus granatensis)

Formen latrines com els conills però les boles tenen un dels costats un poc xafat.

Esquirol · ardilla roja (Sciurus vulgaris)

Molt semblant a l’excrement del conill però més menut i irregular, no tant arrodonit.

Mostela · comadreja (Mustela nivalis)

Excrements molt xicotets, irregulars i acabats en punta un poc afilada. Poden ser diferents segments amb restes de pèls i de color brillant per la grasa que ingereix. No se solen trobar molts rastres a simple vista pel seu xicotet tamany.

Fagina · garduña (Martes foina)

L’excrement és allargat i acaba en un poc de punta. Fa forma de lletra u o formes inexactes com si es tractara de lletres gregues i el color és molt negre. Tendeix a marcar zones elevades per a limitar el seu territori.
És oportunista i per tant pot alimentar-se de fruits o altres xicotets animals, per això podem trobar des d’ossos i pèls a llavors.
Sovint deixen els excrements sobre llocs que ja fan olor, com per exemple sobre els excrements d’altres animals, sobre aromàtiques com el timonet o fins i tot sobre cadàvers d’animals.

Teixó · tejón (Meles meles)

L’excrement té una mida prou gran i de forma arrodonida. Tendeixen a crear latrines a zones pròximes a les teixoneres. També se’n troben óssos i pèls o llavors. Com que és un mamífer oportunista la seua dieta varia en funció de la temporada i de la proximitat als nuclis urbans.

Gat salvatge europeu · Gato montés (Felis silvestris)

L’excrement recorda al del gat domèstic, generalment són dos segments i acabat amb un de poc de punta. Enterra un poc els excrements i tendeix a utilitzar una mateixa latrina poques voltes.
El gat mesquer, silvestre o salvatge sembla un gat domèstic de color terra/marró però és molt més gran que qualsevol gat comú i els indrets on el podríem observar estan generalment molt aïllats dels nuclis urbans.

Geneta · Jineta (Genetta genetta)

L’excrement té forma enroscada i tendeix a depositar les restes a zones elevades de pedra o muntons de terra/pedra, generalment a zones elevades i amb bones vistes. Reutilitzen moltes vegades la mateixa latrina, arribant a formar grans pilots. A la publicació anterior vaig contar el perquè del nom de la geneta o gineta, ho has llegit?

Rabosa · zorro (Vulpes vulpes)

Generalment dos segments de forma allargada. Utilitzen zones elevades com pedres o zones visibles de pas.
L’alimentació variable afecta a la forma i textura dels segments, restes de xicotets mamífers, aus, rèptils, artròpodes i fruits. A la zona és comú trobar excrements amb restes de garrofa, ratolins, conills…

Porc senglar · Jabalí (Sus scrofa)

L’excrement és un gran conjunt de segments molt compactats i voluminosos. Pràcticament a qualsevol lloc es poden trobar, no tenen massa objeccions a soltar-ho on siga.

Cabra/mufló/arruí/cabra montesa · (família Bovidae)

Poden ser confoses amb les del conill però són més cilíndriques, com els conguitos i acaben un poc amb punta. Al igual que el porc senglar, no tenen un lloc específic per fer les seues necessitats.

Anem a jugar!!

Si contestes als comentaris les següents preguntes et regale una xapa d’Endèmica!! 

1ª Et deixe la descripció de cada número i tens que dir amb quina lletra el relaciones.

Tinc tres pinyes i cadascuna ha estat menjada per un rosegador diferent.

1 El ratolí de camp: es menja la pinya quasi completament deixant-la ben pelada per tots els costats.

2 La rata negra: menja desordenadament i sembla que sempre té pressa perquè mai acaba

3 L’esquirol: es menja la pinya amb l’ajuda de les mans. Sempre deixa la part superior per a poder subjectar-la i menjar-se-la des de les altures. Després la deixa caure a terra.

—–

2ª Sabries dir qui és el mamífer de la il·lustració?

Estic pràcticament segura d’haver trobat excrements d’aquest curiós i fugisser animal però a la zona a penes hi ha cites. L’ actual objectiu és aconseguir captar imatges amb la càmera de fototrampeig i poder confirmar la seua presència!

—–

3ª Quin fet ha motivat que la geneta · jineta (Genetta genetta) es conega per aquest nom? 

—–

Ara que tenim un poc més de llibertat i podem sortir algunes hores del dia podem aprofitar per a prestar atenció als detalls que ens envolten.
Si, quan dic detalls em refereixc a les merdes.

La tranquilitat dels últims mesos ha afavorit a la nostra fauna i els animals han gaudit d’un respir. Han recuperat part del seu territori, així que més que mai cal respectar l’entorn quan sortim de casa.

Quan tot passe, t’apuntaries a una ruteta en petit comité on interpretem tots els rastres que trobem al nostre pas?

Espere que la salut i la natura t’acompanyen durant les fases del desconfinament!!