Hui descobrirem les virtuts màgiques, les propietats, els usos i algunes curiositats relacionades amb l’herba de Sant Joan. Segons dicta la tradició, les flors s’hi han de recol·lectar la nit del solstici d’estiu (23 a 24 de juny) però el canvi climàtic, la nostra ubicació i la lluna són factors a tenir en compte si volem preparar correctament l’oli d’hipèric.
Queda’t per a descobrir tots els detalls sobre la planta més màgica que ens regala la natura.
Quina planta és l’Herba de Sant Joan?
Es tracta de l’Hypericum perforatum. Pot ser que el nom científic no et resulte familiar, però al llarg de tot el territori l’anomenen per molts altres noms que segurament si has escoltat més d’una vegada. Alguns dels noms comuns més habituals són:
- Hipèric
- Perico / Pericó
- Periquet
- Herba dels colps
- Herba de les ferides
- Herba foradada
- Herba de Sant Joan
A l’Instagram vaig fer una enquesta per saber quin nom és més freqüent. El resultat va ser pràcticament empat. A cada regió, a cada poble i a cada casa, es parla diferent. La qüestió no és si està ben o mal dit, el que és important és tindre clar a quina planta estem fent referència.
CONSELLS PER A LA IDENTIFICACIÓ
Les flors de l’herba de Sant Joan tenen forma d’estrela de cinc puntes i són d’un color groc tan intens que semblen or. No les hem de confondre amb els botons d’or (Blackstonia perfoliata) que té molts més pètals.
Una altra tècnica per a diferenciar-la i estar ben segurs d’estar davant la planta que busquem és observar amb deteniment les fulles. A la imatge podràs veure uns xicotets punts blanquets sobre elles. Si observem les fulles a contrallum, veurem uns xicotets forats. Són aquestes diminutes perforacions que li donen el nom científic de H. perforatum i un dels noms comuns: herba foradada.
En agafar les flors, si no ens posem guants, s’ens embrutaran els dits de color morat a causa dels olis essencials que es concentren a les summitats florides. Amb un poc d’aigua i sabó tornarem a estar ràpidament ben nets. La podem trobar fàcilment a les vores dels camins.
INSTRUCCIONS ANCESTRALS
La natura ens està fent un regal amb aquesta planta i hem d’estar a l’altura del detall. Saber com i quan s’ha de recol·lectar ha passat de generació en generació fins als nostres temps. Els temps canvien i el clima també, per això a les zones de costaneres al mes de maig ja trobem l’hipèric en flor, mentre que a les valls amb més altura es troba al llarg dels mesos d’estiu. És per aquest motiu que hem de consultar el calendari llunar, ja que les condicions específiques per a recol·lectar-la la nit de Sant Joan no sempre es donen. La raó per la qual es preparava tradicionalment la nit del solstici d’estiu era per la influència de les forces de la terra sobre la sàvia de les plantes. Com que no sempre tenim la possibilitat d’esperar a la màgica nit, el que es recomana és recollir les flors una nit de lluna plena. La força d’atracció de la lluna plena fa que la sàvia puge a les flors, mentre que una nit de lluna nova baixa a les arrels.
Si existeix una forma correcta de recol·lectar les flors de l’herba de Sant Joan, pense que serà semblant a aquestes instruccions:
- Quan localitzem alguns exemplars en flor, hem d’estar atents al calendari. Si falta molt per a la nit de Sant Joan podem comprovar la fase llunar i esperar a la nit de lluna plena. Al 2020 no hi ha excusa, cau en dissabte 6 de juny. I estem avisats amb temps!
- Anirem al començar a caure la nit amb un pot de vidre amb tapa hermètica. És important el moment, ha de ser quan després d’estar al sol tota la jornada es queden més sequetes i tenen concentrades totes les essències.
- És com un ritual: amb cura i tranquil·litat, escollirem algunes flors de manera que no deixem cap exemplar completament sense flors. No volem alterar el cicle vital de la planta. És un procés delicat on cal concentració i paciència per a no fer malbé la resta de summitats florides. Quan aprofitem un regal de la natura hem de donar les gràcies. Ja sabeu, és de ben parit ser agraït; així que sempre hem de dir gràcies, i més quan volem que després la planta ens ajude.
- Afegirem un bon oli d’oliva fins a cobrir completament tot el pot, assegurant-nos que no queda cap flor sense submergir. Perquè ha de ser d’oliva? Hi ha persones que fan l’oli d’hipèric amb oli d’ametlles, però la recepta tradicional dicta que s’ha de fer amb oli d’oliva, que a banda de tenir ben reconegudes moltes virtuts medicinals i cosmètiques, és un producte ben nostre, de secà, de la nostra terra. Un bon oli el pot fer el teu veí o un agricultor local, pot ser de la comarca del costat o produït al país, per això considere que el nostre or líquid sempre serà més sostenible que altres olis.
- El temps que hi ha de macerar varia segons a qui preguntes. Hi ha qui afirma que amb una setmana és suficient, altres asseguren un mes… Però la tradició diu 40 dies a la serena.
