Floreix on t’han plantat

Primera setmana completa de confinament. Seguim descobrint més plantes silvestres que trobem pels bancals, voreres dels camins, marges i clavills de les parets.

Amb les publicacions Del bancal al plat vull transmetre l’estima cap a les herbes que tots coneixen i han vist alguna vegada però no saben com utilitzar-les. És interessant aprendre a diferenciar algunes plantes que apareixen any rere any al mateix lloc i convé conéixer-les per diferents motius. El principal per a mi és la recuperació d’un saber tradicional que s’ha vist abocat a l’oblit els ultims anys. La nostra societat s’hi ha malacostumat a poder elegir productes de tot el món i en qualsevol temporada, però com bé sabíem eixe ritme de vida no li aporta res bo al nostre planeta. La crisi del Covid19 està demostrant què és el que té i no té futur: la producció de proximitat, ecològica, sostenible, de temporada, açò és el que té futur i perquè és el lògic, el sensat, el que s’ha fet i ha funcionat tota la vida!!

Aquesta setmana passada vaig anar als establiments del poble per comprar. SORPRESA a l’anar a un dels supermercats on no quedava pràcticament res de verdura ni fruita. A les tendes locals, en canvi, hi havia quasi de tot i es respirava un bon ambient dins de la novetat de la situació.

Hem de recuperar més que mai la relació amb el nostre entorn. Si eres afortunat/da i tens accés a verdures silvestres gratuïtes aprofita-les ara que estem en temporada. La pluja d’aquesta setmana és necessària i beneficiosa per als nostres camps i muntanyes: amb quatre gotes tot es torna més verd, més tendre, més viu i també més net!

Què trobem a març pel bancal?

Algunes de les espècies que també trobem ara pel bancal són: rosella, herba blanca, borratja, melic de Venus… Anem a descobrir quines parts podem aprofitar i com:

HERBA BLANCA (Andryala integrifolia) – Cerraja lanuda

Entre els noms populars destaquen també: pa de conillet o llonguera. Les fulles de la roseta basal són més blancoses/grises i molt suaus. Aquesta característica la converteix en una herba molt coneguda per ser fàcil d’identificar.

Fulles: utilitzarem les més tendres per a bullir i mesclar amb altres verdures silvestres com roselles, dent de lleó, plantatge, espinacs, cama-roja… Amb la mescla podem farcir bollets, tartaletes o coques. Si fem una bona quantitat es pot congelar una vegada les hem bullides i utilitzar quan no és temporada.

ROSELLA (Papaver rhoeas) – Amapola

Fulles: les roselles abans de treure flor són una verdura molt apreciada al món rural. Es pot utilitzar de moltes maneres: fent un rebolicat,  una truita, una sopa, un arròs caldós o el més típic és ofegar-les a foc lent amb un bon oli i allets.

Flors: Els pètals els podem utilitzar per donar color a les amanides i decorar qualsevol plat.

Llavors: Al caure els pètals la càpsula amb les llavors comença a assecar-se i la “tapa” superior s’obri de forma que amb l’aire o el moviment van caiguen les diminutes llavors. Són una font molt rica de calci i ens aporten a qualsevol plat un toc cruixent. Li queden bé a tot! Les podem utilitzar per a rebosteria, per afegir al iogurt, a una llesca o a les amanides. Per recol·lectar-les t’aconselle agafar un pot de vidre i anar introduint les càpsules; amb el mateix moviment al caminar les llavors van sortint i s’ompli el pot i si l’emmagatzemem a un lloc sec ens duraran una bona temporada.

MELIC (Umblicus rupestris) – Ombligo de Venus

Creix quasi sempre als marges o clavills, de fet el nom científic rupestris significa literalment “que viu a la pedra”. És ric en vitamina E i minerals, es pot consumir cru o el podem preparar en salmorra. Entre els noms comuns també es coneix com a orella de frare o orella de monjo.

Fulles: agafarem dos o tres fulles per planta, d’una mida mitjana per menjar directament en amanides o per afegir al bullit. Es conserven bé fins a tres dies dins la nevera submergides amb aigua i si les volem aprofitar més temps convé preparar salmorra.

Un altre ús tradicional és per curar la pell quan tenim algun granet, llaga o berruga, llevant el tel del revers i aplicant-se la fulla directament a la pell on s’apega i esperarem que caiga.