- El lloc idoni on el guardarem tot aquest temps ha de rebre llum indirecta del sol. Si ho guardem a un lloc molt fosc, l’oli no es tintarà de color roig ni transferirà tantes propietats.
- Comprovarem cada 4/5 dies com evoluciona i cada setmana podem remoure el pot un poc sense obrir-lo ni agitar-lo fort.
- Quan siga l’hora comprovarem que l’oli ha canviat: ha de tenir més densitat i un color roig intens.
- Podem colar l’oli i guardar-lo en un pot a l’ombra en un ambient fresc i sec. O podem fer cas a les persones majors, que diuen reutilitzar les flors durant dècades i el mateix oli. Cada vegada que utilitzen el remei, li afegeixen més oli a mesura que es gasta, de forma que dura molt de temps.
- Per garantir que no es perden les propietats, cal tancar hermèticament el pot i guardar-lo a un lloc ben fosc.
USOS I PROPIETATS DE L’HERBA DE SANT JOAN
De les virtuts de l’herba de Sant Joan s’ha escrit molt i es conten diferents processos de preparació. Igual que en la recepta del raïmet de pastor “cada maestrillo tiene su librillo” i potser tu prepares o has sentit com s’ha de preparar d’una forma diferent de la de hui. Si és així, m’agradaria llegir als comentaris quins són els passos i així podrem provar diferents formes d’obtenir l’oli màgic.
Podem aprofitar els usos de l’oli d’hipèric per via externa o per via interna les flors:
Les flors seques les podem ingerir en infusió a raó de 30gr per litre l’aigua. Ho deixem bullir 3 minuts i ingerim el líquid que té bon gust i aroma. L’infús aporta beneficis estomacals i diürètics al nostre sistema. Les recerques científiques han mostrat la presència de la hipericina, un component que ajuda a millorar els símptomes del cansament i la tristesa, per això es diu que ajuda a millorar l’autoestima.
L’oli d’hipèric s’empra per via externa amb l’objectiu de cicatritzar cremades o ferides lleus. També per alleujar els dolors provocats pels colps i fins i tot es recomana pels dolors ciàtics. En cas de granets, èczemes o fongs també és un bon remei natural gràcies a les propietats antiinflamatòries i cicatritzants.
ADVERTÈNCIA SOBDE L’OLI D’HIPÈRC
L’oli d’hipèric és fotosensible a la llum i conté principis actius fototòxics que poden ser nocius. En cas de voler aplicar-lo per a hidratar pell seca es deu fer de nit, mai abans d’exposar-nos al sol.
El seu ús es desaconsella a dones embarassades, lactants, o persones que es mediquen contra la depressió o el pàrkinson. Si tens dubte pregunta al teu metge o metgessa abans d’utilitzar-lo com a tractament natural. Sempre s’han de seguir les recomanacions facultatives.
Una altra planta màgica que ara està en flor és la carxofeta de Sant Joan.
Tal volta la coneixes per altre nom: pinyeta de Sant Joan, carxofeta de muntanya, herba almorranera o cullereta de pastor.
El curiós nom d’herba almorranera es deu a un dels usos més estesos: tractar inflamacions hemorroidals amb l’oli (en gelat) on s’han fregit unes poques carxofetes.
Un alltre dels noms pels quals és coneguda, cullereta de pastor, és ben inusual. Potser els pastors utilitzaven les xicotetes membranes seques com a diminutes culleres? La resposta és no, però no està del tot mal encaminada. Suposadament, quan volien beure’s un brou, mullaven la carxofeta com si es tractara d’una esponja. La pinyeta absorbia el líquid i els pastorets la xuplaven.
Ornamentalment és preciosa i queda seca durant molt de temps. Hi ha qui creu que una de les propietats màgiques és evitar l’aparició d’hemorroides amb el simple acte de portar a la butxaca o penjant una carxofeta de Sant Joan, com si es tractara del card panical, que suposadament ajuda a evitar l’aparició de rosadures.
No hem de permetre que caiguen en l’oblit les costums ni els remeis de la natura; siguen màgics o no, són un regal dels nostres avantpassats.
Si vols descobrir tantes altres plantes de la mediterrània i les seues virtuts i usos, anima’t i a contractar una ruta privada o consulta el calendari de la web. A totes les rutes de senderisme interpretatiu parlem d’etnobotànica i usos oblidats de les plantes silvestres. ENGUANY REPETIM LA RUTA NOCTURNA DE SANT JOAN! UNA VETLADA RODEJATS DE POESIA I AMB DEGUSTACIÓ DE PRODUCTES KM0
Bibliografia i bibliografia web consultada:
- Juscafresa, B. (1995) Guía de la flora medicinal. Editorial Aedos SA.
- Pellicer, J. (2000) Costumari Botànic Volum I. Picanya, València: Edicions del Bullent SL.
- www.espores.org/es/es-plantas/el-hiperico-o-hierba-de-san-juan-estrellas-doradas-para-fomentar-la-autoestima
- www.monnaturapirineus.net/2016/07/21/herba-de-sant-joan-qui-te-oli-del-perico-no-li-cal-metge-ni-doctor
Descarrega els documents consultats amb informació detallada sobre les interaccions mèdiques de l’Hypericum perforatum:
11 comentarios en “Herba de Sant Joan i la màgia de l’oli d’hipèric”
Molt interessant!! Jo sempre havia sentit a la meua mare i les meues àvies parlar de l’oli de perico, però no tenia ni idea de tot el procés de recol•lecció i lo fàcil que és de fer. Tenim uns remeis meravellosos a les nostres muntanyes, i això no pot perdre. Moltes gràcies ☺️
Un article molt interesante.
Jo faig oli d’hiperic de FA una anys. Els meus amics Salvador i Susana hem porten l’herba de Castell de Castells.
Es veritat que te moltes propietats.
Haurien de deixar tanta medicamentos i apreciar mes el que tenim en la natura.
Siempre tinguent cuidado d’ella.
Hola Araceli, moltes gràcies per compartir la teua experiència! I quanta raó, la natura tot ho cura!!
Una abraçada
Hola Maria! T’he dit ja que m’encata el teu web?
Ma mare ha fet “aceite de hipérico” des que tinc memòria. La recepta és la mateixa (tampoc no pot ser molt diferent), però ella el deixa al mig del bancal els 40 dies, amb sol directe. Després el guarda en un pot de vidre fosc.
Jo faig des de fa un parell d’anys, i quan ja el tinc preparat barrege una part amb cera d’abella fosa, per fer crema. A casa no gastem altre producte per a les cremades o les picades dels mosquits.
Espere amb il·lusió i impaciència la propera recepta.
Una abraçada!
PD. Penses que la fase de lluna farà molt? jo mai l’he tingut en compte…
Hola Jonás! Com m’alegren les teues paraules 🙂 Enguany segur que m’anime a fer la prova amb la cera per a preprar crema, no ho havia pensat i em sembla fantàstic per a tindre’n a mà, la veritat que el pot de vidre no és molt pràctic, però per a tindre’l a casa va mel.
Pel que comentes de la fase de la lluna: engunay he fet la prova d’agafar flors en lluna nova i tornaré a fer-ne quan siga lluna plena, ja et contaré si el resultat és diferent (color, textura, olor…)
Les canyes per a l’horta es diu que s’han de fer a gener/febrer quan hi ha lluna nova. L’explicació és la mateixa, si volem unes canyes buides per dins convé tallar-les quan la saba està més baixa. Se suposa que la lluna plena atreu les salvies cap a ella, com fa amb la mar)
Vull creure que amb lluna plena, l’hipèric té més propietats, té lògica encara que científicament no he trobat cap article o notícia que afirme o desmentisca si la influència és real o és cosa de la màgia jejej
Altra abraçada, i molta salut!
Hola . Ara ja ni ha de les flors de Sant Joan i estem a 17de maig , voldria saber s preparo el oli tindrà el mateig efecta , ja que si espero més ja no ni hauran de les flors.
Hola Enriqueta!
Efectivament, enguany està tot molt adelantat segons la zona. Per ací també tenim quasi tot el Hypericum perforatum en flor i encara no és ni juny! Jo crec que el millor moment per a nosaltres serà la pròxima lluna plena: el dissabte 26 de maig 🙂 Esperem que aguante, si et sembla complicat, pots provar de recol·lectar-ne un poc i fer la prova. Les propietats serán les mateixes, però imagine que amb menor concentració! Una abraçada, gràcies per comentar!!
Jo crec molt amb l’oli de pericó, ja que tinc un filla que viu a les Valls d’Àneu i sempre en feia.
Per les cremades és com un miracle…!!
Moltes gràcies
Us acabo de descobrir.
Quina sort aquesta relació ja és per sempre.
Des de Girona capital un. FINS AVIAT…!!!
A l’Alt Empordà fa molts ants una senyora gran que collia les herbes a Sant Pere de Rodes li’n deia “OLI DE COP”.
Serveix per la sarna?a casa de tota la vida,i la nit de Sant Joan,e vist com pasarla per les verrugues i dient una frase,al any demà ni una verruga,la gent venia a casa a demanar-li al meu pare,la frase i com es tenia de fer la nit de Sant Joan
Hola Maite! Just ahir en un ruta una xicona em va preguntar si sabia la frase, perquè encara no ha aconseguit llevar-se del tot una verruga amb els fórmules tradicionals. Si coneixes la frase i la vols compartir (o pots, que a vegades aquestes coses tan sols es poden transmetre un dia concret..) et deixe el meu correu per si ho saps! info@endemicanatura.com
Respecte a la pregunta de la sarna, tinc entés que si, no conec en persona cap cas però si he sentit casos de mascotes i adults que han millorat la qualitat de la pell (desconec si han erradicat completament el problema) Moltes gràcies per comentar!! Una abraçada