BORRATJA (Borago officinialis) – Borraja

Hi ha zones on l’anomenen borraina, però el nom més estés és el de borratja. Aprofitarem les fulles i flors per al nostre consum. Són riques en vitamines A i C i una font natural de magnesi, ferro (més que els espinacs!) i mucílags. El nom científic Borago ve acompanyat d’offinialis per la gran quantitat de virtuts que aporta al cos. L’alta concentració de mucílags fan de la borratja una excel·lent verdura laxant i diürètica. A més també és bona depurativa, expectorant i les flors són sudorífiques si preparem un infús amb poca quantitat.

Fulles: perfecta verdura per utilitzar de diverses maneres però no en cru, ja que els pèls poden ser urticants. Com cal preparar les fulles de borratja? Les podem bullir i triturar junt amb malves o ortigues per preparar una crema o puré. També podem sofregir-les amb allet per mesclar i farcir plats de carn, peix, pastissets… I la forma més ràpida i sorprenent és utilitzar-les una vegada rentades per fregir en tempura sense ou (aigua i farina de blat o de llegums); quan l’oli està ben calent s’introduiexen les fulles arrebossades i amb l’ajuda d’unes pinses li peguem la volta per aconseguir que es dore pels dos costats. Pot servir-se com aperitiu salat o com a postres si s’acompanya de melmelada o mel.

Flors: també poden servir-se arrebossades en tempura i no cal ni llevar la tija. Les flors de color blau intens tenen forma d’estrela i decoren qualsevol amanida, sopa o postres. Encara que no fan molt de sabor si que aporten un efecte visual ben especial i curiós als nostres plats. Fa unes poques setmanes vaig aprofitar un bancal abandonat que estava ple de borratges per recol·lectar algunes flors i en arribar a casa vaig fer l’experiment de submmergir-les a l’aigua i congelar-ho. Funciona! Ja tenim flors de borratja per decorar tot l’any!

ORTIGA (Urtica dioica) Altres varietats (Urtica membranacea i Urtica urens) són també mengívoles.

Té molts noms populars: picapatos o picamatos són els més habituals a banda d’ortiga. Efectivament, com el seu revela, és una planta urticant i els seus pèls en contacte amb la nostra pell són irritants. Segur que tu també t’has trobat amb ella alguna volta i la recordes perfectament… El preu de tindre una excel·lent defensa és que provoca rebuig i per aquest motiu és una de les més característiques “males herbes” dels nostres bancals, però el que molts no saben és que és una planta comestible molt bona i en aplicar calor les seues propietats irritants desapareixen per complet. Utilitzarem guants per recollir-les, a mi això de “si no respires no piquen” no m’ha funcionat mai, la veritat! Això si, un parell d’hores després de tallar-les ja no piquen.

Fulles: es llaven i posen a bullir. Les separem de l’aigua i existeixen infinites opcions per a cuinar -són semblants als espinacs- des de crema o puré a guisos, sopes, pizza, truita, mesclades amb altres herbes per fer bollets… L’aigua on s’han bullit té moltíssims beneficis, algus mals per a les que està recomanada són la falta de calci i ferro, la diabetis, el reumatisme o les fastigoses pedres de ronyó. Si en trobem en quantitat podem aprofitar-les tot l’any, ja que després de rentar-les i assecar-les les podem guardar per consumir en infusió detox, per eliminar toxines i depurar la sang.

Vull també compartir un parell de curiositats i beneficis alternatius a la gastronomia sobre les ortigues:

• L’agricultura ecològica és la tradicional, la que utilitza tècniques de cultiu sostenibles sense l’ús de productes que alteren la terra i l’aigua dels nostres ecosistemes. Amb les fulles de l’ortiga podem preparar un plaguicida natural si les deixem fermentar en una marraixa d’aigua i després es polvoritzen sobre l’hortalissa, funciona genial com repel·lent de visitants no desitjats.
• Hi ha persones (valentes) que per activar la circulació sanguínia agafen la planta completa, deixant l’arrel, i es colpegen la pell. Si t’animes, conta’m que tal l’experiència!

Esta segona entrada temàtica li la dedique a la primavera, la meua estació preferida 🙂 Fa poc vaig llegir un refrany que diu “Floreix on t’han plantat” i no pot agradar-me més!! És moment de quedar-se on ens han plantat i donar el millor que podem oferir.

T’agradaria que diumenge que ve seguira amb Del bancal al plat, o tractem altres temes com per exemple parlar d’endemismes del territori diànic?